ANDORRA LA VELLA
Les empreses que sumin un any de pèrdues podran reduir jornada i sou
La cotització a la branca malaltia augmentarà un 2% a repartir entre l’assalariat i el patró
Antoni Martí ha concretat com planteja la flexibilització laboral que va anunciar durant la presentació de l’Informe econòmic de la Cambra de Comerç: la possibilitat de reduir la jornada laboral ordinària per causes econòmiques conjunturals i noves modalitats de contracte. Durant el discurs d’orientació política que va pronunciar ahir al Consell General –durant gairebé tres hores d’intervenció– , el cap de Govern va argumentar que l’economia es recupera i, per tant, ja es pot abordar la reforma del Codi de Relacions Laborals «que el teixit empresarial fa temps que demana». El grup parlamentari demòcrata ja té a punt un text, preparat durant la legislatura anterior, per presentar a tràmit una proposició de llei qualificada de reforma del Codi.
Martí va detallar que una de les reformes plantejades és permetre que, les empreses que acumulin quatre trimestres de pèrdues, és a dir, un any, poden reduir temporalment la jornada laboral que, alhora, «podrà suposar una reducció de fins a un màxim de la meitat del salari que podrà afectar a un màxim del 30% de la plantilla».
Quant a les noves modalitats de contractes, n’hi haurà per sessions, d’aprenentatge, de relleu o de continuïtat de la vida laboral un cop assolida l’edat amb dret de jubilació. L’objectiu, segons va argumentar el cap de Govern, és «donar una millor resposta a les diferents situacions laborals i de donar opcions a les empreses per crear uns llocs de treball amb possibilitat que acabin sent de contractació indefinida».
Tot seguit, però, Martí va daurar la píndola i va dir que «les mesures de flexibilització s’acompanyaran de mesures per potenciar la negociació col·lectiva i l’acció sindical i patronal». Per pal·liar «el dèficit» de representació sindical i patronal –a excepció del sector públic– també s’ha preparat una Proposició de llei d’acció sindical i patronal «que incentivi la negociació col·lectiva en els diferents sectors productius». A més, s’hi afegirà una tercera proposició de llei per regular el conflicte col·lectiu entre el qual hi ha el dret de vaga. Amb aquesta norma es desenvoluparà plenament el títol II de la Constitució.
El cap de Govern va especificar que, de tot això, se’n parlarà «amb els agents socials i econòmics per consensuar al màxim l’aplicació de la reforma». En les converses també s’inclourà l’augment del salari mínim, que es pretén incrementar progressivament fins que a finals de legislatura se situï en el 50% del salari mitjà. L’augment serà d’un 1,5% anual, fins a un màxim del 6%. Si la mesura s’implementés avui, el sou mínim hauria de ser de 1.021 euros mensuals bruts ja que el salari mitjà actual és de 2.042 euros. El sou mínim actual és de 962 euros.
DOS PUNTS MÉS DE COTITZACIÓ / El cap de Govern va continuar el discurs insistint en què el pitjor de la crisi ha passat i, per tant, el final de la recessió econòmica implica una mesura que ja no es pot ajornar més: l’augment de les cotitzacions. L’any passat, les cotitzacions de la branca jubilació es va augmentar del 10% al 12% i les de la branca general es va reduir del 10% al 8%, mantenint el 20%de cotització del salari. Aviat, però, es cotitzarà un 22% ja que la cotització per malaltia tornarà al 10% sense tocar la branca jubilació. L’augment de dos punts de la cotització es repartirà «a raó d’un punt que assumiria l’empresari i un punt el treballador», va aclarir Martí.
En un termini de deu dies, el Govern es reunirà amb els agents socials i econòmics «per establir un diàleg al tomb d’aquesta qüestió amb l’objectiu irrenunciable de redreçar la situació de la Seguretat Social». «Vull pactar amb serenor, amb política d’anticipació», va subratllar.
En els pròxims mesos, per tant, el mercat de treball serà més «flexible», amb noves modalitats de contractacions i la cotització dels assalariats passarà del 20% al 22%.
