PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Gladiator

L’imperi romà és l’escenari per excel·lència, pel·lícules com ‘Ben-Hur’ o ‘Quo Vadis’ han servit com a preludi per conèixer films conquistadors, com ‘Gladiator’. En un enfrontament entre honor, ànsia de poder i set de venjança, la glòria de Maximus queda

Per ESTEFANIA GRACIA

Una escena del film 'Gladiator'.
Una escena del film 'Gladiator'. | EL PERIÒDIC
Roma, el gran imperi conquistador que ha portat a la gran pantalla milers de pel·lícules on s’elogia, critica i desenvolupa una de les èpoques més majestuoses de la història. Films com Ben-Hur, Espartaco, La loca historia del mundo, Las tres edades o Quo Vadis. Ridley Scott se suma a aquesta ambientació, i a través de Gladiator, mostra com Maximus (interpretat per Russell Crowe) passa de ser un reconegut general romà i la mà dreta de l’emperador Marcus Aurelius (Richard Harris) a caure en l’obscura vida d’un gladiador. Tot i això, Maximus no s’esvaeix en l’oblit, doncs aconsegueix la glòria i el reconeixement del poble romà alhora que lluita en els coliseus de l’imperi i vessa la sang dels seus contrincants. 

Ens hem de traslladar al 180 d.C, una època que contraposa la riquesa dels més alts càrrecs amb la pobresa dels ciutadans, que l’únic al·licient que els manté amb motivació és aclamar les proeses i defectes del seu màxim emperador. 
 
El film s’inicia amb una gran victòria de Maximus i el seu exèrcit sobre els bàrbars del nord. Partint d’aquesta proesa –i en vista que s’apropa el seu final– Marcus Aurelius decideix transferir els poders de l’imperi a Maximus, brau general dels seus conquistadors i home d’indestructible lleialtat a l’imperi. Una cessió que Commodus (Joaquin Phoenix) –el fill de l’emperador– no pot tolerar. 
 
Commodus aspirava al tron des de petit i no pot acceptar que dit poder sigui traspassat a altri. Cegat pel deliri de governar, Commodus acaba assassinant al seu pare. No puc continuar sense esclarir que –segons abans de morir– Marcus Aurelius diu al seu fill (amb més sentiment si cap): «Els teus defectes com  a fill són els meus fracassos com a pare», paraules que en cap moment fan retrocedir a Commodus a l’hora de clavar un punyal al seu progenitor. L’escena és dramàtica i clau per a la pel·lícula, doncs es mostra fins a quin punt l’ànsia de poder guanya a l’honor. Després d’aquest afer, Commodus s’autoproclama emperador i condemna a Maximus. 
 
Derrotat, i encara en dol per la mort del qui fou el seu amic i emperador, Maximus es traslladat pels guàrdies de Commodus fins a un lloc apartat, on a fi d’amagar el crim, ha de ser assassinat. Quan un dels guàrdies està apunt de decapitar a Maximus, aquest demostra la seva valentia i esperança de viure i, en qüestió de segons, aconsegueix desfer-se dels seus captors a cops d’espasa. Maximus ha sortit victoriós, i l’únic pensament que l’envolta és poder tornar a casa seva juntament amb el seu fill i esposa. La sorpresa –per a res grata– arriba quan Maximus entra als seus dominis i veu com els cossos de la seva família (carbonitzats) pengen a l’entrada de l’habitatge. 
 
Desolat, ferit i exhaust, Maximus es desmaia. Un grup de comerciants el troba i el capta com a esclau. A partir d’aquí, Maximus ha de lluitar constantment per la seva vida. El proclamen gladiador i sota les ordres del seu amo, es trasllada pels coliseus de l’imperi fent honor a la reputació de salvatge que cada cop més el va precedint. Sota el pseudònim d’Hispano, Maximus va guanyant fama, i demostra que quan més espectacle dóna, el poble més l’aclama. Fins al punt que aconsegueix arribar al coliseu de la capital, on el mateix Commodus hi està present. No desvetllarem el final, però queda pal·lès que –per fi– Maximus aconsegueix estar en front de l’assassí de Marcus Aurelius i la seva pròpia família. S’enfronten? Sí, amb desavantatges per a Màximus? També. Tot i això, el final acaba sent mític, icònic i culminant. 
 
Pífies de la pel·lícula / El film presenta diversos errors històrics. Un dels més famosos és el del repartiment en un moment donat de fullets de paper entre els assistents al coliseu romà. En aquella època, aquest tipus de propaganda no existia, s’empraven taulons de fusta per anunciar el programa que incloïa els actes que s’anaven a celebrar. Al costat d’aquest error també es poden trobar altres, com l’aparició d’una bombona d’aire comprimit en una escena per fer saltar pels aires una quadriga. En el film també podem veure com impera el color blanc tant en edificis com en escultures.

Això seria un error a nivell històric, ja que per restes arqueològiques i en alguna de les escultures, sabem que es pintaven de colors que s’han anat perdent al llarg dels anys deixant-nos veure el seu blanc original.
 
Tanmateix, durant la pel·lícula s’utilitzen estreps per als cavalls que es van inventar a Àsia en època romana, però aquests mai van arribar a utilitzar-los. Un altre error és que Maximus enterra a la seva dona i fill després de trobar-los morts, Aquesta actuació (històricament) no seria correcta, ja que en aquella època era costum entre els romans no cristians incinerar als seus cadàvers. També grinyola quan Maximus diposita unes flors sobre la tomba de la seva família (conegudes com flors de buganvilla). Però Aquestes no van arribar a Europa fins segles després. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT