Ahir es va celebrar el lliurament de la quarta edició, en el format actual, dels Premis Internacionals de la Fundació Ramon Llull a l’Auditori Nacional, a Ordino. Els premis es van crear amb l’objectiu d’honorar les persones o institucions que promocionen la llengua i la cultura catalanes fora dels països d’origen d’aquesta cultura. Els guardonats han estat la lingüista polonesa Anna Sawicka, en la categoria de Traducció Literària, i el programador cultural suec Claes Karlsson, en la categoria de Promoció Internacional de la Creació Catalana. 
 

També va ser lliurat ahir el Premi Internacional Ramon Llull, l’original, que arriba enguany a la 25a edició i s’atorga conjuntament amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana. El premiat per tota una carrera dedicada a la cultura i la llengua catalana, va ser el professor nord-americà Philip D. Rasico. Aquest premi va ser anunciat fa mesos, però va rebre ahir el guardó de mans del director de la Fundació, Vicenç Villatoro i la presidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Marta Rovira. L’acte va ser presidit per la ministra de Cultura d’Andorra i vicepresidenta del Patronat de la Fundació Ramon Llull, Olga Gelabert, el conseller de Cultura en funcions de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, i Vicenç Villatoro, que hava celebrar la seva «satisfacció» pel model actual de premis, que s’ha anat consolidant. 
 

El responsable de la Fundació Ramon Llull va insistir també en la importància de portar els premiats a Andorra perquè estiguin en contacte amb aquesta cultura, fet que «consolida ponts», ja que segons considera Villatoro la promoció exterior de la cultura i literatura catalana no és possible sense aquests intercanvis. Els premis de la Fundació Ramon Llull, el patronat de la qual està presidit pel cap de Govern d’Andorra, Toni Martí, «reconeixen i incentiven persones exteriors que manifesten simpatia amb la llengua i cultura catalanes», segons va explicar Villatoro.
 

El premi principal dels tres que s’han lliurat aquest dijous, el Premi Internacional Ramon Llull, ja anunciat fa uns mesos, va ser per al lingüista nord-americà Philip D. Rasico, que ha dedicat més de quaranta anys a l’estudi de les llengües romàniques i especialment a la llengua catalana, a la qual va accedir a través del professor Josep Roca Pons. Roca Pons va crear una escola de catalanòfils als Estats Units i el Canadà, de la qual Rasico s’ha definit com un «reducte viu», en un perfecte català.
 

El premiat ha demostrat un gran coneixement de la cultura dels països de parla catalana, gràcies als seus treballs de camp que l’han portat a estudiar temes tan específics com l’evolució històrica fonètica, la llengua i l’evolució d’una comunitat menorquina d’immigrants al segle XVIII a Florida o la toponímia rossellonesa. Rosico, qui també va ser deixeble del professor Joan Corominas, es va emocionar en parlar dels seus primers viatges en tren fins a Puigcerdà amb poc més de vint anys, quan va descobrir el menjar, les vistes de les muntanyes i el mar, la llengua i especialment la gent d’aquesta terra. «Per a mi el català no és només un tema acadèmic, és una cosa personal», hi va afegir. Rasico va destacar els Jocs Olímpics del 1992 el punt que va suposar que molts alumnes nord-americans comencessin a interessar-se per Barcelona.
 

El Premi Internacional Ramon Llull està dotat amb 8.000 euros i el jurat el conformen Marta Rovira, Miquel Strubell i Josep Massot, per part de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i Vicenç Villatoro, Maria Teresa Cabré, Manuel Pérez-Saldanya i Joaquim Torres, per part de la Fundació Ramon Llull.
 

El Premi Ramon Llull de Traducció Literària –4.000 euros– va reconèixer una traductora que es va començar a interessar per la cultura catalana també a través de la ciutat de Barcelona. La polonesa Anna Sawicka hi va viure un temps quan es dedicava a fer de lectora de polonès mentre professors catalans feien alhora el mateix a Cracòvia. 
 

Per últim, el Premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana, el premi honorífic per una acció d’exportació de la cultura catalana a l’exterior, dotat amb una litografia d’Antoni Tàpies, va ser per al programador cultural suec, Claes Karlsson, director artístic del Stockholm Kulturfestival.