ANDORRA LA VELLA
La Fiscalia vol més mitjans contra el blanqueig i el crim organitzat
Els dos batlles encarregats van rebre al març 210 dossiers i han entrat 14 causes noves
Des del mes de març hi ha dos batlles especialitzats en les causes sobre blanqueig de diners i crim organitzat. Els batlles, però, estan desbordats de feina i el fiscal general, Alfons Alberca, ha argumentat que «el nombre d’investigadors s’ha d’augmentar». Alberca opina que ha de créixer «el nombre d’agents de la policia judicial adscrita als batlles, magistrats i fiscalia, encara que orgànicament depenguin de la Policia».
El fiscal ho va reivindicar ahir durant l’acte d’obertura de l’Any Judicial 2015-2016, en què tots els estaments de la justícia van pronunciar el seu parlament. Però no va ser l’únic. El president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijoan, també va advertir que «les dos unitats de la Batllia especialitzades en blanqueig de diners i cooperació judicial estan sobrecarregades» i, per això, va reclamar «més recursos». Pijoan va puntualitzar que, en aquests casos, no n’hi ha prou amb imposar una «pena» sinó que s’han d’efectuar «comissos». El president de Corts va afegir que «hi ha molt retard en la resolució dels casos de blanqueig de diners i de crim organitzat, per això, cal més esforç i més gent». Pijoan també va aprofitar per reclamar un magistrat més per al Tribunal de Corts ja que considera que tres no són suficients.
Quant al reforç de la unitat antiblanqueig, el president del Consell Superior de Justícia, Enric Casadevall, va admetre que hi ha «algun batlle sobrecarregat» i va suggerir «més suport de la policia judicial, que analitza la documentació, els extractes, les trucades telefòniques... Nosaltres no ho podem incloure en el nostre pressupost però demanem una ajuda temporal».
Per la seva part, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va acceptar les reclamacions i va assegurar que el Govern «vol seguir dotant el Cos de la Policia dels mitjans humans i materials necessaris» i va anunciar que es crearan «noves places per a la unitat antiblanqueig i per a la unitat de delictes tecnològics». Amb tot, mentre les places no es convoquin, «hem decidit enviar temporalment recursos al grup de blanqueig, que no deixa de ser la conseqüència lògica de la creació de les dues batllies especialitzades en delictes econòmics i crim organitzat, i això reverteix en més feina a la Policia perquè ha d’acompanyar les batllies.
La unitat ara està formada per uns cinc agents, que s’ampliarà en breu amb una nova plaça. Espot també va dir que s’hi destinaran tres o quatre agents més que, a la llarga, seran personal fix. «L’objectiu és doblar el personal de la unitat antiblanqueig de la Policia», va concloure.
Alberca va insistir en què els batlles especialitzats estan saturats. Quan es van crear les places, el març passat, va coincidir amb l’esclat del cas BPA, en què s’investiga diversos casos de presumpte blanqueig de diner, en alguns casos procedent del crim organitzat. En crear-se les unitats, els dos batlles van rebre de tots els seus col·legues els expedients sobre blanqueig i crim organitzar, en total, 210 causes. Durant aquests mesos s’hi han afegit 14 causes noves. El ritme de resolució és lent perquè són temes molt complexos i especialitzats. Amb tot, Alberca va explicar que dilluns passat es va notificar «un comís ferm d’entre 4 i 5 milions d’euros d’una causa antiga».
El fiscal ho va reivindicar ahir durant l’acte d’obertura de l’Any Judicial 2015-2016, en què tots els estaments de la justícia van pronunciar el seu parlament. Però no va ser l’únic. El president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijoan, també va advertir que «les dos unitats de la Batllia especialitzades en blanqueig de diners i cooperació judicial estan sobrecarregades» i, per això, va reclamar «més recursos». Pijoan va puntualitzar que, en aquests casos, no n’hi ha prou amb imposar una «pena» sinó que s’han d’efectuar «comissos». El president de Corts va afegir que «hi ha molt retard en la resolució dels casos de blanqueig de diners i de crim organitzat, per això, cal més esforç i més gent». Pijoan també va aprofitar per reclamar un magistrat més per al Tribunal de Corts ja que considera que tres no són suficients.
Quant al reforç de la unitat antiblanqueig, el president del Consell Superior de Justícia, Enric Casadevall, va admetre que hi ha «algun batlle sobrecarregat» i va suggerir «més suport de la policia judicial, que analitza la documentació, els extractes, les trucades telefòniques... Nosaltres no ho podem incloure en el nostre pressupost però demanem una ajuda temporal».
Per la seva part, el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va acceptar les reclamacions i va assegurar que el Govern «vol seguir dotant el Cos de la Policia dels mitjans humans i materials necessaris» i va anunciar que es crearan «noves places per a la unitat antiblanqueig i per a la unitat de delictes tecnològics». Amb tot, mentre les places no es convoquin, «hem decidit enviar temporalment recursos al grup de blanqueig, que no deixa de ser la conseqüència lògica de la creació de les dues batllies especialitzades en delictes econòmics i crim organitzat, i això reverteix en més feina a la Policia perquè ha d’acompanyar les batllies.
La unitat ara està formada per uns cinc agents, que s’ampliarà en breu amb una nova plaça. Espot també va dir que s’hi destinaran tres o quatre agents més que, a la llarga, seran personal fix. «L’objectiu és doblar el personal de la unitat antiblanqueig de la Policia», va concloure.
Alberca va insistir en què els batlles especialitzats estan saturats. Quan es van crear les places, el març passat, va coincidir amb l’esclat del cas BPA, en què s’investiga diversos casos de presumpte blanqueig de diner, en alguns casos procedent del crim organitzat. En crear-se les unitats, els dos batlles van rebre de tots els seus col·legues els expedients sobre blanqueig i crim organitzar, en total, 210 causes. Durant aquests mesos s’hi han afegit 14 causes noves. El ritme de resolució és lent perquè són temes molt complexos i especialitzats. Amb tot, Alberca va explicar que dilluns passat es va notificar «un comís ferm d’entre 4 i 5 milions d’euros d’una causa antiga».