ANDORRA LA VELLA
L’era de la no-declaració de rendes i patrimonis ha arribat a la seva fi
La informació sobre els béns del 2017 s’enviarà a les agències tributàries el setembre del 2018
Crònica d’un intercanvi anunciat. Andorra es va comprometre, el febrer passat, a adherir-se a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal a partir de l’1 de gener. Les dades de béns i rendes corresponents al 2017, però, no s’enviaran fins al setembre del 2018. Ens trobem en un «canvi de paradigma» en el qual «Andorra està demostrant una clara voluntat i compromís d’anar cap a la transparència, com no pot ser d’una altra manera», segons va afirmar ahir el vicepresident de l’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals (AATF), Marc Villalonga.
L’AATF va organitzar ahir un seminari per tractar de la casuística dels espanyols i francesos que tenen béns i comptes a Andorra i que no han declarat al seu país de residència fiscal. L’advocat Carlos Diéguez, del despatx Broseta, va alertar que «l’era de la no- declaració de rendes i patrimonis a les agències tributàries nacionals ha acabat i, en conseqüència, cal conèixer les obligacions fiscals que exigeixen els diferents Estats on són residents les persones i les societats».
L’OPERATIVA / Villalonga va puntualitzar que «l’intercanvi a demanda ja el fem, ara és un nou estàndard que entra l’1 de gener del 2017, i a partir del setembre del 2018 s’enviarà el primer report de dades». En aquesta recopilació d’informació, «els bancs hauran de recollir les dades dels comptes, dels saldos, dels dividends, dels interessos, dels guanys de capital i dels rendiments financers, ho agruparan per residències fiscals (Espanya, França, Portugal, etcètera) i ho enviaran a l’agència tributària andorrana. L’agència enviarà les dades del 2017 a les seves homòlogues, i cada any es repetirà la mateixa operativa successivament», va afegir l’assessor fiscal.
Diéguez va aclarir que són un centenar d’Estats –o jurisddicons fiscals– els que han firmat l’acord d’intercanvi d’informació automàtic. Un primer grup de països de l’OCDE ja l’estan aplicant, i un segon grup, entre els quals hi ha Andorra, ho faran a partir de l’any que ve. «Actualment, no existeix ninguna jurisdicció rellevant que no s’hagi compromès en l’àmbit internacional a l’intercanvi d’informació i a afavorir la transparència en la titularitat d’actius i en l’intercanvi d’informació amb altres jurisdiccions», va concloure.
En el seminari, Diéguez va explicar que, després de l’amnistia fiscal de l’any 2012, en què s’eliminava el delicte fiscal per a aquells que regulessin la seva situació fiscal, és a dir, que declaressin els béns i les rendes que tenen a l’estranger, la multa per no declarar és molt més greu. De fet, la sanció pot arribar a ser del 60% de la quantitat a l’estranger sense regularitzar.
Quant a la normativa fiscal francesa, l’advocat Michel Collet, del despatx CMS Bureau Francis Lefebvre, va contar l’estricta que és la legislació francesa respecte el frau fiscal, un delicte que està molt perseguit i que pot comportar una pena de presó de fins a 10 anys. Collet va comparar la caça al qui comet frau fiscal amb la pressió a la qual se sotmet un terrorista. En canvi, per als qui se sotmeten al procés de regularització voluntàriament, la sanció es mou entre el 10 i el 20%.
Els assessors tributaris i fiscals que van assistir al seminari tenen clientela espanyola i francesa amb rendes i béns a Andorra no declarats als seus països de residència. El compte enrere ha començat.
L’AATF va organitzar ahir un seminari per tractar de la casuística dels espanyols i francesos que tenen béns i comptes a Andorra i que no han declarat al seu país de residència fiscal. L’advocat Carlos Diéguez, del despatx Broseta, va alertar que «l’era de la no- declaració de rendes i patrimonis a les agències tributàries nacionals ha acabat i, en conseqüència, cal conèixer les obligacions fiscals que exigeixen els diferents Estats on són residents les persones i les societats».
L’OPERATIVA / Villalonga va puntualitzar que «l’intercanvi a demanda ja el fem, ara és un nou estàndard que entra l’1 de gener del 2017, i a partir del setembre del 2018 s’enviarà el primer report de dades». En aquesta recopilació d’informació, «els bancs hauran de recollir les dades dels comptes, dels saldos, dels dividends, dels interessos, dels guanys de capital i dels rendiments financers, ho agruparan per residències fiscals (Espanya, França, Portugal, etcètera) i ho enviaran a l’agència tributària andorrana. L’agència enviarà les dades del 2017 a les seves homòlogues, i cada any es repetirà la mateixa operativa successivament», va afegir l’assessor fiscal.
Diéguez va aclarir que són un centenar d’Estats –o jurisddicons fiscals– els que han firmat l’acord d’intercanvi d’informació automàtic. Un primer grup de països de l’OCDE ja l’estan aplicant, i un segon grup, entre els quals hi ha Andorra, ho faran a partir de l’any que ve. «Actualment, no existeix ninguna jurisdicció rellevant que no s’hagi compromès en l’àmbit internacional a l’intercanvi d’informació i a afavorir la transparència en la titularitat d’actius i en l’intercanvi d’informació amb altres jurisdiccions», va concloure.
En el seminari, Diéguez va explicar que, després de l’amnistia fiscal de l’any 2012, en què s’eliminava el delicte fiscal per a aquells que regulessin la seva situació fiscal, és a dir, que declaressin els béns i les rendes que tenen a l’estranger, la multa per no declarar és molt més greu. De fet, la sanció pot arribar a ser del 60% de la quantitat a l’estranger sense regularitzar.
Quant a la normativa fiscal francesa, l’advocat Michel Collet, del despatx CMS Bureau Francis Lefebvre, va contar l’estricta que és la legislació francesa respecte el frau fiscal, un delicte que està molt perseguit i que pot comportar una pena de presó de fins a 10 anys. Collet va comparar la caça al qui comet frau fiscal amb la pressió a la qual se sotmet un terrorista. En canvi, per als qui se sotmeten al procés de regularització voluntàriament, la sanció es mou entre el 10 i el 20%.
Els assessors tributaris i fiscals que van assistir al seminari tenen clientela espanyola i francesa amb rendes i béns a Andorra no declarats als seus països de residència. El compte enrere ha començat.