ANDORRA LA VELLA
Raiffeisen denunciarà l’AREB per vendre Vall Banc amb «enganys»
Els impulsors de la cooperativa exigeixen que es canviï el plec de condicions de compra de l’entitat pont
Els impulsors de la societat cooperativa raiffeisen, amb l’economista Eusebi Nomen al capdavant, presentaran un recurs a la Batllia contra el plec de condicions de venda de Vall Banc ja que consideren que «l’oferta és discriminatòria i conté publicitat enganyosa». «Davant de la gravetat dels fets, hem entrat un escrit a l’AREB perquè corregeixi l’oferta, faci un document que no discrimini, sense publicitat enganyosa i que sigui en català quan s’adrecin a les entitats andorranes», va explicar ahir Nomen després de lliurar el document a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries. «Si no ho fan els hem advertit que iniciarem les accions judicials contra els membres del consell d’administració de l’AREB, contra l’AREB i, si cal, contra l’Estat andorrà».
L’argumentació de raiffeisen contra les pràctiques discriminatòries es basa en què el document de venda de Vall Banc, preparat per Key Capital (KC) –l’empresa gestora de la subhasta– «se centra únicament en la possibilitat d’adquirir una entitats pont, quan la llei diu que hi ha diverses alternatives de resolució, però KC es limita a l’entitat pont, l’opció que comporta la major destrucció de valor». Nomen va recordar que les propostes presentades per la cooperativa raiffeisen són menys destructives.
Quant a la publicitat enganyosa, Nomen va explicar que el document de venda de KC manté que «Vall Banc és una entitat bancària amb llicència bancària i això és un engany perquè segons el decret de creació de l’AREB és una entitat pont creada segons l’article 17 de la Llei 8/2015, per tant, té condició d’entitat pont però també té la limitació que ha de ser de titularitat pública i que el seu objecte social és la resolució». La llei a què es refereix Nomen és la Llei 8/2015, de 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, l’anomenada «llei BPA».
L’economista va aclarir que la legislació andorrana «no conté la disposició de la directiva comunitària que permet, per extingir la condició d’entitat pont, la venda de les accions a un privat i el canvi d’objecte social. El legislador andorrà va excloure aquesta possibilitat, per tant, VallBanc no és una entitat pont amb llicència bancària ordinària sinó que és una entitat pont subjecta a la Llei 8/2015». Nomen va insistir: «No és veritat que Vall Banc tingui llicència bancària per operar com un banc normal perquè no compleix els requisits d’un banc normal».
L’argumentació contra la publicitat enganyosa en les condicions de venda de Vall Banc encara continuen. Nomen va incidir en què KC ofereix als potencials compradors el 100% de les accions de Vall Banc, però «la Llei 8/2015 no permet vendre el 100% de les accions d’una entitat pont ni la venda d’una entitat pont». Segons la llei, «una entitat pont s’ha d’extingir per fusió, per liquidació, per l’arribada al final del termini –i aleshores s’ha de liquidar– o per venda dels seus actius i passius, però no per la venda de les seves accions i el canvi del seu objecte social, això no ho permet la llei andorrana».
Dilluns s’esgota el termini perquè KC rebi les ofertes de compra per Vall Banc i si el procés continua endavant, raiffeisen recorrerà a la justícia: «nosaltres avisem les autoritats del que fan perquè tinguin temps de suspendre-ho i no causin danys a ningú, però si no ho fan, la setmana que ve entrarem el recurs a la Batllia», va assegurar Nomen. En el recurs, els promotors de raiffeisen exigiran que s’invalidi el plec de condicions de venda de Vall Banc i que s’anul·lin totes les actuacions que s’han fet a partir del plec de condicions.
BALL DE XIFRES / Nomen també va voler alertar de la diferència de xifres que hi ha entre el valor de Banca Privada d’Andorra (BPA) anunciat pel ministre de Finances, Jordi Cinca, i el que ara assegura KC. El balanç actual, inclòs en les condicions de venda de Vall banc –que recordem que és l’entitat pont a la qual s’han traspassat tots els actius bons de BPA, en data 30 de juny 2015, és de 1.125 milions d’euros, mentre que Cinca va dir, en l’última sessió del Consell General, que el balanç de BPA , en data de 30 de maig, era de 1.588 milions d’euros. La diferència, per tant, és de 463 milions d’euros.