«La sortida menys dolenta» per als treballadors de BPA
3 Martí va pronunciar el discurs d’orientació política sis mesos després de l’esclat de la crisi de BPA. El cap de Govern va reiterar que la intervenció de l’entitat bancària va evitar la fallida judicial. Les prioritats del Govern són: garantir que la clientela de BPA no perdi els estalvis; evitar que la crisi s’estengui a la resta de la plaça financera i a la resta de l’economia, i minimitzar l’impacte sobre els treballadors de l’entitat. L’acord pactat entre la plantilla del banc i l’AREB és «la sortida menys dolenta»,va afirmar.
L’obertura econòmica porta 140 milions d’euros
3 Per argumentar que l’obertura econòmica ha estat una bona iniciativa, Martí va detallar les dades econòmiques aportades per la inversió estrangera. Durant els primers sis mesos d’obertura a les empreses amb capital forà, és a dir, durant el segon semestre del 2012, la inversió estrangera formalitzada va ser de 14 milions d’euros; el 2013, 26 milions; el 2014, 59 milions, i de gener a setembre del 2015 ja s’han invertit 41 milions. En total, Andorra ha rebut la injecció de 140 milions d’euros estrangers des del 2012.
Una economia més diversificada i competitiva
3 El líder de l’Executiu va reiterar que l’economia andorrana és poc diversificada i, per tant, és feble. Els convenis de no doble imposició (CDI), dels quals ja se n’han firmat sis, fan l’economia més competitiva perquè permet que Andorra surti al món. L’economia actual és massa depenent de l’impost especial sobre el tabac (26% dels ingressos) i de sectors tradicionals com el turisme i la competitivitat fiscal. L’obertura econòmica vol atreure «noves àrees d’activitat a partir dels sectors que ja tenim», va afirmar Martí.
Call center i compra d’un operador mòbil espanyol
3 Andorra Telecom diversifica la seva activitat per generar nous ingressos, com el viver d’empreses tecnològiques a l’edifici Els Arcs. La societat anònima crearà una empresa de call center per donar servei a empreses terceres, tant nacionals com internacionals, amb capacitat per atendre en català, castellà, francès i portuguès, i que pot donar feina a 100 persones. A més, el negoci es vol internacionalitzar, amb l’opció de comprar un operador de telefonia mòbil espanyol que eliminarà el roaming per als andorrans a Espanya.
Les transferències als comuns continuaran congelades
En els pròxims mesos es procedirà «a una revisió de les transferències que el Govern fa als comuns i que han estat congelades durant els últims tres exercicis», va anunciar el cap de Govern. No obstant això, Martí va advertir que «en la revisió que es durà a terme l’any que ve difícilment es podrà anar més enllà de la xifra de 54,6 milions d’euros actuals.
Martí va afegir que «ara és el moment de desenvolupar l’acord institucional assolit la passada legislatura entre el Govern i els set comuns». L’Executiu presentarà un projecte de llei de modificació de la llei general d’ordenació del territori i urbanisme perquè els comuns cedeix gratuïtament el sòl de la seva titularitat per a projectes d’interès nacional i plans sectorials d’incidència supracomunal. També s’aclariran atribucions i competències com, per exemple, el manteniment de la xarxa de carreteres i dels torrents.
El Thyssen anirà a The Cloud i els frescos es projectaran
La col·leccionista d’art Carmen Cervera té la intenció d’obrir un Museu Thyssen al país amb exposicions que es renovaran cada any. El Govern pagarà el condicionament i el manteniment de l’espai on s’instal·larà el museu –els baixos de l’antic Hotel Valira– i el Comú d’Escaldes-Engordany n’assumirà el lloguer. Amb tot, Martí va anunciar que «la ubicació del Museu Thyssen a la part alta d’Escaldes és un primer pas ja que la ubicació definitiva, a parer del Govern, hauria de ser el futur edifici The Cloud d’Andorra la Vella».
Quant als frescos de Santa Coloma, el ministeri de Cultura continua en converses amb el Comú d’Andorra la Vella i amb propietaris privats d’immobles per situar les pintures en un edifici el més pròxim possible a l’església. A més, està previst que es projecti la imatge dels frescos en el seu emplaçament original per reproduir com era l’església originalment. La iniciativa es podria estendre a més esglésies romàniques del país.
Un centre d’alt rendiment i aposta pel turisme de salut
El Govern convocarà un concurs per a la concessió d’un centre d’alt rendiment esportiu en alçada que ocupi les instal·lacions de l’edifici de Sud Ràdio. El clúster d’esports és una de les apostes per diversificar el turisme, amb una cura especial per al medi ambient i l’entorn. Totes les polítiques de turisme van adreçades a aconseguir 9 milions de visitants anuals el 2019.
El clúster de salut és una altra de les bases per captar un altre tipus de visitant, per això es tanquen acords perquè obrin al país un centre de fertilitat (Institut Marquès), una unitat d’oncologia (Institut Oncològic Baselga) i una unitat de cardiologia integral avançada (Institut Cardiològic Brugada).
Martí va detallar que una de les reformes plantejades és permetre que, les empreses que acumulin quatre trimestres de pèrdues, és a dir, un any, poden reduir temporalment la jornada laboral que, alhora, «podrà suposar una reducció de fins a un màxim de la meitat del salari que podrà afectar a un màxim del 30% de la plantilla».
Quant a les noves modalitats de contractes, n’hi haurà per sessions, d’aprenentatge, de relleu o de continuïtat de la vida laboral un cop assolida l’edat amb dret de jubilació. L’objectiu, segons va argumentar el cap de Govern, és «donar una millor resposta a les diferents situacions laborals i de donar opcions a les empreses per crear uns llocs de treball amb possibilitat que acabin sent de contractació indefinida».
Tot seguit, però, Martí va daurar la píndola i va dir que «les mesures de flexibilització s’acompanyaran de mesures per potenciar la negociació col·lectiva i l’acció sindical i patronal». Per pal·liar «el dèficit» de representació sindical i patronal –a excepció del sector públic– també s’ha preparat una Proposició de llei d’acció sindical i patronal «que incentivi la negociació col·lectiva en els diferents sectors productius». A més, s’hi afegirà una tercera proposició de llei per regular el conflicte col·lectiu entre el qual hi ha el dret de vaga. Amb aquesta norma es desenvoluparà plenament el títol II de la Constitució.
El cap de Govern va especificar que, de tot això, se’n parlarà «amb els agents socials i econòmics per consensuar al màxim l’aplicació de la reforma». En les converses també s’inclourà l’augment del salari mínim, que es pretén incrementar progressivament fins que a finals de legislatura se situï en el 50% del salari mitjà. L’augment serà d’un 1,5% anual, fins a un màxim del 6%. Si la mesura s’implementés avui, el sou mínim hauria de ser de 1.021 euros mensuals bruts ja que el salari mitjà actual és de 2.042 euros. El sou mínim actual és de 962 euros.
DOS PUNTS MÉS DE COTITZACIÓ / El cap de Govern va continuar el discurs insistint en què el pitjor de la crisi ha passat i, per tant, el final de la recessió econòmica implica una mesura que ja no es pot ajornar més: l’augment de les cotitzacions. L’any passat, les cotitzacions de la branca jubilació es va augmentar del 10% al 12% i les de la branca general es va reduir del 10% al 8%, mantenint el 20%de cotització del salari. Aviat, però, es cotitzarà un 22% ja que la cotització per malaltia tornarà al 10% sense tocar la branca jubilació. L’augment de dos punts de la cotització es repartirà «a raó d’un punt que assumiria l’empresari i un punt el treballador», va aclarir Martí.
En un termini de deu dies, el Govern es reunirà amb els agents socials i econòmics «per establir un diàleg al tomb d’aquesta qüestió amb l’objectiu irrenunciable de redreçar la situació de la Seguretat Social». «Vull pactar amb serenor, amb política d’anticipació», va subratllar.
En els pròxims mesos, per tant, el mercat de treball serà més «flexible», amb noves modalitats de contractacions i la cotització dels assalariats passarà del 20% al 22%.
«La sortida menys dolenta» per als treballadors de BPA
3 Martí va pronunciar el discurs d’orientació política sis mesos després de l’esclat de la crisi de BPA. El cap de Govern va reiterar que la intervenció de l’entitat bancària va evitar la fallida judicial. Les prioritats del Govern són: garantir que la clientela de BPA no perdi els estalvis; evitar que la crisi s’estengui a la resta de la plaça financera i a la resta de l’economia, i minimitzar l’impacte sobre els treballadors de l’entitat. L’acord pactat entre la plantilla del banc i l’AREB és «la sortida menys dolenta»,va afirmar.
L’obertura econòmica porta 140 milions d’euros
3 Per argumentar que l’obertura econòmica ha estat una bona iniciativa, Martí va detallar les dades econòmiques aportades per la inversió estrangera. Durant els primers sis mesos d’obertura a les empreses amb capital forà, és a dir, durant el segon semestre del 2012, la inversió estrangera formalitzada va ser de 14 milions d’euros; el 2013, 26 milions; el 2014, 59 milions, i de gener a setembre del 2015 ja s’han invertit 41 milions. En total, Andorra ha rebut la injecció de 140 milions d’euros estrangers des del 2012.
Una economia més diversificada i competitiva
3 El líder de l’Executiu va reiterar que l’economia andorrana és poc diversificada i, per tant, és feble. Els convenis de no doble imposició (CDI), dels quals ja se n’han firmat sis, fan l’economia més competitiva perquè permet que Andorra surti al món. L’economia actual és massa depenent de l’impost especial sobre el tabac (26% dels ingressos) i de sectors tradicionals com el turisme i la competitivitat fiscal. L’obertura econòmica vol atreure «noves àrees d’activitat a partir dels sectors que ja tenim», va afirmar Martí.
Call center i compra d’un operador mòbil espanyol
3 Andorra Telecom diversifica la seva activitat per generar nous ingressos, com el viver d’empreses tecnològiques a l’edifici Els Arcs. La societat anònima crearà una empresa de call center per donar servei a empreses terceres, tant nacionals com internacionals, amb capacitat per atendre en català, castellà, francès i portuguès, i que pot donar feina a 100 persones. A més, el negoci es vol internacionalitzar, amb l’opció de comprar un operador de telefonia mòbil espanyol que eliminarà el roaming per als andorrans a Espanya.
Les transferències als comuns continuaran congelades
En els pròxims mesos es procedirà «a una revisió de les transferències que el Govern fa als comuns i que han estat congelades durant els últims tres exercicis», va anunciar el cap de Govern. No obstant això, Martí va advertir que «en la revisió que es durà a terme l’any que ve difícilment es podrà anar més enllà de la xifra de 54,6 milions d’euros actuals.
Martí va afegir que «ara és el moment de desenvolupar l’acord institucional assolit la passada legislatura entre el Govern i els set comuns». L’Executiu presentarà un projecte de llei de modificació de la llei general d’ordenació del territori i urbanisme perquè els comuns cedeix gratuïtament el sòl de la seva titularitat per a projectes d’interès nacional i plans sectorials d’incidència supracomunal. També s’aclariran atribucions i competències com, per exemple, el manteniment de la xarxa de carreteres i dels torrents.
El Thyssen anirà a The Cloud i els frescos es projectaran
La col·leccionista d’art Carmen Cervera té la intenció d’obrir un Museu Thyssen al país amb exposicions que es renovaran cada any. El Govern pagarà el condicionament i el manteniment de l’espai on s’instal·larà el museu –els baixos de l’antic Hotel Valira– i el Comú d’Escaldes-Engordany n’assumirà el lloguer. Amb tot, Martí va anunciar que «la ubicació del Museu Thyssen a la part alta d’Escaldes és un primer pas ja que la ubicació definitiva, a parer del Govern, hauria de ser el futur edifici The Cloud d’Andorra la Vella».
Quant als frescos de Santa Coloma, el ministeri de Cultura continua en converses amb el Comú d’Andorra la Vella i amb propietaris privats d’immobles per situar les pintures en un edifici el més pròxim possible a l’església. A més, està previst que es projecti la imatge dels frescos en el seu emplaçament original per reproduir com era l’església originalment. La iniciativa es podria estendre a més esglésies romàniques del país.
Un centre d’alt rendiment i aposta pel turisme de salut
El Govern convocarà un concurs per a la concessió d’un centre d’alt rendiment esportiu en alçada que ocupi les instal·lacions de l’edifici de Sud Ràdio. El clúster d’esports és una de les apostes per diversificar el turisme, amb una cura especial per al medi ambient i l’entorn. Totes les polítiques de turisme van adreçades a aconseguir 9 milions de visitants anuals el 2019.
El clúster de salut és una altra de les bases per captar un altre tipus de visitant, per això es tanquen acords perquè obrin al país un centre de fertilitat (Institut Marquès), una unitat d’oncologia (Institut Oncològic Baselga) i una unitat de cardiologia integral avançada (Institut Cardiològic Brugada).