El Campionat Territorial de la promoció femenina de rugbi-7 constava de quatre tornejos i va finalitzar el cap de setmana passat a Alban, on el VPC va acabar com a primer classificat en imposar-se en els tres partits que va disputar. Un contra l’equip amfitrió, per 27-7, un altre davant el Blagnac per 12-7 i un tercer davant el Toac Toec per 22-10.
 

L’anterior torneig, a Blagnac, també havia quedat patent el potencial del conjunt que dirigeix Jeannot Martinho, ja que va acabar amb un balanç de dos triomfs i un empat.
 

Les tricolors, però, no van jugar els dos primers i això ha generat un problema alhora de saber si es classifica per a la fase final per primera vegada. El format és caòtic. Hi ha set clubs en competició i és el comitè el que decideix quins quatre equips juguen a cada seu.
 

Per al VPC, una d’elles havia de ser Andorra, però els rivals van avisar uns dies abans que no viatjaven al·legant que les previsions anticipaven nevades i segons Martinho «l’endemà l’equip sènior jugava a Tarascó i no va trobar res de neu a la carretera, cosa que demostra que s’havia d’haver jugat a casa nostra». 
 

L’altre es va decidir jugar a Tolosa, amb el Toac Toec i el Montpellier, els dos equips més durs de la categoria. «Van canviar la seu a última hora i ens va avisar l’equip amfitrió, que no és qui ho ha de fer. Una decisió injusta i estranya per la qual ens vam negar a anar-hi».
 

El comitè, però, va decidir posar un forfet al VPC, donant per perduts aquells tres partits per 25-0. A sobre, la web de la federació francesa on haurien de constar els resultats i la classificació no està actualitzada i ningú sap quins equips passen a la fase final i quins no. El VPC té opcions, ja que Alberes, Alban i Lunellois són filials i no poden jugar-la. Hi ha, però, feina de despatxos per aclarir d’aclarir el futur a curt termini.
 

Amb tot, en cas d’eliminació, el VPC vol tornar a jugar el Campionat de França després de tres anys d’absència. I Martinho també va anticipar que la pròxima campanya no marxaran a Catalunya: «Tenim gairebé una trentena de jugadores i continuem en fase de creixement. Tinc un grup maco, compromès i treballador. A França hi ha més nivell, és on més podem créixer, així que no ens movem d’allà», sentencia l’entrenador.