Un contrabandista d’armes ve d’estranquis al país per tancar un negoci, però la Interpol li segueix el rastre, i la Policia andorrana també el té localitzat. Quan els agents estan a punt d’encalçar-lo, el contrabandista activa, accidentalment, una de les armes que porta. Uns dies després cau un meteorit al llac d’Engolasters i, a continuació, es comencen a aixecar els morts de les tombes. Espanya i França tanquen les fronteres, i andorrans i turistes han d’escapar dels zombis com sigui.

L’escriptor David Arrabal ha imaginat un apocalipsi zombi a Andorra. «Tot passa dins del país, i en 12 hores. És de nit, durant la temporada d’esquí, quan ja no queda neu al fons de la vall però encara n’hi ha d’abundant a les pistes», detalla. «S’aixequen tots els morts, i comença la cacera de persones». També comença la lluita aferrissada per la supervivència.

La jove editorial Egarbooks ha confiat en Arrabal per una història de terror, amb morts vivents, ambientada dins d’Andorra. «És un llibre per distreure el lector, d’acció i de terror», adverteix l’autor. La presentació de Proyecto Dante Andorra al Principat tindrà lloc el primer d’agost, a les 20.15 hores, a la cafeteria Nerveland. L’escriptor Àlex Puig en farà la introducció.

Des de poesia a còmic

Tot i que Arrabal s’ha donat a conèixer, sobretot, per novel·les de temàtica fantàstica i de terror (El final de todos los inviernos, El sueño inefable, Proyecto Dante Andorra), el cert és que toca tots els gèneres. L’any 2014, l’autor va guanyar el primer premi del 17è del Concurs de poesia Miquel Martí i Pol en la categoria de recull, pel conjunt de poesies titulat Miratge.

A més, Arrabal té pendent de publiació una novel·la per a lectors joves, tipus La història interminable. «No és de terror, tot i que sempre m’agrada posar-n’hi una mica», confessa. L’autor també ha participat en diferents antologies, la majoria benèfiques, algunes de les quals ha coordinat. L’última ha estat La cosecha del Arco Iris, un volum de 12 relats il·lutrats per a l’associació Tots Som Santboians de persones amb discapacitats intel·lectuals. «Són històries fantàstiques, en què els protagonistes són persones amb alguna discapacitat, sempre en positiu», detalla.

«I també estic intentant posar la poteta en el món del cinema, escrivint un curtmetratge», anuncia. De fet, quan Arrabal detalla l’argument de Proyecto Dante és inevitable fer-se’n una pel·lícula al cap. «La veritat és que quan escric un llibre sempre penso en una pel·lícula», admet.

«Abans de dedicar-me més seriosament a l’escriptura, dibuixava còmic, i mentre vaig escrivint vaig veient vinyetes i les descric, per tant, queda cinematogràfic. Perquè jo m’he criat amb pel·lícules de terror dels anys 70 i 80, i no ho puc evitar!».

No és d’estranyar, perquè l’autor relata que amb 3 anys s’asseia amb el seu pare al sofà i miraven pel·lícules de terror. «Amb la primera que vaig veure vaig tenir uns malsons terribles però m’hi vaig enganxar!».

En canvi, els referents literaris d’Arrabal no tenen res a veure amb morts vinents: Delibes, Muñoz Mloina, William Blake... «Mentre escric, no m’agrada llegir res que tingui a veure amb el que escric, perquè no m’influeixi, encara que sigui inconscientment», explica.

Per a tots els públics

Tot i que Arrabal prepara el llançament d’una novel·la infantil-juvenil, té clar que hi ha gèneres que arriben a tots els públics. «Per exemple, a la novel·la El final de todos los inviernos hi ha molta filosofia, però m’he trobat canalla de 12 anys que l’ha llegit i l’ha entès. Intento fer històries que pugui entendre tothom», assegura.

Arrabal ha obert un camí en un gènere fins ara poc –o gens– explotat al Principat. Però l’escriptor adverteix que hi ha gent molt preparada i amb ganes que vénen amb força –atenció a Àlex Puig–.

De moment, alerta amb l’hecatombe zombi a l’andorrana.