I allà hi eren cara a cara. Josep Àngel Mortés, per ACO+DA, disposat a defensar la gestió anterior, i Sandra Tudó, amb la intenció de convèncer que el que hi havia ja no ha de ser. Així que la batalla, quan la va obrir el moderador, va consistir en parlar d’Arcalís, després intentar explicar les dades d’Arcalís, i quan la qüestió semblava diluir-se, encara hi havia més Arcalís per mostrar. 
 

Arcalís, Arcalís i Arcalís. És evident que és la gran preocupació de les dues forces polítiques que s’hi presenten, i això és per la gran quantitat de milions d’euros que significa. Curiosa va ser la comparació de Mortés respecte al «Ferrari» que van posar a funcionar els companys de Tudó de fa uns quants anys, i que ara han de pagar altres. Poc abans, però, el cop l’havia donat Tudó, que explicava que les xifres que exposava el seu contrincant respecte a l’explotació de l’estació eren errònies: la liberal afirmava que les seves dades eren del consell d’administració de Secnoa, mentre que el demòcrata assegurava que les seves venien de les dades del pla de viabilitat que havia permès que l’ABA donés el finançament necessari. I així es va caure en la xarxa. Només el vot ho explicarà tot.