Interpretar cada ciutat visitada d’una forma personal. Aquest és el missatge que l’artista Joan Ganyet, exalcalde de la Seu d’Urgell, vol transmetre amb la seva nova composició Venezia. Una mostra fotogràfica que s’exposa des de dijous –i fins al 23 de març– a la galeria d’art Pilar Riberaygua. 
 

Amb una col·lecció de 17 obres,  Ganyet transmet una mirada i una interpretació diferent de la ciutat de Venècia. Acostumats a rememorar l’indret pels seus canals o les tradicionals góndoles que s’immisceixen per la ciutat i conformen un paisatge únic, l’artista proposa una nova visió a través dels murs i les parets venecianes i del seu pas del temps, així com dels mateixos missatges que la gent, «sense cap intenció artística», deixa en aquests espais. 
 

Precisament, Ganyet espera que amb aquesta exposició els visitants puguin tenir després les seves pròpies interpretacions, «ja no només de Venècia, sinó també de tots els altres indrets, fins i tot d’Andorra». 
 

D’aquesta manera, l’autor també vol fer un petit «homenatge indirecte al Principat, que és un indret que m’agrada molt». «Vull plantejar una mirada nova als ciutadans sobre el seu propi país». A més, «podria ser que en un futur fes una exposició sobre Andorra transmetent una interpretació personal, perquè no». 
 

Ganyet destaca que les localitats són «organismes vius: neixen, creixen i evolucionen». Per aquest fet, «hi ha molts punts de vista, i és que les ciutats tenen tantes mirades com visitants hi van». Amb aquesta exposició, Ganyet remarca que per a ell «és una demostració que la realitat és més rica que la ficció i la mateixa imaginació». Perquè «una mirada atenta sobre la realitat té infinitat de possibilitats». 

 

Per què Venècia?/ L’artista destaca que ha escollit Venècia perquè és una ciutat «molt singular, tot i que també he fet altres mirades de més indrets, com Sevilla». «Però vaig fer un creuer a la ciutat veneciana i com el lloc de sortida i arribada era precisament la ciutat, vaig poder tenir dues mirades de Venècia, la d’anada i la de tornada». En certa manera, Ganyet remarca que aquests dos punts també es poden veure en l’exposició.

 

D’altra banda, parafrasejant a Félix de Azúa, Ganyet assegura que escriure sobre Venècia «és tan fàcil que resulta gairebé impossible, i el mateix passa amb els seus murs i parets». Tanmateix, l’autor destaca que aquesta exposició és una mostra tancada, per tant, «podria fer més coses de la ciutat però ja des d’una altra perspectiva, una cosa porta a l’altra i jo també intento veure la meva evolució i desenvolupo la meva trajectòria».