PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

Advocat o mediació? Totes dues

La figura del mitjancer guanya adeptes i, juntament amb altres professions com la del saig, ha d’ajudar a descongestionar la justícia

Per MARISA DA COSTA

La resolució de conflictes mitjançant la mediació ajuda a trobar un equilibri entre les dues parts.
La resolució de conflictes mitjançant la mediació ajuda a trobar un equilibri entre les dues parts. | TONY LARA
Les disputes veïnals acaben als tribunals més sovint del que es pensa, cosa que no ajuda a un àmbit ja de per si congestionat; les diferències entre la senyora del tercer i la del cinquè pis perquè una li pren el llum del sol a l’altra tot estenent els seus llençols, són d’aquelles qüestions que contribueixen a la congestió d’arxius a la Seu de la Justícia. A més de contribuir a atapeir els arxius de la Batllia, mai no acaben bé per cap de les parts: l’una perquè es deixa els estalvis per a les vacances als despatxos; la que perd, perquè perd. Això en cas que la sentència afavoreixi alguna de les parts, clar. També es dóna la possibilitat que cap de les dues es vegi satisfeta.

Per evitar això –i de passada anar en la línia d’agilitzar els processos judicials amb accions com la creació de la figura del saig– existeix una opció «pont» abastament integrada als països del nord així com als Estats Units i, més a la vora, a Barcelona, per exemple, que aquí no acaba de quallar. Es tracta del mediador, professió de la que tots hem sentit a parlar però que sembla que no acabem de pair... No se sap si per l’orgull o simplement per manca de confiança. La qüestió és que es tracta d’un àrbitre aliè als implicats amb qui pot arribar-se a assumir un acord sense necessitat d’involucrar en la controvèrsia mig sistema judicial, entre batlles, magistrats i advocats. Això no implica, no obstant, que advocat i mediador siguin papers antagònics; ans al contrari: «la pregunta ‘advocat o mediació?’, és falsa; la majoria de vegades la resposta és ‘advocat i mediació’».

Treball complementari

«En el 90% dels casos és necessària representació lletrada» malgrat que el conflicte, sigui quin sigui l’origen i motiu, sigui conduït a través de la mediació. Ramon Tena, mediador i formador en gestió de conflictes que, entre moltes altres facetes, també és membre del Pool of Trainers del Consell d’Europa i participa del desenvolupament del Postgrau en Mediació de la Universitat d’Andorra, assegura amb vehemència que ambdues professions «són complementàries»: mentre l’un guia els diàlegs entre les parts en discussió, l’altre l’assessora legalment.

Un exemple pràctic amb què pot il·lustrar-se la complicitat entre ambdues persones professionals és quelcom amb què ens trobem quotidianament: els divorcis. Sovint, una separació matrimonial, amb fills de per mig, quan passa pels tribunals no acaba de manera satisfactòria per a ningú. Amb el mediador, trobar una solució o un acord mitjanament afavoridor tant per l’un com per l’altre és incomparablement més senzill. Però el mediador no pot fer efectiu el divorci, cal una signatura que no pot fer. És aquí on entra el paper d’un advocat que, d’altra banda, es veu alliberat del procés que comporten aquests tràmits per dedicar-se a altres qüestions, d’aquelles que tenen el calendari de Corts sobreeixit.

Cal, ara, que els mateixos advocats siguin capaços de comprendre la inexistència d’una «disjuntiva» entre la seva feina i la del mediador i, així, de derivar certs conflictes a aquest darrer. Aquest punt està encara per assumir, així com la societat ha d’aprendre encara a optar més per l’arbitratge conciliador, en detriment de trobar-se a la sobreescalfada Sala 3 de la Seu de la Justícia. Cosa que, de pas, servirà per conciliar-se amb la persona amb qui ens barallàvem, el fill adolescent certament incontrolable, les veïnes.
Llei de la mediació

El Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, en la línia de la voluntat que rau rere l’impuls de la figura del saig –d’agilització dels processos judicials–, també es troba actualment desenvolupant una llei de la mediació que, molt probablement, estarà enllestida l’estiu vinent. La finalitat del naixement d’aquest nou text normatiu és donar garanties tant a aquells qui s’acullin a aquesta modalitat de resolució i gestió de conflictes com per a les mateixes persones que l’ofereixin.
Particulars i organitzacions

Cercar solucions per a les interminables baralles amb el nen de 15 anys o fins i tot amb el seu pare, en veure que la cosa no rutlla. Arribar a un acord en relació amb l’herència de l’oncle. Posar punt i final als tira i arronsa amb aquell company de feina amb qui no únicament compartim despatx, sinó també la gloriosa i sagrada estona del cafè. Però també trobar una solució per el propietari d’un restaurant en conflicte amb el proveïdor dels refrescs o fins i tot per ajudar a una empresa a donar per tancat un contracte d’una forma menys abrupta del que se sol fer. La mediació no és únicament vàlida per a particulars sinó també per a privats. I, a la taula de diàleg, no només hi ha lloc per a dues persones sinó per a tantes com s’hi vulguin involucrar.

La qüestió és revertir el conflicte en cooperació; si el diàleg no esdevé en un retrobament de l’amistat, com a mínim que ens permeti treure davant altri allò que ens corrompe per dins, i viceversa. No es reprendrà la relació però es té la calma d’haver-ho intentat.

Comenta aquest article

PUBLICITAT