«Falten 463 milions d’euros!», va clamar Nomen, que va elucubrar que la quantitat «podria ser el saldo de la clientela que es queda a BPA, però, si ens diuen que només es queden a BPA el 5% dels clients, és impossible que aquest 5% tingui el 36% del balanç de saldos i, per tant, aquí s’endevina una nova destrucció de valor». Segons el president del consell rector de la cooperativa raiffeisen hi ha dos justificacions per als 463 milions d’euros de menys: «o és mentida que el balanç tingui els actius tan desvaloritzats, que els fa molt atractius per a un liquidador quan veu aquest preus tan baixos, o s’està fent una destrucció de valor que comportarà que els saldos dels clients es vegin disminuïts en, aproximadament, el 20-25%. A més, estan amagant una dada que per a un comprador és essencial ja que tindrà tots els clients enfadats».
Nomen i companyia estan convençuts que entre els comptes de la clientela de BPA n’hi pot haver de quantitats molt importants però, en cap cas, que un 5% justifiqui els 463 milions d’euros de menys que conté el balanç actual de Vall Banc. «Els imports dels quatre comptes judicialitzats [els casos que van aixecar la llebre i van motivar al FinCEN a emetre la nota devastadora] no expliquen els 463 milions de diferència». A més, sobre el 5% de comptes que no han superat l’auditoria de PricewatershouseCoopers, l’economista manté «que no es pot dir que hagin blanquejat perquè poden ser de gent que s’ha mort, que no ha vingut, que està malalta, que encara té documentació per aportar... I un del 5% dels comptes després de 100.000 hores d’auditoria és absolutament normal i li passaria a qualsevol banc. Però seguint les corbes de distribució normals dels saldos és irrealista que el 5% dels comptes tinguin el 36% del saldo balanç».
SALVAR LES PREFERENTS / Finalment, els creadors de raiffeisen insisteixen en què, per salvar les accions preferents de BPA –«perquè ja tenim la confirmació que les preferents quedaran amb un valor igual a zero», va assegurar Nomen– l’única garantia que tenen els preferentistes és «aportar els drets de les accions preferents al patrimoni de la societat cooperativa i, en cas que les autoritats andorranes segueixin pel camí de la destrucció de valor a través de Vall Banc, puguin pujar-se al carro de la cooperativa i presentar una demanda i reclamar danys i perjudicis».
Nomen va especificar que si els preferentistes aporten a la cooperativa els drets sobre les seves accions es podran sumar «a la demanda contra l’AREB per la destrucció». Raiffeisen ja compta amb uns 100 milions d’euros emparaulats.
L’argumentació de raiffeisen contra les pràctiques discriminatòries es basa en què el document de venda de Vall Banc, preparat per Key Capital (KC) –l’empresa gestora de la subhasta– «se centra únicament en la possibilitat d’adquirir una entitats pont, quan la llei diu que hi ha diverses alternatives de resolució, però KC es limita a l’entitat pont, l’opció que comporta la major destrucció de valor». Nomen va recordar que les propostes presentades per la cooperativa raiffeisen són menys destructives.
Quant a la publicitat enganyosa, Nomen va explicar que el document de venda de KC manté que «Vall Banc és una entitat bancària amb llicència bancària i això és un engany perquè segons el decret de creació de l’AREB és una entitat pont creada segons l’article 17 de la Llei 8/2015, per tant, té condició d’entitat pont però també té la limitació que ha de ser de titularitat pública i que el seu objecte social és la resolució». La llei a què es refereix Nomen és la Llei 8/2015, de 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, l’anomenada «llei BPA».
L’economista va aclarir que la legislació andorrana «no conté la disposició de la directiva comunitària que permet, per extingir la condició d’entitat pont, la venda de les accions a un privat i el canvi d’objecte social. El legislador andorrà va excloure aquesta possibilitat, per tant, VallBanc no és una entitat pont amb llicència bancària ordinària sinó que és una entitat pont subjecta a la Llei 8/2015». Nomen va insistir: «No és veritat que Vall Banc tingui llicència bancària per operar com un banc normal perquè no compleix els requisits d’un banc normal».
L’argumentació contra la publicitat enganyosa en les condicions de venda de Vall Banc encara continuen. Nomen va incidir en què KC ofereix als potencials compradors el 100% de les accions de Vall Banc, però «la Llei 8/2015 no permet vendre el 100% de les accions d’una entitat pont ni la venda d’una entitat pont». Segons la llei, «una entitat pont s’ha d’extingir per fusió, per liquidació, per l’arribada al final del termini –i aleshores s’ha de liquidar– o per venda dels seus actius i passius, però no per la venda de les seves accions i el canvi del seu objecte social, això no ho permet la llei andorrana».
Dilluns s’esgota el termini perquè KC rebi les ofertes de compra per Vall Banc i si el procés continua endavant, raiffeisen recorrerà a la justícia: «nosaltres avisem les autoritats del que fan perquè tinguin temps de suspendre-ho i no causin danys a ningú, però si no ho fan, la setmana que ve entrarem el recurs a la Batllia», va assegurar Nomen. En el recurs, els promotors de raiffeisen exigiran que s’invalidi el plec de condicions de venda de Vall Banc i que s’anul·lin totes les actuacions que s’han fet a partir del plec de condicions.
BALL DE XIFRES / Nomen també va voler alertar de la diferència de xifres que hi ha entre el valor de Banca Privada d’Andorra (BPA) anunciat pel ministre de Finances, Jordi Cinca, i el que ara assegura KC. El balanç actual, inclòs en les condicions de venda de Vall banc –que recordem que és l’entitat pont a la qual s’han traspassat tots els actius bons de BPA, en data 30 de juny 2015, és de 1.125 milions d’euros, mentre que Cinca va dir, en l’última sessió del Consell General, que el balanç de BPA , en data de 30 de maig, era de 1.588 milions d’euros. La diferència, per tant, és de 463 milions d’euros.
«Falten 463 milions d’euros!», va clamar Nomen, que va elucubrar que la quantitat «podria ser el saldo de la clientela que es queda a BPA, però, si ens diuen que només es queden a BPA el 5% dels clients, és impossible que aquest 5% tingui el 36% del balanç de saldos i, per tant, aquí s’endevina una nova destrucció de valor». Segons el president del consell rector de la cooperativa raiffeisen hi ha dos justificacions per als 463 milions d’euros de menys: «o és mentida que el balanç tingui els actius tan desvaloritzats, que els fa molt atractius per a un liquidador quan veu aquest preus tan baixos, o s’està fent una destrucció de valor que comportarà que els saldos dels clients es vegin disminuïts en, aproximadament, el 20-25%. A més, estan amagant una dada que per a un comprador és essencial ja que tindrà tots els clients enfadats».
Nomen i companyia estan convençuts que entre els comptes de la clientela de BPA n’hi pot haver de quantitats molt importants però, en cap cas, que un 5% justifiqui els 463 milions d’euros de menys que conté el balanç actual de Vall Banc. «Els imports dels quatre comptes judicialitzats [els casos que van aixecar la llebre i van motivar al FinCEN a emetre la nota devastadora] no expliquen els 463 milions de diferència». A més, sobre el 5% de comptes que no han superat l’auditoria de PricewatershouseCoopers, l’economista manté «que no es pot dir que hagin blanquejat perquè poden ser de gent que s’ha mort, que no ha vingut, que està malalta, que encara té documentació per aportar... I un del 5% dels comptes després de 100.000 hores d’auditoria és absolutament normal i li passaria a qualsevol banc. Però seguint les corbes de distribució normals dels saldos és irrealista que el 5% dels comptes tinguin el 36% del saldo balanç».
SALVAR LES PREFERENTS / Finalment, els creadors de raiffeisen insisteixen en què, per salvar les accions preferents de BPA –«perquè ja tenim la confirmació que les preferents quedaran amb un valor igual a zero», va assegurar Nomen– l’única garantia que tenen els preferentistes és «aportar els drets de les accions preferents al patrimoni de la societat cooperativa i, en cas que les autoritats andorranes segueixin pel camí de la destrucció de valor a través de Vall Banc, puguin pujar-se al carro de la cooperativa i presentar una demanda i reclamar danys i perjudicis».
Nomen va especificar que si els preferentistes aporten a la cooperativa els drets sobre les seves accions es podran sumar «a la demanda contra l’AREB per la destrucció». Raiffeisen ja compta amb uns 100 milions d’euros emparaulats.