Andorra la Vella
140 treballadors a Vall Banc i «una vintena» per a BPA
Hinojosa afirma que ja s’han començat a signar contractes i assegura contundent que «no hi haurà fugida de capitals»
La compareixença d’ahir dels representants dels membres del consell d’administració de l’AREB, Albert Hinojosa com a president, i César Goyache com a conseller delegat, va servir per explicar alguns dubtes als consellers presents, així com esclarir situacions presents i futures com ara el nombre de treballadors amb què comptarà Vall Banc. Seran 140, segons es va informar, «i una vintena» que romandran a BPA per continuar fent les feines de revisions, lloc del qual sortiran sense feina una vegada aquesta entitat acabi el seu treball actual. Però, quan serà això? «No ho podem saber», va insistir una i altra vegada Hinojosa després de la compareixença i davant de les preguntes dels periodistes. El president de l’AREB i el conseller delegat es van mostrar convençuts que no hi haurà fugida de capitals perquè abans hi haurà un treball de confiança dels treballadors envers els clients. La confiança, aquesta que s’ha d’anar recuperant.
Els empleats de Banca Privada d’Andorra que passaran a Vall Banc ja estan en el procés de transferència dels seus propis contractes laborals. De fet, i segons va confirmar ahir l’AREB, s’estan signant els documents. «Alguns treballadors milloren les seves condicions, fins i tot, però el 80% manté les actuals», va afirmar Hinojosa ahir davant dels parlamentaris.
Aquest aire de triomfalisme topava, per contra, amb la vintena de treballadors que romandran a BPA, els quals saben que quan aquest tanqui les portes –sense data i sense previsió per això– perquè hagi finalitzat els seus objectius, ells hauran acabat la seva relació laboral. «Això és l’empresa privada», va justificar Hinojosa, sense negar que després hi pugui haver una relació contractual amb Vall Banc en cas que l’entitat ho consideri oportú, com en qualsevol negociació entre treballador i empresa.
«Pensem que es dóna una bona sortida per als treballadors», va afirmar el president del grup demòcrata, Ladislau Baró. «Si fem un balanç de costos i beneficis, és positiu, evitant triomfalismes», hi va afegir. «És una primera etapa», va dir per contra el president suplent del grup mixt, Víctor Naudi: «No hi ha cap garantia, la plantilla era de 240 o 250 persones i ara estem parlant d’un centenar, i altra cosa serà les necessitats que tingui JC Flowers». «Garantia no hi ha cap, i per tant estem com estàvem».
Però durant la posada en escena d’ahir també hi va haver moltes preguntes, les més importants respostes en una compareixença llarga però necessària després que el passat 21 d’abril es publiqués la resolució de Banca Privada d’Andorra.
HI HAURÀ FUGIDA DE CAPITALS?
«No ho preveiem», va afirmar contundentment Goyache. «Hem considerat que els clients traspassables són víctimes col·laterals d’aquest procés», va assegurar, per dir també que «ara, que ja es diferencia en quins clients són traspassables i quins no ho són, deixa de tenir sentit, per responsabilitat i coherència, que els clients actuïn sota límits». Amb tot, es mantenen durant sis mesos les restriccions, perquè només es podran tenir d’inici a la vista un 20% dels diners, i totalment no seran a l’abast dels seus propietaris almenys durant els primers sis mesos. En la confiança estarà el secret.
«No ho preveiem», va afirmar contundentment Goyache. «Hem considerat que els clients traspassables són víctimes col·laterals d’aquest procés», va assegurar, per dir també que «ara, que ja es diferencia en quins clients són traspassables i quins no ho són, deixa de tenir sentit, per responsabilitat i coherència, que els clients actuïn sota límits». Amb tot, es mantenen durant sis mesos les restriccions, perquè només es podran tenir d’inici a la vista un 20% dels diners, i totalment no seran a l’abast dels seus propietaris almenys durant els primers sis mesos. En la confiança estarà el secret.
I A PARTIR DE L'11 DE MAIG, QUÈ?
«Hi haurà uns dies d’adaptació, no serà tot automàtic però mica en mica Vall Banc tindrà una operativa normal, mentre que BPA seguirà enfocada a revisar clients». Goyache va explicar que serà tot progressiu. Per exemple hi haurà casos en què «les operacions no es podran fer perquè les contrapartides requereixen temps i no es podran ser el primer dia».
PER QUÈ L'INTERÈS AL 0% PER ALS DIPÒSITS RECUPERABLES
El president del grup mixt, Pere López, va qüestionar l’AREB pel que fa al retorn dels dipòsits dels clients lícits. «Per què s’ha establert un tipus d’interès al 0%?», va preguntar, a la qual cosa Goyache va respondre: «La remuneració dels dipòsits es va plantejar però creiem que havia de ser 0% perquè cap activitat financera en aquests terminis està remunerada». En tot cas, el conseller delegat va afirmar que la decisió no havia estat de l’AREB, «sinó basada en anàlisis financers», perquè «els tipus d’interès són negatius, si fossin positius haguéssim donat una rendibilitat més alta». «Està lligat al mercat i a la seva tendència negativa», va cloure, però López ho tenia clar: «Hagués sigut un gest després d’un any bloquejats».
EL CONTRACTE AMB JC FLOWERS ESTÀ TANCAT?
