Inevitable no sentir-se còmplice del somriure del ‘Piu’ Font quan parla del seu fill esportiu, el Trofeu Borrufa. «Ho considero així. El trofeu és com aquella filla que creix, que ja té 20 anys i decideixes que ja ha agafat prou volada i que ja pot caminar sola per la vida». Considera que, aquesta, és la millor metàfora per explicar el perquè va deixar, fa tres anys, de ser el president del trofeu. «Sempre he pensat que arriba un moment que s’ha de deixar passar a gent nova. En qualsevol esdeveniment és molt important ficar sang nova i gent que tingui una altra visió. Ja no estic al capdavant, però col·laboro en diverses tasques, segueixo implicat en l’associació que es va muntar i seguim lluitant perquè això tiri endavant». 

Piu explica que el Trofeu Borrufa va néixer, fa 20 anys, de la seva il·lusió i de la d’un grup de companys seus que estaven a la Federació i que «feien el circuit de trofeus infantils» i que es van emmirallar amb el que es feia a França, Itàlia o Espanya, es van animar a engegar la rèplica andorrana de l’esdeveniment. En un trofeu així, assegura, «hi ha molta feina darrera, molts temes i moltes tecles a tocar. Allà s’ha de treballar i es treballa».

Josep Maria Font – «poca gent me’n diu així»– treballa al Ministeri d’Educació, és el responsable de l’esquí escolar i l’esport extraescolar i ha estat sempre íntimament lligat a la neu andorrana: «l’esquí és un esport que preval i d’interès nacional». Com a veu autoritzada valora la importància del factor blanc al Principat i  d’aconteixements com la Nit de l’Esport, on es van atorgar cinc distincions a esportistes relacionats amb la neu.

Piu s’emociona quan parla dels records que l’ha deixat aquests 20 anys lligat a la presidència del trofeu i explica que ha estat «una experiència laboral immillorable, amb gestió de persones, de material, d’empreses i tot això m’ha enriquit molt». A més, amplia el seu raonament i afegeix que «emocionalment, tinc un record molt especial. Fa 23 anys un músic, un bon amic de la Carmen Prats que malauradament ja no hi és, ens va fer un himne i cada cop que sona a la plaça d’Ordino... [fa una pausa i esbufega] m’aporta un toc sentimental».

Provinent de la família de Cal Muxó de Sornàs –«els meus pares ens van ensenyar a ser treballadors i honestos en la feina»– el Piu afirma haver atorgat als seus tres fills –«dels que estic molt orgullós»– aquests mateixos valors. Parla amb devoció d’Ordino «tot un referent en qualitat de vida al Principat d’Andorra», destaca totes les millores que ha experimentat la parròquia en els darrers anys «en carreteres, infraestructures, enllumenats i altres serveis», i només lamenta «aquella famosa moratòria que es va fer des de Govern que va donar a peu a construir tants edificis en tant pocs anys». Això sí, la parròquia manté el seu encant i atractiu. «Evidentment», assegura.