ESCALDES-ENGORDANY
Un estudi de la ‘llei BPA’ plasma «violacions» de la Constitució
L’informe parla de «caràcter abstracte» i «trencament» de drets com el de «seguretat jurídica» o «legalitat»
Un anàlisi de la Llei andorrana de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries elaborat per un exlletrat del Constitucional espanyol vol evidenciar diversos punts en què la Constitució és veu contradita. L’estudi recull la «violació» de com a mínim tres articles de la Carta Magna així com diferents aspectes pels quals la norma no s’adequa a la legislació. La «seguretat jurídica» així com «el principi de legalitat» són dos exemples dels aspectes que, a parer del lletrat, la més popularment coneguda com a llei BPA «contradiu» la Constitució.
L’Institut dels Drets Humans d’Andorra facilita a través del seu web un «informe sobre la llei BPA» efectuat pel catedràtic de Dret internacional públic per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Santiago Ripol, en què el jurista posa de relleu la «vulneració» de diversos articles constitucionals. Datat del 4 d’agost del passat 2015 i tot redactant com a preludi una presentació abreujada de la llei, el també exlletrat del Tribunal Constitucional d’Espanya posa de relleu el «caràcter general i abstracte» d’una norma que, considera, no justifica «les raons de la necessitat d’aquesta regulació».
El primer aspecte en què s’emfasitza a través de l’informe és la rapidesa i promptitud amb què el text es tirava –injustificadament– endavant al Consell General l’abril de 2015, quan encara no havia transcorregut un mes des que la FinCEN qualificava l’entitat com a «preocupació de primer ordre» en matèria de blanqueig de capital.
Segons l’avaluació, els arguments presentats per aprovar la llei pel tràmit d’urgència no són de pes: les mesures que s’hi desglossen, s’explica, «no són d’efecte immediat, per la qual cosa no calia la seva urgent implantació». Per a Ripol, el primer factor que explica la inconstitucionalitat de la llei BPA rau en el fet que les «raons» que el Consell al·legava «no expliciten ‘l’extrema urgència i necessitat’ de la seva adopció». Cal recordar que les motivacions presentades al parlament per aprovar el text van ser «la crisi d’una entitat financera de pes» i «el risc que aquesta crisi contagiés ‘ràpida i perillosament’ altres entitats».
Principi de legalitat/ Les observacions del catedràtic de dret carreguen especialment contra les dues disposicions de la llei de l’AREB que fan referència expressa a BPA per la seva retroactivitat i, consegüentment, inconstitucionalitat. Tal com exposa Ripol, «la disposició addicional 2ª i transitòria 3ª reconeixen que les potestats que la Llei atorga a l’AREB ja han estat exercides per al cas de BPA» i, en aplicar-se «sense la pràctica cobertura legal» suposen una «oberta violació del principi de legalitat». En aquest sentit, es destaca que en aplicar-se a situacions «ja consumades» dites disposicions «vulneren la prohibició d’irretroactivitat de les lleis limitadores de drets recollida en l’article 10 de la Constitució».
Vulneració del dret a la tutela/ A la violació del principi de legalitat se suma la vulneració del «dret a la tutela judicial efectiva dels particulars i entitats afectats» amb la «prohibició de la suspensió cautelar de les mesures de liquidació adoptades per l’AREB». Això, afegeix, també repercuteix en el paper del jutge i dels tribunals, que veuen retallada «la reserva de jurisdicció garantida per l’article 87».
Una llei inaplicable/ La sèrie d’aspeectes desencadenats fins ara irecullen els motius pels que Santiago Ripol considera «inconstitucional» i contradictòria» una llei que titlla de «subjectiva». A això afegeix encara que a l’acusació de la FinCEN no se li hauria d’haver aplicat solució administrativa sinó a través de la Justícia, atès que BPA estava acusada per blanqueig: «BPA no havia infringit la normativa sobre solvència» sinó per un suposat delicte. Amb tot, es trenca novament el principi de «legalitat» així com el de «seguretat jurídica recollits en l’article 10».
L’Institut dels Drets Humans d’Andorra facilita a través del seu web un «informe sobre la llei BPA» efectuat pel catedràtic de Dret internacional públic per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Santiago Ripol, en què el jurista posa de relleu la «vulneració» de diversos articles constitucionals. Datat del 4 d’agost del passat 2015 i tot redactant com a preludi una presentació abreujada de la llei, el també exlletrat del Tribunal Constitucional d’Espanya posa de relleu el «caràcter general i abstracte» d’una norma que, considera, no justifica «les raons de la necessitat d’aquesta regulació».
El primer aspecte en què s’emfasitza a través de l’informe és la rapidesa i promptitud amb què el text es tirava –injustificadament– endavant al Consell General l’abril de 2015, quan encara no havia transcorregut un mes des que la FinCEN qualificava l’entitat com a «preocupació de primer ordre» en matèria de blanqueig de capital.
Segons l’avaluació, els arguments presentats per aprovar la llei pel tràmit d’urgència no són de pes: les mesures que s’hi desglossen, s’explica, «no són d’efecte immediat, per la qual cosa no calia la seva urgent implantació». Per a Ripol, el primer factor que explica la inconstitucionalitat de la llei BPA rau en el fet que les «raons» que el Consell al·legava «no expliciten ‘l’extrema urgència i necessitat’ de la seva adopció». Cal recordar que les motivacions presentades al parlament per aprovar el text van ser «la crisi d’una entitat financera de pes» i «el risc que aquesta crisi contagiés ‘ràpida i perillosament’ altres entitats».
Principi de legalitat/ Les observacions del catedràtic de dret carreguen especialment contra les dues disposicions de la llei de l’AREB que fan referència expressa a BPA per la seva retroactivitat i, consegüentment, inconstitucionalitat. Tal com exposa Ripol, «la disposició addicional 2ª i transitòria 3ª reconeixen que les potestats que la Llei atorga a l’AREB ja han estat exercides per al cas de BPA» i, en aplicar-se «sense la pràctica cobertura legal» suposen una «oberta violació del principi de legalitat». En aquest sentit, es destaca que en aplicar-se a situacions «ja consumades» dites disposicions «vulneren la prohibició d’irretroactivitat de les lleis limitadores de drets recollida en l’article 10 de la Constitució».
Vulneració del dret a la tutela/ A la violació del principi de legalitat se suma la vulneració del «dret a la tutela judicial efectiva dels particulars i entitats afectats» amb la «prohibició de la suspensió cautelar de les mesures de liquidació adoptades per l’AREB». Això, afegeix, també repercuteix en el paper del jutge i dels tribunals, que veuen retallada «la reserva de jurisdicció garantida per l’article 87».
Una llei inaplicable/ La sèrie d’aspeectes desencadenats fins ara irecullen els motius pels que Santiago Ripol considera «inconstitucional» i contradictòria» una llei que titlla de «subjectiva». A això afegeix encara que a l’acusació de la FinCEN no se li hauria d’haver aplicat solució administrativa sinó a través de la Justícia, atès que BPA estava acusada per blanqueig: «BPA no havia infringit la normativa sobre solvència» sinó per un suposat delicte. Amb tot, es trenca novament el principi de «legalitat» així com el de «seguretat jurídica recollits en l’article 10».