PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

Air Andorra s’ofereix de mediadora amb Foment

L’empresa vol ser l’interlocutora per obtenir el permís d’ús d’un sistema GPS per aterrar

Per ESTHER JOVER MARTIN

Fotomuntatge d’un avió retolat amb el nom i el logo de la companyia aèria Air Andorra. El model d’avió és un ATR 72 200, un aparell de 27,2 metres de llargada.
Fotomuntatge d’un avió retolat amb el nom i el logo de la companyia aèria Air Andorra. El model d’avió és un ATR 72 200, un aparell de 27,2 metres de llargada. | WWW.AIRANDORRA.ES
L’aeroport Andorra-La Seu d’Urgell es va inaugurar com a aeròdrom comercial ja fa un any, el 8 d’agost del 2015, i encara no hi ha vols regulars. Després de l’intent fallit a l’estiu dels Viatges Regina i l’anunci d’Andorra Airlines que pretén moure 24.000 passatgers l’any, l’empresa Air Andorra assegura que està a punt per operar sempre que l’aeroport compleixi unes condicions que en garanteixi la viabilitat comercial.

Rafael Calabria, una de les persones que, conjuntament amb Jose Borrás (administrador únic) es manté des dels orígens al projecte, va defensar ahir a EL PERIÒDIC la viabilitat de la companyia. Calabria va argumentar que Air Andorra pot exercir «d’interlocutora» amb el Ministeri de Foment espanyol per aconseguir que aquest autoritzi l’ús del sistema GPS que permet els avions aterrar en condicions de mala visibilitat. L’estiu passat, el Grup Regina va haver de desviar un vol fins a l’aeroport d’Alguaire per la boira. Per cert, l’empresari ha revelat que ha acordat amb la companyia d’autobusos urgellenca que s’encarregui dels trasllats per terra dels passatgers d’Air Andorra des de l’aeroport fins a Andorra.

Calabria va recordar que el pla de negoci de la companyia pretén portar 50.000 passatgers anuals, com a mínim, però per iniciar l’activitat exigeix dos condicions que l’aeroport «no compleix actualment». La primera és disposar del sistema GPS  que guia l’avió durant l’aterratge en condicions de mala visibilitat. De fet, el radar existeix però cal l’autorització de Foment, que no arriba, i Calabria ho atribueix a la tensió política entre els governs espanyol i català.

«Nosaltres podríem intercedir amb el Ministeri de Foment, perquè en realitat nosaltres no som només catalans, també som espanyols, i es plantejaria no com un tema de la Generalitat, sinó d’Estat, per aconseguir més turisme, més ingressos, i Andorra seria un dels destins més de l’aeroport de Barcelona», va considerar. Per tant, si la Generalitat li ho demana, Air Andorra s’asseurà amb Foment. «Les institucions han de seguir els consells pràctics, no polítics, perquè parlem del negoci de l’aviació. Si ens fan cas, farem els esforços. Si no fan res, doncs res. Dos s’entenen si dos volen», va concloure.

L’altra condició que la companyia aèria exigeix per operar és que l’aeroport «no tanqui a les cinc de la tarda, sinó a les nou o deu de la nit, ja que sinó no serveix ni per als esquiadors ni per a la gent que ve de negocis a Andorra». Per volar de nit caldrà habilitar un sistema de senyalització a la pista, una inversió que Calabria creu indispensable i que ha de fer la Generalitat (la infraestructura pertany a Aeroports de Catalunya però l’espai aeri depèn de Foment).

A PUNT EN DOS MESOS / Segons Calabria, «si es compleixen les condicions estem disposats a volar en 60 dies, ja ho hem notificat». L’agost de l’any 2013 es va constituir l’empresa Air Andorra, amb seu a Barcelona i un capital social inicial de més de mig milió d’euros. Des d’aleshores, els socis han anat entrant i sortint (tots els capitalistes andorrans han abandonat el projecte) i el capital social ha crescut, fins assolir els 800.000 euros actuals.

La companyia té l’oficina comercial al polígon Mas Blau del Prat de Llobregat, que actualment està tancada. «Hem paralitzat les inversions i l’activitat per la senzilla raó que no podem tenir un avió aturat perquè si no vola regularment la gent no l’utilitzarà. Si no és una ruta rentable l’haurem d’abandonar i no volem fracassar. Els d’Andorra Airlines són valents, a veure si els surten els números», va dir Calabria. «Nosaltres, com a professionals i experts, veiem que els números no surten», va afegir.

El portaveu d’Air Andorra va insistir que «l’Administració ha d’entendre que som una empresa privada i no rebem cap subvenció ni ajuda de cap Govern ni departament comercial, perquè ni ho hem demanat ni ho necessitem, però l’aeroport ha de ser totalment operatiu». Amb tot, a la pàgina web de la Generalitat consta que Air Andorra S.A. va ser beneficiària el 2015 d’un ajut de 89.402,66 euros atorgat per l’Agència per a la competitivitat de l’empresa, dins del Programa d’ajuts a inversions empresarials d’alt impacte. Amb tot, Calabria va assegurar que no en tenia cap coneixement.

Calabria defensa que el pla de negoci segueix endavant i que tot el que consta al web www.airandorra.es segueix vigent. El projecte inclou vols regulars des de l’Alt Urgell, «un pont aeri», a Barcelona,  Tolosa, Madrid, Lisboa, Palma de Mallorca i Eivissa.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT