ESCALDES-ENGORDANY
Psicòlegs i docents s’obren a l’homosexualitat
L’expert en psicologia gai afirmativa, Gabriel J. Martín, imparteix un seminari dirigit al professorat i un altre als professionals en salut mental
L’especialitat en psicologia gai afirmativa no existeix i, per tant, per saber-ne més cal recórrer a un expert en la matèria. El psicòleg Gabriel J. Martín, que acaba de publicar el llibre Quiérete mucho, maricón (Roca Editorial de Libros), ha impartit un seminari per a docents i psicopedagogs, que sovint es troben amb casos d’assetjament escolar contra estudiants homosexuals, i un altre per a psicòlegs, que sovint atenen a la consulta persones que pateixen el rebuig dels altres i els provoca patiment.
L’experiència ha estat tan positiva que després de l’estiu es repetirà. «Estem treballant molt perquè els psicòlegs sàpiguen com tractar a la consulta la diversitat sexual, la capacitació per poder treballar bé amb la gent homosexual», ha explicat Martín. Amb tot, per ser expert sobre el tema cal invertir-hi moltes hores, i Martín n’és ja que molts anys que s’hi dedica professionalment, «però, com a mínim, una introducció és imprescindible». De fet, a la carrera de psicologia no hi ha cap assignatura, ni tan sols es fan seminaris, sobre com tractar l’homosexualitat a les consultes.
«Una persona heterosexual no ha patit el rebuig per la seva sexualitat, no s’ha hagut d’acceptar, no ha estat discriminat a la feina, no ha patit bullying, i ens hem de formar específicament, de la mateixa manera que ho hem de fer per atendre d’altres minories», especifica.
Als seminaris, els col·legues de formació «ja tenen molt clar que una persona és homosexual perquè neix així, i punt. Pregunten més per la sortida d’armari, l’acceptació, la sexualitat. Volen preparar-se per acompanyar els processos més significatius en la vida d’una persona homosexual, estan descobrint que el més important és la recuperació de la persona que ha patit l’estigma, l’assetjament», afegeix. De la seva primera visita a Andorra, Martín n’ha conclòs, segons els comentaris que ha rebut, que «la gent és molt conservadora a nivell públic, no demostra la seva homosexualitat al carrer». També l’ha sorprès que l’han informat de casos «que han expulsat els fills de casa per ser gais, i fa dècades que no veig una cosa així a Barcelona!».
Quant a la docència, els professors s’han mostrat «molt interessats per saber com afrontar situacions per al bé dels nens i nenes. Hi ha molt bona predisposició! Chapeau per a Andorra!».
El camí està obert.
L’experiència ha estat tan positiva que després de l’estiu es repetirà. «Estem treballant molt perquè els psicòlegs sàpiguen com tractar a la consulta la diversitat sexual, la capacitació per poder treballar bé amb la gent homosexual», ha explicat Martín. Amb tot, per ser expert sobre el tema cal invertir-hi moltes hores, i Martín n’és ja que molts anys que s’hi dedica professionalment, «però, com a mínim, una introducció és imprescindible». De fet, a la carrera de psicologia no hi ha cap assignatura, ni tan sols es fan seminaris, sobre com tractar l’homosexualitat a les consultes.
«Una persona heterosexual no ha patit el rebuig per la seva sexualitat, no s’ha hagut d’acceptar, no ha estat discriminat a la feina, no ha patit bullying, i ens hem de formar específicament, de la mateixa manera que ho hem de fer per atendre d’altres minories», especifica.
Als seminaris, els col·legues de formació «ja tenen molt clar que una persona és homosexual perquè neix així, i punt. Pregunten més per la sortida d’armari, l’acceptació, la sexualitat. Volen preparar-se per acompanyar els processos més significatius en la vida d’una persona homosexual, estan descobrint que el més important és la recuperació de la persona que ha patit l’estigma, l’assetjament», afegeix. De la seva primera visita a Andorra, Martín n’ha conclòs, segons els comentaris que ha rebut, que «la gent és molt conservadora a nivell públic, no demostra la seva homosexualitat al carrer». També l’ha sorprès que l’han informat de casos «que han expulsat els fills de casa per ser gais, i fa dècades que no veig una cosa així a Barcelona!».
Quant a la docència, els professors s’han mostrat «molt interessats per saber com afrontar situacions per al bé dels nens i nenes. Hi ha molt bona predisposició! Chapeau per a Andorra!».
El camí està obert.