La possible arribada de l’Institut Marquès a Andorra s’està convertint en una tempesta política d’impredictibles conseqüències si no s’aclareixen els interrogants que l’envolten i els interessos ocults que l’oposició tem i també alguns membres de Demòcrates per Andorra.
 

Les reticències que està trobant ara  la clínica de fertilitat tenen poc a veure amb la fe religiosa del ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, i molt amb les suposades pràctiques de fertilitat que a Andorra no estan regulades. Des de l’oposició parlamentària es creu que aquest marc jurídic poc estricte seria un bon escenari perquè l’institut pugés oferir tractaments que ara només es poden fer en països com els Estats Units o el Canadà, però no a Europa. Sota aquesta tesi es veu l’interès de la clínica per Andorra, com a plataforma per a Europa d’unes ofertes de fertilitat que a Espanya no pot fer. Aquest és el gran argument de Marfany. És cert que el ministre té una profundes conviccions religioses i és una persona pròxima a l’Opus Dei –encara que no és membre de l’ordre–, però en la reunió que va convocar amb el grup demòcrata va defensar la necessitat de que Andorra disposi una legislació en aquesta matèria per evitar problemes futurs.

 

Debat al consell / El 8 d’octubre passat els grups parlamentaris al Consell General van encomanar a l’Executiu –mitjançant una resolució– que signi el Conveni Europeu sobre Biomedicina i Drets Humans del Consell d’Europa (Conveni d’Oviedo). El Govern no ha mogut un dit tot i saber l’interès de la clínica  catalana. Des de l’oposició es pregunten si el nucli ministerial format per Jordi Cinca i Gilbert Saboya –i Toni Martí–ja li va bé que l’Institut aterri sense aquest conveni signat perquè precisament aquest és un dels principals atractius. El grup demòcrata comença a sortir  de la seva letargia. Ja se senten veus que exigeixen que se signi el Conveni d’Oviedo per facilitar l’arribada de l’Institut Marquès amb transparència i sense males interpretacions.