«El 16 de març del 2011 Daniel José Queraltó va marcar una fita en la història d’Internet gairebé sense ser-ne  conscient. Va ser la primera persona a crear un article a Viquipèdia en llengua no anglesa a escala mundial, i ho va fer des de casa seva a Andorra». Àlex Hinojo, de l’Amical Wikimedia, explica la relació entre la Viquipèdia i Andorra en un article a l’Ex-Libris Casa Bauró 2016, la publicació anual que la Biblioteca Nacional d’Andorra edita cada 23 d’abril i que es pot consultar en línia. 

Hinojo recorda que «la Viquipèdia és una enciclopèdia lliure escrita col·laborativament per voluntaris d’arreu del món. Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger». Tan sols tres mesos després, naixia la versió catalana. «Tècnicament, la Viquipèdia en català fou la tercera a ser creada, pocs minuts després de la versió alemanya», puntualitza Hinojo. «Però la versió en català va ser la primera a tenir articles, perquè la versió alemanya va romandre més de dos mesos latent, amb el domini creat però sense articles», afegeix.

La primera entrada en català va ser la de la paraula «àbac», la segona, «abadia», la tercera, «abadessa». El gener del 2016, el nombre d’entrades en català arribava a les 495.000. La Viquipèdia en català és «la dissetena pel que fa al nombre d’articles, una xifra que reflecteix l’activisme de la comunitat catalanoparlant a la xarxa».

750 articles, 12 voluntaris/

Hinojo especifica que l’article «Andorra» està disponible a la Viquipèdia en 238 llengües. «Només a la Viquipèdia en català ja hi ha més de 750 articles dins de la categoria Andorra, incloent-hi entrades sobre biografies, cultura, geografia, política, economia o transports andorrans, entre d’altres». A més, a la mediateca de la Viquipèdia, la Wikipedia Commons, «hi ha milers de fitxers relacionats amb Andorra, disponibles per ser reutilitzats lliurement per la ciutadania», comenta.

Quant als voluntaris, «només hi ha una dotzena de viquipedistes andorrans identificats com a tals a la Viquipèdia en català». Hinojo aclareix que no és obligatori indicar «la ubicació geogràfica del viquipedista i la gran quantitat d’articles existents sobre temàtica andorrana fan pensar que, a la pràctica, la xifra de viquipedistes andorrans ha de ser molt superior». 

 

Per no repetir entrades i consensuar quins són els temes prioritaris a introduir i quins cal millorar, els viquipedistes es posen en contacte a través de la pàgina Viquiprojecte Andorra. 

A més, per difondre Andorra a la Viquipèdia i a la inversa, s’organitzen diverses accions, com l’última que es va fer a Casa Rull, el 5 de març passat, per aconseguir nous voluntaris i millorar la presència del museu i d’altres institucions culturals andorranes a la Viquipèdia. 

 

L’expert viquipedista conclou l’article a l’Ex-Libris amb un parell de recomanacions futures. L’una és «adaptar la Llei de propietat intel·lectual per incloure-hi la llibertat de panorama». Hinojo indica que la Llei sobre drets d’autor i drets veïns protegeix les obres d’arquitectura i, per tant, no es poden fer ni compartir «legalment» fotografies sobre els edificis fins als 70 anys de la mort de l’arquitecte, i «això limita molt la difusió de continguts audiovisuals andorrans amb totes les garanties», per tant, recomana adaptar-se a «la llibertat de panorama».

L’altra recomanació és «publicar materials del Govern amb una llicència oberta» per garantir a la ciutadana l’accés als continguts generats pel Govern. Hinojo subratlla que s’han de fer servir les llicències Creative Commons per als materials generats amb diners públics, com fotografies de premsa, informes, documentació o pàgines web públiques.