PUBLICITAT

LA MASSANA

La utopia: connectar amb Arinsal

Els directors de Pal-Arinsal i Arcalís opinen que el més urgent és que les pistes siguin atractives i obtenir bons resultats

Per E. J. M.

Uns esquiadors a les pistes de la Coma, a l’estació de Vallnord-Ordino Arcalís.
Uns esquiadors a les pistes de la Coma, a l’estació de Vallnord-Ordino Arcalís. | ÀLEX LARA
El més calent és a l’aigüera i l’estació de Vallnord-Ordino Arcalís necessita una injecció de capital per reflotar i liquidar el deute que arrossega. Però com que somiar és gratis mai s’ha abandonat la idea d’unir físicament, mitjançant un giny mecànic, les estacions de Pal-Arinsal i Arcalís. Una utopia?

El director de Vallnord-Pal Arinsal, Josep Marticella, comenta al respecte: «Això no ens correspon a nosaltres, som els gestors de la situació actual. Amb tot, sí que ens projectem de cara al futur, però això són decisions estratègiques i polítiques. Ja tenim molta feina en gestionar com per haver de fer volar coloms, encara que tot és possible, i més al nord. S’ha de ser realista, i ara ja tenim una feinada que no ens l’acabem. Aquests projectes necessiten  entrada de capital privat, i aquestes coses acaben sortint quan realment ets atractiu. I per ser atractiu has de tenir l’estació com toca, amb uns resultats que faci que el possible inversor tingui ganes d’entrar, i sinó ets atractiu els inversors no els interessa».

Per la seva banda, el director de Vallnord-Ordino Arcalís, Xabier Ajona, diu que «la realitat és que entre nosaltres no n’hem parlat mai, i és una mostra del que ens preocupa el projecte. Ara ens hem de centrar en què les empreses tinguin resultats bons, i aprofitar totes les sinergies que puguem generar conjuntament, sempre buscant que les societats tirin endavant i siguin sostenibles. Avui en dia els milions que pot costar un projecte així per fer la connexió i les dificultats tècniques, en el cas de Secnoa seria una llosa insuperable. Per molta accessibilitat que et pugui donar, seria inassumible per la societat. Ara centrem-nos en el que tenim, fer rentable i sostenible el que tenim, i després ja veurem com podem seguir sent més forts».

Tant Marticella com Ajona veuen ara mateix inassumible un projecte de tal envergadura, però no és un propòsit descabellat que acabi relegat a l’ostracisme. De moment l’estratègia comercial consisteix en vendre les dues estacions també per separat, destacant-ne les particularitats, però en un futur es podria recuperar la força conjunta amb el paraigua Vallnord.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT