Escaldes-Engordany
Moviment immobiliari i fuga de capital per l’intercanvi d’informació
Els gestors asseguren que les dates «no són cap sorpresa» i que la gent ja fa temps que es prepara
L’entrada a tràmit del Conveni del Consell d’Europa i de l’Organització per la Cooperació de Desenvolupament Econòmic (OCDE), que regula l’assistència administrativa mútua en matèria fiscal, ha tret a la llum unes dates que, segons el gestor Aleix Mañosas, «no han estat una sorpresa. La gent ja tenia bastant present –des que es va firmar el conveni al 2013– que a partir de l’1 de gener de 2018 hi hauria comunicació entre els països membres i que seria retroactiva amb comptes existents a partir de l’1 de gener de 2017».
Tot i això, l’anunci oficial ha donat peu a que «els pocs ciutadans» que quedaven per solucionar la seva situació fiscal s’hagin donat pressa en demanar assessorament i articular la seva fortuna per evitar tenir problemes amb els països d’origen. «Tothom ho tenia bastant assumit i ha fet una planificació per liquidar el màxim abans de finalitzar l’any».
Aquesta agitació propiciarà «segurament una fugida de capital (que ja s’està fent) i moviments en el mercat immobiliari» del Principat. Aquest darrer fet «farà que la gent pugui comprar pisos a preus molt més baixos, ja que els afectats se’ls voldran treure de sobre», matisa Mañosas. Tot i això, «hi haurà moviment de diners, i diuen que l’economia ha de tenir moviment».També hi ha altres actuacions, com la construcció de societats. «L’any passat ja vam veure alguna creació i aquest any n’estem veien encara més. S’opta per crear una societat i estructurar així la fortuna».
Dubtes dels afectats / Entre els dubtes que es plantegen els afectat està saber si «els comptes inferiors a un milió d’euros que han estat cancel·lats abans de l’entrada en vigor de la llei es tindran presents o es dirà que aquests han existit. Al final, si mai es demana algun tipus d’informació, serà en aquest sentit».
Per tant, Mañosas creu que estaria bé «concretar» aquest aspecte, ja que el ministre de Finances, Jordi Cinca, «no va acabar d’especificar si es comunicarà l’existència dels comptes cancel·lats en data prèvia a la implantació de la llei».
El fet de no comunicar aquests comptes aporta una «part positiva» als afectats, segons Mañosas, ja que qui tingui comptes amb un valor inferior al milió de dòlars tindrà temps suficient per acabar de fer les operacions que cregui convenients, «i moltes d’elles aniran vinculades amb la compra i venda d’immobles, així com la retirada de diners». Mañosas assegura que la gent «ja s’ha anat movent bastant i són poc els que s’arriscaran a esperar fins a la data final (del 2018 o 2019) per actuar».
El gestor també matisa que l’entrada en vigor del conveni no preocupa massa als habitats del país, ja que la regulació afecta als residents fiscals fora d’Andorra. Per tant, la ciutadania del Principat està més amoïnada per temes com el fet que aquest «és el primer any que es fa la liquidació de l’IRPF».
A més, «darrerament la gent s’està movent per veure com se solucionaran els problemes que està tenint el portal web, ja que algunes de les dades que estan sortint del programa l’Andrea no són exactes».
Punt de mira en Espanya / Mañosas destaca que el client bancari de diner no declarat d’Andorra «principalment és espanyol, i dins d’Espanya, un alt percentatge és de Catalunya, més que res per proximitat». El gestor puntualitza que gran part de la banca privada del Principat «es va començar a gestar amb els petits industrials tèxtils catalans, a partir d’aquí, hi ha hagut més gent, però el percentatge més elevat són catalans».
Tot i això, l’anunci oficial ha donat peu a que «els pocs ciutadans» que quedaven per solucionar la seva situació fiscal s’hagin donat pressa en demanar assessorament i articular la seva fortuna per evitar tenir problemes amb els països d’origen. «Tothom ho tenia bastant assumit i ha fet una planificació per liquidar el màxim abans de finalitzar l’any».
