Roger Corral (Igualada, 1979) s’ha convertit en els quatre anys que porta al Principat en la peça clau de l’hoquei patins andorrà. Format a les categories inferiors d’aquell Igualada campió de tot durant la dècada dels 90 com a porter, també va defensar les porteries del Capellades, el Piera, Calafell i per acabar la seva carrera esportiva, l’Andorra HC. 
 

Va arribar l’estiu del 2010 en un moment de condol perquè feia un any que havia desaparescut la selecció nacional sènior. Gràcies al títol que té com a entrenador autonòmic i nacional, va ser contractar per la Federació Andorrana de Patinatge per coordinar la base d’un nou projecte per tornar la tricolor al panorama internacional i des de llavors va anar donant passes endavant fins ser el que és ara: coordinador de la base de la secció d’hoquei patins de la FAP, seleccionador sub-17, seleccionador sub-20 i des d’aquest estiu és oficialment l’entrenador de l’Andorra HC.
 

«Recordo quan jugava contra l’Andorra i el recordo com un club gran i respectat. Per això vaig venir amb els ulls tancats», rememora Corral de la seva època com a jugador. Ara, després d’un lustre residint al Principat, el futur de l’hoquei andorrà està en les seves mans. D’ell depèn el dotar de nou d’una salut de ferro totes les parcel·les i, com  no, el club. Amb ell hi ha de la mà Juan Sebastián, el seu predecessor a la banqueta del club i la seva mà dreta a nivell federatiu. «Som un equip. Molt bons amics. Ell és la paciència i el coneixement del club i jo el caràcter i el treballar, treballar i treballar. També sentim el suport de la federació i el club, que és clau per donar passes endavant».

Entre tots dos han fet que l’escola de la FAP passi de tenir poc més de 30 nens a gairebé 70, amb categoria prebenjamina i d’aquí poc el d’iniciació, amb una lliga escolar. S’està plantejant la possibilitat de crear un combinat sub-15 mentre que el sub-17 i el sub-20 acaben de disputar l’Europeu i el Mundial, respectivament. A poc a poc, es va donant forma per recuperar l’absoluta en, «com a molt, un parell d’anys», tal i com pronostica el propi Corral.
 

Aquestes dues competicions han impedit que tant ell com Sebastián no tinguessin vacances aquest estiu. Van dissenyar una estada de quinze dies per l’Anoia, amb un tour de partits amistosos i la primera setmana de setembre van anar a Luso amb la sub-17, que va acabar última a l’Euro de Luso (Portugal) amb nou derrotes en nou partits. «Era previsible», admet, «però en alguns partits no hauríem d’haver perdut per tants gols». «Amb tot, és una experiència que va bé perquè els jugadors es foguegin si fas de psicòleg d’ells cada dia». Perquè perdre desanima si no hi ha una conscienciació. «L’últim dia els vaig dir que no deixessin de competir, que tot l’estiu havíem treballat per jugar aquells nou partits i que no pensessin en com havia anat la setmana, sinó que gaudissin jugant sense pensar en res més», explica el preparador abans de sentenciar: «És important que valorin aquest esport, per això els vaig dur a una xerrada amb Pol Makuri durant l’estada, un noi que va continuar jugant a hoquei tot i que li havien detectat una paràlisi en tota la zona dreta del seu cos i també a un entrenament del Porto quan estàvem a Luso, on van poder parlar amb els jugadors». Hi ha una motiu de pes que explica l’última posició a l’Euro: «Hem portat jugadors de 12 anys i obviament això és un desavantatge, però no és cap excusa. De fet crec que en un any podem estar per sobre de seleccions com Àustria, Suïssa, Anglaterra o Alemanya».
 

El camí que Corral ha iniciat amb la sub-17 no deixa de ser un déjà vu de tot el que havia treballat fa no gaire amb l’actual sub-20, que la setmana passada va estar a Vilafranca del Penedès disputant un Mundial de la categoria en el qual va acabar en la novena posició. No va ser menys perquè en la lligueta inicial van tocar dues potències com Itàlia –contra la qual Andorra va perdre per penals– i França, que van accedir als quarts de final. «Mariotti [seleccionador sub-20 de l’azzurra] va acabar suant, em va donar una abraçada i em va dir: ‘brutal partita’. Perdre per penals ens va castigar massa però les conclusions són magnífiques: les dues seleccions van ser eliminades en semis per gol d’or i penals mentre que nosaltres vam acabar assolint la novena plaça amb certa superioritat. No estem al seu nivell i fins i tot al d’Argentina, i a un pas de Portugal i Espanya». Aquesta fornada de jugadors són el futur pròxim, els que han fer possible el retorn de l’absoluta. Tenen tota la formació necessària però per a Corral cal que donin un pas endavant: «Són molt bons i si volen continuar sent novens només han de mantenir-se però si volen ser quarts s’ho han de creure i treballar més dur». 
 

EL MUNDIAL B DESAPAREIX 
 

Aquesta és la fórmula de l’èxit, sí, però el seleccionador ja els veu a punt per disputar el Mundial B. El dilema és que no es pot fixar una data, perquè la Federació Internacional (FIRS) i l’Europea (CERH) estan debatent si fan desaparèixer el Mundial B i fusionen totes les seleccions en un campionat únic. Com en la resta d’esports. «L’any que ve coincideixen el Mundial B i l’Europeu sub-20. Si desapareix el Mundial B podríem seguir formant aquesta fornada, però sinó és millor jugar-lo per intentar pujar a l’A».
 

SEBASTIÁN TORNA A JUGAR
 

Per si la feina amb la FAP no fos prou, dissabte debutarà a la banqueta de l’Andorra HC a la pista del Roda. Ni molt menys hi ha males cares per desheretar Juan Sebastián com a entrenador. «En un altre lloc hauria semblat una ganivetada, però ni de lluny és això. Ell mateix em va dir que calia un canvi al club perquè hi havia un cert acomodament de la plantilla i que si jo volia ser el nou entrenador». De fet, Sebastián torna a ser jugador per encapçalar juntament amb Àlex Martín i Wifi Balart un equip que barrejarà veterania i joventut. Pugen, com sempre, els dos primers. «Prometem feina i no ho negaré... Hem de pujar com sigui i sortir de la Segona Catalana».