ESCALDES-ENGORDANY
Calabria acusa Andorra Airlines de «copiar» el seu projecte d’aerolínia
Una dona reclama els 4.000 euros que va invertir a Air Andorra i l’empresa diu que darrere de tot hi ha Jordi Soriano
La companyia Air Andorra manté que ha denunciat l’empresa Andorra Airlines Flights per vulneració de drets comercials, és a dir, per copiar el projecte de vols regulars amb base a l’aeroport Andorra-La Seu d’Urgell. En canvi, el president d’Andorra Airlines, Jordi Soriano, va assegurar ahir que «no ens han posat cap demanda, tant de bo ens l’haguessin posada perquè davant d’un jutjat podríem explicar algunes coses». Soriano argumenta que «la similitud amb Air Andorra és la nit i el dia».
El portaveu d’Air Andorra, Rafael Calabria, va argumentar ahir que «el senyor Soriano, que va treballar per Air Andorra i va buscar inversors, va posar uns diners a l’empresa, i després els va voler recuperar per no tenir vincles amb Air Andorra i que no quedés demostrat que ell es va aprofitar de tota la informació i dels contactes que li vam donar per muntar la seva pròpia companyia». Calabria es considera «traït, enganyat i estafat» i diu que el projecte Andorra Airlines Flights és, en realitat, una còpia exacta del d’Air Andorra, al qual Soriano va tenir accés mentre va treballar per a ells.
Per la seva part, Soriano va explicar que fa un parell d’anys Air Andorra es va posar en contacte «amb el grup i ens va plantejar de tirar endavant el projecte». Com que els socis del projecte d’aerolínia no podien afrontar els honoraris de l’equip de Soriano, es va arribar a un acord perquè quan Air Andorra comencés a obtenir ingressos pogués pagar els serveis de l’empresa, segons explica el president d’Andorra Airlines.
«Quan ens vam començar a moure amb ells vam detectar manca de seriositat i per part del senyor Calabria vam constatar que era una persona que avui et deia una cosa i demà una altra. Ens vam trobar en una situació en què l’únic que els interessava de nosaltres era que féssim aportacions econòmiques o que els portéssim inversors. Nosaltres el que volíem era gestionar el projecte, fer-lo viable i tirar-lo endavant, però no podíem acceptar que cada mes ens pressionessin per aconseguir diners per mantenir la seva estructura nacional. Això va acabar malament, no ens van pagar els honoraris i ens vam retirar».
L’enfrontament entre les dues companyies –una que ja s’ha presentat públicament i l’altra en stand by que assegura que ho té tot a punt per operar– ha arribat al terreny personal. Una veïna de Sabadell, E. F., s’ha posat en contacte amb EL PERIÒDIC per explicar que tot just fa un any va fer un ingrés de 4.000 euros al compte d’Air Andorra per participar com a inversora. Des de l’empresa se li va garantir que quan la companyia comencés a operar i fos rentable se li retornarien els diners amb un percentatge d’interès. Fa unes setmanes, la petita inversora es va quedar sense feina i va reclamar el retorn dels 4.000 euros, però l’empresa li ha respost que no li deu res. E. F., que manté que hi ha més persones estafades de la mateixa manera, ha presentat una denúncia sobre els fets als Mossos d’Esquadra.
DE QUI SÓN ELS DINERS? / Preguntat sobre aquesta qüestió, el portaveu d’Air Andorra va acusar Soriano «d’utilitzar la senyora, una bellíssima persona a la qual ha enganyat, perquè reclami 4.000 euros. Com que sap que si ens ho reclamava a nosaltres directament no li hauríem tornat perquè no era una inversió sinó una aportació que va fer –a més que ens va copiar la companyia, fins i tot el nom–, ara utilitza una pobre dona que ens ho reclama». Calabria va afegir: «Nosaltres ja hem anat al jutjat i hem dit que si se’ns demostra que els diners són d’ella els hi tornem, perquè 4.000 euros no són res, però no li tornarem uns diners que no són seus perquè estan a nom de Soriano i ell ens demandaria. Jo mai menteixo. Hi posa el nom i el DNI de Soriano. Si el vol reclamar, que ho faci ell».