Aquesta agitació propiciarà «segurament una fugida de capital (que ja s’està fent) i moviments en el mercat immobiliari» del Principat. Aquest darrer fet «farà que la gent pugui comprar pisos a preus molt més baixos, ja que els afectats se’ls voldran treure de sobre», matisa Mañosas. Tot i això, «hi haurà moviment de diners, i diuen que l’economia ha de tenir moviment».També hi ha altres actuacions, com la construcció de societats. «L’any passat ja vam veure alguna creació i aquest any n’estem veien encara més. S’opta per crear una societat i estructurar així la fortuna».
Dubtes dels afectats / Entre els dubtes que es plantegen els afectat està saber si «els comptes inferiors a un milió d’euros que han estat cancel·lats abans de l’entrada en vigor de la llei es tindran presents o es dirà que aquests han existit. Al final, si mai es demana algun tipus d’informació, serà en aquest sentit».
Per tant, Mañosas creu que estaria bé «concretar» aquest aspecte, ja que el ministre de Finances, Jordi Cinca, «no va acabar d’especificar si es comunicarà l’existència dels comptes cancel·lats en data prèvia a la implantació de la llei».
El fet de no comunicar aquests comptes aporta una «part positiva» als afectats, segons Mañosas, ja que qui tingui comptes amb un valor inferior al milió de dòlars tindrà temps suficient per acabar de fer les operacions que cregui convenients, «i moltes d’elles aniran vinculades amb la compra i venda d’immobles, així com la retirada de diners». Mañosas assegura que la gent «ja s’ha anat movent bastant i són poc els que s’arriscaran a esperar fins a la data final (del 2018 o 2019) per actuar».
El gestor també matisa que l’entrada en vigor del conveni no preocupa massa als habitats del país, ja que la regulació afecta als residents fiscals fora d’Andorra. Per tant, la ciutadania del Principat està més amoïnada per temes com el fet que aquest «és el primer any que es fa la liquidació de l’IRPF».
A més, «darrerament la gent s’està movent per veure com se solucionaran els problemes que està tenint el portal web, ja que algunes de les dades que estan sortint del programa l’Andrea no són exactes».
Punt de mira en Espanya / Mañosas destaca que el client bancari de diner no declarat d’Andorra «principalment és espanyol, i dins d’Espanya, un alt percentatge és de Catalunya, més que res per proximitat». El gestor puntualitza que gran part de la banca privada del Principat «es va començar a gestar amb els petits industrials tèxtils catalans, a partir d’aquí, hi ha hagut més gent, però el percentatge més elevat són catalans».
El Principat s’està posant mans a l’obra per allunyar-se de l’etiqueta de paradís fiscal que anys enrere tant ha perseguit al país. Així, amb l’obertura econòmica i les darreres regulacions fiscals Andorra intenta deixar els anys de disbauxa financera.
La gent optarà per portar els diners a altres països etiquetats com a paradisos fiscals
La gent optarà per portar els diners a altres països etiquetats com a paradisos fiscals
L’última acció encaminada cap a aquesta línia de transparència ha estat l’aprovació del projecte de Llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal i l’entrada a tràmit del Conveni del Consell d’Europa i de l’Organització per a la Cooperació de Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquests moviments, però, aportaran canvis en la situació econòmica actual del país, tant a nivell de legislació com de la plaça financera del Principat.
El gestor Aleix Mañosas assegura que els diners «marxaran» d’Andorra per anar a altres destinacions que siguin paradisos fiscals. «Gairebé ningú vol pagar pels impostos ni donar explicacions pels diners que té, encara que aquests s’hagin generat de forma totalment lícita». És més, «les altes fortunes ja estan anant cap al sud-est asiàtic, els Emirats Àrabs, els Estats Units i les illes del Canal».
El conveni també és un pas més per apropar el Principat a la Unió Europea (UE). Mañosas puntualitza que altres països europeus de dimensions petites «també han signat aquest conveni, països com Malta i San Marino, que econòdómicament són els més equiparables a Andorra». A més, «hi ha una sèrie d’acords als que el Principat no pot no adherir-se, perquè sinó, t’allunyes de la resta d’Europa i no tens manera de subsistir».