Escaldes-Engordany
A Andorra és on el català té un poder d'atracció més important
Un 42,3% de la població se sent identificada amb la llengua catalana
Ahir va tenir lloc la quarta Jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana. Polítiques lingüístiques per a una llengua amb futur, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de Catalunya.
A la Jornada es van presentar per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt de territoris de parla catalana, a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015.
L’acte va arrencar amb el discurs inaugural del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, que va recordar que les institucions tenen el deure d’enfortir la llengua. A més, va destacar la importància de veure la llengua com un factor de cohesió i va estendre la mà a establir marcs de col·laboració.
A continuació, van intervenir els diferents representants institucionals de tots els territoris. Pel que fa a Andorra, l’encarregat va ser el cap de l’Àrea de Política Lingüística, Joan Sans, que va subratllar que la composició demogràfica del país és un factor clau per entendre la realitat sociolingüística. La fluctuació de la immigració ha afavorit l’ús del català a Andorra, assegurava; a més, les enquestes demostren que creix l’ús de la llengua oficial en l’àmbit familiar. Sans també va avançar que a la tardor s’encetarà una campanya de sensiblilitazació lingüística en el sector de la restauració; i en una segona fase, s’incidirà en el sector del comerç, així com es reforçaran les unitats d’inspecció per garantir que es compleixi la Llei de l’Ordenació de l’Ús de la Llengua Oficial.
Seguidament, va ser el torn dels experts, amb les xifres a la mà es va fer una anàlisi de la situació de la llengua a cada territori. Unes dades que a casa nostra són força esperançadores. Pel que fa a la indentitat, el 42,3% de la població se sent identificada amb el català; l’índex encara incrementa més, un 45,6%, per referir-se a la llengua habitual. Però on les dades són més encoratjadores és en la capacitat d’atracció, ja que és a Andorra on la llengua ha guanyat més parlants en comparació amb la resta de territoris. Per tant, podem concloure que la llengua oficial al país és valorada i es percep com a necessària entre els parlants. Així mateix, un 63% dels estudiants per sobre dels 15 anys assegura que es relaciona amb els companys en català; tot i que la xifra disminueix a un 43,7% com a llengua usada entre companys de feina.
Ara bé, no tot són flors i violes, l’assignatura pendent és sobretot als centres comercials, on només el 17,3% dels enquestats assegura que utilitza sempre el català.
Per cloure la Jornada, Xavi Vila i Miquel Àngel Pradilla van analitzar els punts forts febles de la llengua per traçar perspectives de futur. Els sociolingüistes asseguraven que cal ‘activisme col·lectiu’ perquè en certs casos, els catalanoparlants per utilitzar la seva llengua es troben en situacions d’estrès sociolingüístic. Cal per tant, continuar treballant des de les institucions públiques per garantir l’ús de la llengua i assolir així en una futur la plena normalització.
A la Jornada es van presentar per primera vegada des de 2004 les principals dades sobre els coneixements, els usos i les representacions de les llengües al conjunt de territoris de parla catalana, a partir de les dades recollides per les enquestes d’usos lingüístics de la població que els diversos governs i institucions acadèmiques han dut a terme al llarg dels anys 2014 i 2015.
L’acte va arrencar amb el discurs inaugural del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, que va recordar que les institucions tenen el deure d’enfortir la llengua. A més, va destacar la importància de veure la llengua com un factor de cohesió i va estendre la mà a establir marcs de col·laboració.
A continuació, van intervenir els diferents representants institucionals de tots els territoris. Pel que fa a Andorra, l’encarregat va ser el cap de l’Àrea de Política Lingüística, Joan Sans, que va subratllar que la composició demogràfica del país és un factor clau per entendre la realitat sociolingüística. La fluctuació de la immigració ha afavorit l’ús del català a Andorra, assegurava; a més, les enquestes demostren que creix l’ús de la llengua oficial en l’àmbit familiar. Sans també va avançar que a la tardor s’encetarà una campanya de sensiblilitazació lingüística en el sector de la restauració; i en una segona fase, s’incidirà en el sector del comerç, així com es reforçaran les unitats d’inspecció per garantir que es compleixi la Llei de l’Ordenació de l’Ús de la Llengua Oficial.
Seguidament, va ser el torn dels experts, amb les xifres a la mà es va fer una anàlisi de la situació de la llengua a cada territori. Unes dades que a casa nostra són força esperançadores. Pel que fa a la indentitat, el 42,3% de la població se sent identificada amb el català; l’índex encara incrementa més, un 45,6%, per referir-se a la llengua habitual. Però on les dades són més encoratjadores és en la capacitat d’atracció, ja que és a Andorra on la llengua ha guanyat més parlants en comparació amb la resta de territoris. Per tant, podem concloure que la llengua oficial al país és valorada i es percep com a necessària entre els parlants. Així mateix, un 63% dels estudiants per sobre dels 15 anys assegura que es relaciona amb els companys en català; tot i que la xifra disminueix a un 43,7% com a llengua usada entre companys de feina.
Ara bé, no tot són flors i violes, l’assignatura pendent és sobretot als centres comercials, on només el 17,3% dels enquestats assegura que utilitza sempre el català.
Per cloure la Jornada, Xavi Vila i Miquel Àngel Pradilla van analitzar els punts forts febles de la llengua per traçar perspectives de futur. Els sociolingüistes asseguraven que cal ‘activisme col·lectiu’ perquè en certs casos, els catalanoparlants per utilitzar la seva llengua es troben en situacions d’estrès sociolingüístic. Cal per tant, continuar treballant des de les institucions públiques per garantir l’ús de la llengua i assolir així en una futur la plena normalització.