E. F. va admetre que coneix el senyor Soriano i que va ser a través d’ell que va conèixer el projecte d’Air Andorra. Amb tot, va assegurar que als dos ingressos que va efectuar al compte de la companyia (de 3.000 i 1.000 euros) hi consta el seu DNI, tot i que és cert que en un d’ells hi surt el nom de Soriano, un error que va atribuir al caixer del banc que li va realitzar l’operació.
Soriano va respondre que Air Andorra va buscar gent perquè fes aportacions de capital a canvi d’accions o socis partícips, que recuperarien la inversió amb una rendibilitat (i que és el cas d’E. F.). «Nosaltres, afortunadament, no vam aportar ningú perquè vam veure que el tema no funcionava», va insistir. Amb tot, el president d’Andorra Airlines va explicar que «hi ha hagut persones que s’han dirigit a nosaltres perquè tenien impagaments d’Air Andorra i volien saber on localitzar-los». A més, Soriano s’ha assabentat que «el senyor Calabria ha tingut la poca-vergonya de dir que aquests diners eren meus perquè jo m’havia compromès a fer una aportació de 50.000 euros, i a la gent li ha dit que m’ho reclamés a mi». L’empresari va admetre que coneix la denunciant però va garantir que els diners són d’ella.
PROJECTE AMB OMBRES / Calabria garanteix que disposa de tots els permisos per començar a operar a l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell en un termini màxim de dos mesos en el moment en què decideixi iniciar l’activitat. Amb tot, des d’Aeroports de Catalunya, s’assegura que no disposen de cap petició d’Air Andorra per operar a l’aeroport alturgellenc.
Soriano també va revelar que quan Air Andorra els va contactar per presentar-los la proposta, va indagar tant a la Generalitat com al Govern d’Andorra per conèixer l’opinió del projecte, que no és gens favorable.
ANDAIR, TAMBÉ EN CARTERA / I parlant de còpies de projectes, l’empresari Camilo Subirà, de BR-Group, ja va advertir fa uns anys que no veia clar el projecte Air Andorra. De fet, Subirà tenia entre les mans el seu propi concepte d’aerolínia, Andair, quan va conèixer Rafael Calabria i Jose Borràs (administrador únic) d’Air Andorra) a Panamà. «Em van robar el projecte! El van copiar íntegrament!», ha clamat a EL PERIÒDIC. Subirà va començar a preparar amb ells el projecte d’empresa però no el va convèncer el que va veure i escoltar i ho va abandonar. «Vaig rebutjar-ho perquè no sabia d’on sortien els diners, i els diners s’han de justificar fins a l’últim cèntim».
Subirà, un expert en aviació (és pilot i instructor i ha format part de les Forces Armades), va ser l’autor de l’informe per engegar l’aeròdrom privat de l’Alt Urgell als anys 80 i també s’ha encarregat de l’estudi per convertir l’aeroport actual en comercial. «Surten notícies que no són certes, la gent s’omple la boca i fa volar coloms!», lamenta. Andorra necessita un pla per sortir fora, com l’aeroport de Montecarlo. Ha de tenir mentalitat europea i no quedar-se amb quatre esquiadors», manté.
El projecte Andair, que encara «està viu» perquè Subirà espera trobar «gent seriosa, amb una base sòlida» per tirar-lo endavant, consistiria en oferir vols regulars, diaris, a Barcelona, Palma i Menorca, però també amb enllaços a Madrid i a «aeroports petits amb un cost d’aterratge baix», com els del sud de Gran Bretanya, Lisboa, Porto o Tolosa. Els avions serien d’un màxim de 30 places ja que més grans no hi caben per la llargada de la pista.
