Hi ha gent amb les idees ben clares. I un d’aquest és Manuel Romo. L’entrenador del VPC, que encara està pendent de la seva continuïtat de cara a la pròxima temporada després del descens patit a la Primera Sèrie, té clar el que necessita no només l’equip, sinó tot el rugbi nacional, per no quedar-se estancat i fins i tot anar enrera. Per augmentar la competitivitat, diu, es necessita apostar per la gent de casa, com ell mateix va fer el curs passat.
 

El tècnic troba que la solució pels mals actuals, que van portar al descens, estan en confiar en els jugadors nacionals i remarca que no s’han de tornar a produir errors del passat. «El que no volem és pujar d’una manera fictícia portant quatre o cinc jugadors, guanyant el campionat i que tothom parli de que bé està el rugbi andorrà», subratlla Romo, perquè el problema perduraria en el temps: «Amb aquesta situació no vol dir que el rugbi andorrà estigui bé. És enganyós, portem trenta anys igual. Hi ha d’haver un canvi perquè quan veiem jugar la selecció comprovem que el nivell no és l’adient. El que s’ha de pensar és en elevar el nivell rugbístic del país. I per això no depèn si estem en una categoria o una altra. El projecte no ha de ser a dos o tres anys vista, ha de ser que duri per sempre».
 

En projectes anteriors s’havia confiat amb el rendiment de fitxatges forans, al que els andorrans els servien de complement. Aquest és un model que no vol que es repeteixi, perquè a la llarga s’acaba pagant. «Tenim una confusió molt gran portant gent de fora i els pengem als jugadors d’aquí, que es converteixen en comparses. Aquest no és el concepte que hem de tenir, ni fer l’equip a partir d’un jugador. És una bogeria pensar així». En èpoques pretèrites «han arribat per tongades argentins, neozelandesos, australians i georgians. Han vingut, hem pujat, després desapareixen i caiem un altre cop al pou», el que es converteix en un bucle, el que comporta que es perdi el nivell entre els casa: «Els nostres jugadors es degraden, cada cop juguen menys i no tenen la veu cantant dins l’equip. Això ha de canviar». No vol que es repeteixin errorades: «M’entristeix moltíssim que es pugui tornar a aquest model, perquè ja sabem el que tornarà a passar. Després d’un parell d’anys bon succeirà el de sempre». No nega que s’hagin de fer incorporacions, però «si bé gent de fora és perquè no som prous. L’equip ha d’estar format per gent d’aquí i si ho volem professionalitzar caldran molts diners».

 

Evitar que els joves ho deixin / Un dels objectius és que els jugadors que pugen de la base no perdin els elements motivadors per arribar a l’equip sènior i mantenir-s’hi durant anys. «Andorra és un país que inverteix molts diners en jugadors que després no utilitza», exposa Romo, perquè al llarg de generacions «arriben fins a júnior a un bon nivell i fem bons papers, però on són ara aquests jugadors? Ho deixen perquè no tenen lloc. No se’ls ajuda a pujar perquè es gasten els diners en altres coses. I això desanima». Els resultats que estan recollint els dos últims anys la selecció sub-18 fan ser optimistes de cara al futur. «Ara tenim una bona fornada, però no la podem perdre. Se’ls ha de donar màxima confiança, perquè traiem molt pit pel que comprem, però no pel que produïm».

 

Temporada amb errades / El projecte que el VPC i Romo tenien al cap no va fructificar en quan a resultats. Començava la temporada parlant-se de l’ascens a Honor, i l’inici era esperançador per les victòries que se sumaven, però l’entrada en una dinàmica nefasta, de la qual no es va trobar sortida, va portar al final al descens. «He fet una aposta arriscada. Fer un linxament cap a la meva persona no és la solució», indica l’entrenador, admetent que «sé que vaig cometre errades. Pensava que en un any es podria arribar a un nivell respectable amb gent de casa, però això no inhabilita la feina que s’ha fet al llarg de la temporada». 

Es tracta d’aportar solucions per a la millora col·lectiva. I la seva és evident pel producte nacional, per la realitat del rugbi del país: «Estic intentat que s’entengui d’una vegadaper totes. No som el MoraBanc. Estaria bé tenir una franquícia al Top 14, amb tots els jugadors de fora i si hi ha algun andorrà que miraculosament arriba al nivell el posem per omplir la plantilla. No s’han de barrejar conceptes, perquè som un equip amateur».

Properament Romo es reunirà amb la directiva del VPC per tractar la seva continuitat de cara a la pròxima temporada, així com la possibilitat en cas de seguir que el seu cos tècnic augmenti, com ja va avançar dies enrera el president de l’entitat, Josep Maria Escolà.