L’exministre de Cultura, docent, historiador i exraonador del Ciutadà, Pere Canturri Montanya, va morir ahir a l’edat de 80 anys. Canturri (1935) ha estat una personalitat reconeguda en tots els àmbits als quals s’ha dedicat. El funeral se celebrarà demà a les dotze del migdia a l’església de Sant Esteve. El traspàs de Canturri ha obligat a canviar els horaris de l’enganxada de cartells de l’inici de la campanya electoral de les eleccions comunals ja que totes les personalitats polítiques voldran assistir al sepeli.
 

Canturri es va diplomar en magisteri per l’Escola Normal de Lleida l’any 1956 i durant els anys 70 va estudiar història a la UNED. A Lleida hi va conèixer la mare dels seus fills, Rosita Campos i Abella, amb la qual va tenir dos fills, Pere i Miquel. Canturri va exercir de mestre a Arinsal entre 1956 i el 1959, any en què va entrar al Consell General com a comptable.

 

DESCOBRIDOR / L’any 1960 va descobrir el jaciment prehistòric a la Balma de la Margineda, i va crear els Serveis d’Arqueologia del Consell General, dels quals en va ser el director. Entre 1960 i 1963 va ser el secretari de la Junta de Cultura i del 1963 al 1977, secretari del Departament de Qüestions Socials.
 

Paral·lelament, l’any 1962, a petició del síndic Julià Reig, va impulsar els Campaments del Consell General seguint la filosofia del moviment escolta. Van ser els primers campaments mixtes i es van organitzar cada estiu fins a l’any 1972.

Entre 1977 i 1985, Canturri va treballar pel Patrimoni Artístic Nacional fent recerca sobre la prehistòria i l’edat mitjana d’Andorra. A més, va participar en el descobriment de diversos gravats prehistòrics, com el de la Roca de les Bruixes de Prats, de les pintures romàniques de La Cortinada i Nagol, i va dirigir la restauració dels monuments, com Sant Serni de Nagol i Sant Romà de les Bons, i de la Farga Rossell i de la Casa Museu d’Areny-Plandolit, de la qual en va ser director entre 1985 i 1994.

 

POLÍTICA I ESCRIPTURA / Més enllà de la cultura, Canturri també va exercir diversos càrrecs polítics: conseller del Comú d’Andorra la Vella (1980-88), ministre d’Afers Socials i Cultura del Govern (1994-97) i ministre de Cultura (1997-8) i Raonador del ciutadà (2004-2011).
 

Canturri també va ser membre de l’Académie du Languedoc i de la Comissió Nacional Andorrana de la Unesco, del Consell Assessor del Patrimoni Cultural d’Andorra, del Patronat de la Fundació Caixabank, soci d’honor del Centre de la Cultura Catalana i va rebre el Premi Àgora Cultural l’any 2010.
 

L’últim llibre que va presentar va ser L’Andorra de Pere Canturri (editorial Andorra, 2014), un extens volum que compila els articles més destacats que va publicar al llarg de la seva vida, en què explica anècdotes i detalls de la història del país com, per exemple, que els fabricants de tabac falsificaven els cigars havans.  També ha publicat, entre d’altres estudis històrics, Noms de casa andorrans, Sants de la nostra devoció i Colomers i palomeres andorrans.
 

Aquest estiu, a més, va ser convidat a exercir de pregoner a la Festa Major d’Andorra la Vella.