Subirà té el projecte ben plantejat que d’aviació en coneix un niu. De fet, no veu clar la presentació d’Andorra Airlines ja que els preus dels bitllets (uns 200 euros de mitjana) posen en dubte la seva viabilitat. Per tirar endavant Andair, l’empresa requereix d’una inversió inicial d’entre 3 i 4 milions d’euros, «per adquirir avions de segona mà en bon estat». Subirà adverteix que «ara que el preu del petroli baixa, és el moment d’oferir vols a bons preus».
El portaveu d’Air Andorra, Rafael Calabria, va argumentar ahir que «el senyor Soriano, que va treballar per Air Andorra i va buscar inversors, va posar uns diners a l’empresa, i després els va voler recuperar per no tenir vincles amb Air Andorra i que no quedés demostrat que ell es va aprofitar de tota la informació i dels contactes que li vam donar per muntar la seva pròpia companyia». Calabria es considera «traït, enganyat i estafat» i diu que el projecte Andorra Airlines Flights és, en realitat, una còpia exacta del d’Air Andorra, al qual Soriano va tenir accés mentre va treballar per a ells.
Per la seva part, Soriano va explicar que fa un parell d’anys Air Andorra es va posar en contacte «amb el grup i ens va plantejar de tirar endavant el projecte». Com que els socis del projecte d’aerolínia no podien afrontar els honoraris de l’equip de Soriano, es va arribar a un acord perquè quan Air Andorra comencés a obtenir ingressos pogués pagar els serveis de l’empresa, segons explica el president d’Andorra Airlines.
«Quan ens vam començar a moure amb ells vam detectar manca de seriositat i per part del senyor Calabria vam constatar que era una persona que avui et deia una cosa i demà una altra. Ens vam trobar en una situació en què l’únic que els interessava de nosaltres era que féssim aportacions econòmiques o que els portéssim inversors. Nosaltres el que volíem era gestionar el projecte, fer-lo viable i tirar-lo endavant, però no podíem acceptar que cada mes ens pressionessin per aconseguir diners per mantenir la seva estructura nacional. Això va acabar malament, no ens van pagar els honoraris i ens vam retirar».
L’enfrontament entre les dues companyies –una que ja s’ha presentat públicament i l’altra en stand by que assegura que ho té tot a punt per operar– ha arribat al terreny personal. Una veïna de Sabadell, E. F., s’ha posat en contacte amb EL PERIÒDIC per explicar que tot just fa un any va fer un ingrés de 4.000 euros al compte d’Air Andorra per participar com a inversora. Des de l’empresa se li va garantir que quan la companyia comencés a operar i fos rentable se li retornarien els diners amb un percentatge d’interès. Fa unes setmanes, la petita inversora es va quedar sense feina i va reclamar el retorn dels 4.000 euros, però l’empresa li ha respost que no li deu res. E. F., que manté que hi ha més persones estafades de la mateixa manera, ha presentat una denúncia sobre els fets als Mossos d’Esquadra.
DE QUI SÓN ELS DINERS? / Preguntat sobre aquesta qüestió, el portaveu d’Air Andorra va acusar Soriano «d’utilitzar la senyora, una bellíssima persona a la qual ha enganyat, perquè reclami 4.000 euros. Com que sap que si ens ho reclamava a nosaltres directament no li hauríem tornat perquè no era una inversió sinó una aportació que va fer –a més que ens va copiar la companyia, fins i tot el nom–, ara utilitza una pobre dona que ens ho reclama». Calabria va afegir: «Nosaltres ja hem anat al jutjat i hem dit que si se’ns demostra que els diners són d’ella els hi tornem, perquè 4.000 euros no són res, però no li tornarem uns diners que no són seus perquè estan a nom de Soriano i ell ens demandaria. Jo mai menteixo. Hi posa el nom i el DNI de Soriano. Si el vol reclamar, que ho faci ell».
E. F. va admetre que coneix el senyor Soriano i que va ser a través d’ell que va conèixer el projecte d’Air Andorra. Amb tot, va assegurar que als dos ingressos que va efectuar al compte de la companyia (de 3.000 i 1.000 euros) hi consta el seu DNI, tot i que és cert que en un d’ells hi surt el nom de Soriano, un error que va atribuir al caixer del banc que li va realitzar l’operació.