No ho està. En les pròximes setmanes es realitzarà el ‘closing’, és a dir el tancament de tots els serrells per fer «la transferència definitiva», en paraules del conseller delegat de l’AREB. Els acords, segons va confirmar, «estan tancats», però ara resta per formalitzar «la part burocràtica».
29 MILIONS ÉS UN BON PREU?
Goyache considera que no només és bon preu, sinó «bastant bo, per no dir molt bo». «29 és un màxim, però 24 o 24,5 milions el mínim que esperem vist l’escenari que es planteja», va explicar més tard Hinojosa.
PER QUÈ NO ES VA INFORMAR ABANS DE LA DECISIÓ RESPECTE A LES PREFERENTS?
Hi ha 64 milions (63.982.594) d’euros en preferents, les quals segons l’article 36 de la llei 8/2015 estan per absorbir les pèrdues. La resolució del passat 21 d’abril deixa clar que els preferentistes no podran recuperar els seus diners en aquest sentit, tot i que Albert Hinojosa ho va justificar ahir afirmant que «més del 50%» no són residents a Andorra, «i per tant no són per estalvi». Segons el president de l’AREB, es calculen «entre 250 i 260» preferentistes. Així mateix, Goyache va declarar a preguntes del president del grup Liberal, Josep Pintat, que la negativa al cobrament de les preferents es va fer pública ara i no abans «per respecte al consell d’administració, que no havia pres la decisió fins la setmana passada». «No hem donat cap missatge equívoc», hi va afegir.
HA EXISTIT UN BANC PONT EN REALITAT?
El president del grup Liberal, Josep Pintat, va preguntar (i repreguntar) si, tal com es va dir en el seu moment, ha existit en algun moment la figura del banc pont. Goyache, a la primera resposta, va afirmar que Vall Banc «no complia amb tots els requeriments», per la qual cosa «consideràvem que era un banc pont, amb llicència bancària encara que no complís amb totes les condicions». A la segona resposta, Hinojosa va ser la veu: «Sí que ha existit, però no ha operat». Jurídicament hi era, «però no ha gestionat clients». Hinojosa va dir que havien «fet coincidir una cosa amb l’altra pel calendari i també creïem que era un element més de viabilitat».
PER QUÈ L'ELECCIÓ DE JC FLOWERS
La decisió d’agafar l’opció de JC Flowers es pren, segons Goyache, «per anàlisi». El que primer va voler deixar clar és que no es tracta d’un fons voltor, «perquè aquest és aquell que compra una empresa i la trosseja en unitats separades per vendre-les a màxims». Tampoc, va continuar explicant, no és un fons que arribi per reestructurar entitats, «perquè Vall Banc està ja reestructurat». El conseller delegat va explicar que primer es va avaluar l’experiència de JC Flowers com a supervisor bancari, així com d’assegurances. Goyache va informar que ha actuat al Japó, Holanda, Estats Units, Espanya i diferents països, i que per tot plegat en un tant per cent de puntuació «del 0 al 10» se li va donar en aquest sentit un 7,5%.
La mateixa nota, un 7,5%, va rebre JC Flowers pel que fa a l’anàlisi de la seva fortalesa financera: «Té mitjans més que suficients per atendre qualsevol requeriment». Així mateix, va rebre un 10% (també de 0 a 10) pel seu pla estratègic i el seu posicionament en un tema que, segons l’AREB, era fonamental, com és el de manteniment dels treballadors. «JC Flowers va agafar el compromís total amb la feina dels treballadors», va dir Goyache. «L’esforç fet l’últim any pels treballadors», va afirmar el conseller delegat, «ha estat impressionant i és difícil veure’l des de fora». Per últim, segons es va detallar ahir en la compareixença, va rebre la nota més alta per l’oferta de preu que en feia. Sobre el 70% de la qualificació va rebre el 70% «perquè era el millor preu», va assegurar Goyache.
Així mateix, des de l’AREB consideren que tot i que es tracta d’un fons, i no d’una entitat financera a l’ús, JC Flowers té tota l’experiència internacional per a aquestes adquisicions «tot i que semblaria més còmode que una entitat financera adquireixi a una altra». «És un híbrid», va explicar, «és un fons enfocat a entitats financeres».
QUINA SERÀ LA FEINA DE BPA A PARTIR D'ARA?
BPA serà una entitat en què només figuraran tots els clients no traspassables, és a dir que són els ja coneguts 2.300, dels quals 923 ja se sap que seran bloquejats sí o sí, mentre que els gairebé 1.400 restants, considerats ‘grissos’, seran alliberats quan «justifiquin la seva operativa», segons va dir Goyache. En tot cas, seria PwC qui ho determinarà, «o qualsevol entitat competent», va puntualitzar.
Però BPA «no pot tornar a operar», va deixar clar Goyache, que considera que el procediment és «anar cancel·lant activitats». «BPA anirà liquidant les posicions abonant-les a clients». Pel que fa a les corresponsalies, la feina de BPA serà «fer que els dipòsits en aquestes corresponsalies siguin transferits a nous comptes de Vall Banc», mentre que el que siguin «fons de BPA, serà per a l’AREB».
Més enllà de la liquidació i abonaments als clients, BPA «ha d’administrar el balanç bloquejat i també informar a les autoritats i també a la Uifand sobre operacions sospitoses ja identificades».