Un cop de puny sobre la taula. I dels que deixa empremta. Amb autoritat i galons. Trini Marín, desbordada, s’esforçava per enllaçar el seu anàlisi: «Estic tan agraïda a tothom que no sé ni per on començar». Les travesses apuntaven a una victòria taronja però recollir el 54,97% del suport –1.487 vots– va col·locar Marín en un núvol: «No esperava aquesta diferència. Buscava guanyar i una bona recepció de la gent, però això ha superat qualsevol expectativa. És molt fort», va balbotejar Marín ennuegada d’emoció. «Un reconeixement al treball que hem fet aquests darrers quatres anys», va indicar la cònsol major. Al 2011, DA va tenir el 70% de reconeixement i 200 vots més, però va col·locar vuit consellers pels 10 d’aquest any.

A l’altre extrem navegava el Partit Socialdemòcrata. La llista encapçalada per Cèlia Vendrell perd a Aleix Mañosas com a representant comunal i només va registrar 522 vots, el 19,30% del suport. El cop ha estat dur. Massa dur. Els membres del PS intentaven mostrar un bon to, però es percebia l’amargor del resultat. Una amargor que es difícil de dissimular quan es factura unes xifres molt lluny de les pròpies previsions. 

Vendrell es va mostrar certament afectada «i decebuda. Ha estat un cop molt dur. DA ha obtingut la majoria absoluta i el triomf el deuen a Vivand». La cap de llista del PS va afegir que «accepto el resultat perquè així ho ha decidit la ciutadania, però no han tingut el vot de càstig que s’haurien merescut». 

Capcot, Mañosas  va reconèixer que «ha estat una sorpresa. Seguiré sent actiu políticament tot i no estar ara en la primera línia» i va afegir que «el que més mal em fa és no haver despertat al nucli absentista perquè hagi estat al nostre costat». 

Liberals d’Andorra va esdevenir, sens dubte, en la gran revelació. Marc Magallón ha aconseguit «ficar el peu i treure el nas» a l’esfera política i formarà tàndem amb la socialdemòcrata Cèlia Vendrell com a esfera opositora a Marín. La proposta blava va signar 534 vots, el 19,74% del suport dibuixant un dels somriures de la jornada: «Estem molt contents de ser la segona força, de ser allà, tot i que som molt lluny de l’equip actual de Govern», va argumentar Magallón. El cap de llista liberal va afirmar que el resultat final «potser era de preveure, sortíem amb la il·lusió d’estar més a prop però la ciutadania decideix i vull felicitar Marín i Calvet, que veig que tenen amplíssim suport dels ciutadans».

El representant de la plataforma de Sentit Comú, David Pérez, no podia amagar un punt de decepció. SDP+Independents només va obtenir 162 sufragis, gairebé un 6% del suport de l’electorat i Pérez va explicar que «sóc una persona amb autocrítica i no esperàvem aquest resultat». Tot i això, el cap de llista de Sentit Comú va apuntar que «el meu compromís amb el partit és ferm i només hem col·locat la primera pedra d’un llarg camí». A més va deixar clar que «treballaré des d’avui mateix per aglutinar més gent i tinc 162 raons per fer-ho».

L’abstenció va ser una de les creus del 13-D. Gairebé el 43% dels escaldencs amb dret de vot van preferir no expressar-se a les urnes. I això també mereix una reflexió.