Soriano va respondre que Air Andorra va buscar gent perquè fes aportacions de capital a canvi d’accions o socis partícips, que recuperarien la inversió amb una rendibilitat (i que és el cas d’E. F.). «Nosaltres, afortunadament, no vam aportar ningú perquè vam veure que el tema no funcionava», va insistir. Amb tot, el president d’Andorra Airlines va explicar que «hi ha hagut persones que s’han dirigit a nosaltres perquè tenien impagaments d’Air Andorra i volien saber on localitzar-los». A més, Soriano s’ha assabentat que «el senyor Calabria ha tingut la poca-vergonya de dir que aquests diners eren meus perquè jo m’havia compromès a fer una aportació de 50.000 euros, i a la gent li ha dit que m’ho reclamés a mi». L’empresari va admetre que coneix la denunciant però va garantir que els diners són d’ella.
PROJECTE AMB OMBRES / Calabria garanteix que disposa de tots els permisos per començar a operar a l’aeroport Andorra-la Seu d’Urgell en un termini màxim de dos mesos en el moment en què decideixi iniciar l’activitat. Amb tot, des d’Aeroports de Catalunya, s’assegura que no disposen de cap petició d’Air Andorra per operar a l’aeroport alturgellenc.
Soriano també va revelar que quan Air Andorra els va contactar per presentar-los la proposta, va indagar tant a la Generalitat com al Govern d’Andorra per conèixer l’opinió del projecte, que no és gens favorable.
ANDAIR, TAMBÉ EN CARTERA / I parlant de còpies de projectes, l’empresari Camilo Subirà, de BR-Group, ja va advertir fa uns anys que no veia clar el projecte Air Andorra. De fet, Subirà tenia entre les mans el seu propi concepte d’aerolínia, Andair, quan va conèixer Rafael Calabria i Jose Borràs (administrador únic) d’Air Andorra) a Panamà. «Em van robar el projecte! El van copiar íntegrament!», ha clamat a EL PERIÒDIC. Subirà va començar a preparar amb ells el projecte d’empresa però no el va convèncer el que va veure i escoltar i ho va abandonar. «Vaig rebutjar-ho perquè no sabia d’on sortien els diners, i els diners s’han de justificar fins a l’últim cèntim».
Subirà, un expert en aviació (és pilot i instructor i ha format part de les Forces Armades), va ser l’autor de l’informe per engegar l’aeròdrom privat de l’Alt Urgell als anys 80 i també s’ha encarregat de l’estudi per convertir l’aeroport actual en comercial. «Surten notícies que no són certes, la gent s’omple la boca i fa volar coloms!», lamenta. Andorra necessita un pla per sortir fora, com l’aeroport de Montecarlo. Ha de tenir mentalitat europea i no quedar-se amb quatre esquiadors», manté.
El projecte Andair, que encara «està viu» perquè Subirà espera trobar «gent seriosa, amb una base sòlida» per tirar-lo endavant, consistiria en oferir vols regulars, diaris, a Barcelona, Palma i Menorca, però també amb enllaços a Madrid i a «aeroports petits amb un cost d’aterratge baix», com els del sud de Gran Bretanya, Lisboa, Porto o Tolosa. Els avions serien d’un màxim de 30 places ja que més grans no hi caben per la llargada de la pista.
Subirà té el projecte ben plantejat que d’aviació en coneix un niu. De fet, no veu clar la presentació d’Andorra Airlines ja que els preus dels bitllets (uns 200 euros de mitjana) posen en dubte la seva viabilitat. Per tirar endavant Andair, l’empresa requereix d’una inversió inicial d’entre 3 i 4 milions d’euros, «per adquirir avions de segona mà en bon estat». Subirà adverteix que «ara que el preu del petroli baixa, és el moment d’oferir vols a bons preus».