El Parador de la Seu d’Urgell és una de les 106 propietats amb què l’Estat espanyol consta en territori català i que, consegüentment, caldria tornar a negociar en cas d’independència. Així ho fa constar la sectorial d’Arquitectura, Edificació i Territori per a la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), encarregada d’elaborar l’Inventari per la Independència, un arxiu virtual en què els professionals en la matèria de l’ANC van recollir tot el patrimoni immobiliari de caràcter públic que l’administració espanyola té a Catalunya.
 

L’objectiu d’aquesta iniciativa, segons es recull al mateix web del projecte, és «recollir propostes de nous usos per a immobles desocupats, tancats o amb funcions duplicades o innecessàries en el futur estat català», la propietat dels quals s’hauria de tornar a pactar amb l’administració central. A banda del Parador, que s’inclou entre els edificis del sector hoteler, enter els béns immobles de propietat pública espanyola consten també altres edificacions properes com és l’estació Urtx-Alp, a Puigcerdà, així com la seva antiga duana. També la Caserna de la Guàrdia Civil de la Pobla de Segur forma part de la llista de propietats a les que, en cas d’independència, s’hauria de donar un gir, segons consta a l’inventari realitzat pels experts en arquitectura de l’Assemblea. 

 

Patrimoni Internacional/ El recull d’edificis realitzat per una de les àrees de l’ANC va més enllà dels béns de l’Estat espanyol distribuïts entre el territori català i entre els quals cal parlar del Parador. A banda del mapa centrat únicament en la zona catalana, l’Inventari per la independència inclou entre les seves pestanyes un mapa en què poden apreciar-se totes les propietats del Govern de Madrid arreu del món.
 

Acompanyen al mapa amb les direccions i fotografies de patrimoni ubicat a ciutats com Nova York, el Vaticà, al Zagreb o a Khartum, per exemple, s’afegeixen unes taules que detallen l’import en què estan valorats.
 

L’entitat defineix l’inventari com «una eina que ajudi la ciutadania a participar en els afers públics: pensant en les necessitats d’equipaments o serveis, participant en un debat obert amb veïns, associacions i ajuntaments, i definint propostes de nous uso», ja que considera que «tot el patrimoni públic és una riquesa del conjunt de la societat i el seu ús ha de ser útil i eficient, des de l’àmbit local fins a nivell de l’estat».