No tothom està disposat a desembutxacar 600 euros per adquirir un telèfon mòbil. De fet, n’hi ha que no volen ni deixar-se la meitat d’aquest preu però s’hi veuen abocats per imperatiu d’una societat hiperconnectada. Tant comerços d’electrònica com els propis productors i distribuïdors són conscients d’aquesta realitat i han optat per adoptar una modalitat de venda que es porta fent fora de les botigues molt de temps: vendre telèfons «reciclats», és a dir, mòbils que, tal com expliquen des dels mateixos negocis, han estat «reformats» per tornar a l’estat en què van sortir de la fàbrica. El que es podria batejar com a smartphone kilòmetre 0. 
 

Molts dels aparadors de les botigues d’aparells electrònics han afegit un nou prestatge a la mitja dotzena que habitualment ja dedicaven a l’exposició al públic de telèfons mòbils.

La nova renglera està, però, diferenciada de les demès per una etiqueta i, certa i estratègicament, menys visible que l’altra mitja dotzena. L’establiment diferencia els aquí anomenats quilòmetre 0 tot indicant expressament la seva condició. L’etiqueta, però, és prescindible: la diferència entre els preus d’aquests amb els smartphones nous de trinca és més que evident, malgrat que el primer també sigui una màquina nova i, a més, no es tracti d’un model ja obsolet o fora d’estoc.
 

Els més crítics –o benestants– pensaran que «sí», que «és més barat, però són mòbils passats que a més, segurament, vénen amb alguna tara i al final acaben sortint més cars». I s’equivoquen; és clar que poden tenir algun problema, com tots. Però a diferència del que es pugui pensar, les botigues que s’acullen a la venda de productes que reconeixen no sortits de fàbrica per parar a les mans del client, solen posar-hi a disposició telèfons relativament recents, si més, no, telèfons que segueixen al mercat malgrat la incessant actualització d’aquests dispositius protagonitzada principalment per dues marques i dos operadors diferenciats que tothom reconeixerà sense la necessitat d’anomenar-los.
 

Sovint, els telèfons reciclats –que si bé no són els millors tampoc no són pedres sense resolució amb prestacions irrisòries– són aparells que han estat, per exemple, exposats en un aparador perquè els clients hi trastegin i en coneguin les característiques. El comerciant amb ètica, sabent aquesta condició, no el posa directament a la venda tot i que la màquina es mantingui nova. El producte s’envia al servei tècnic oficial perquè aquest «el reformi», explica un comerciant especialitzat en telefonia i, d’aquesta manera, es pugui posar de nou a disposició dels usuaris, en aquesta ocasió per vendre’s a un preu menys exagerat.
 

Tot i que la pràctica no està tan ben vista, un mòbil reciclat també pot trobar el seu origen en companyies de telèfon estrangeres, les quals bonifiquen els seus subscriptors amb la possibilitat d’adquirir smartphones a preus més baixos o bé pagant a terminis. Doncs també aquests són reciclats: l’únic que cal és alliberar-los perquè puguin ser emprats amb targes SIM d’arreu i no únicament amb la de la companyia d’origen. Si bé és molt menys habitual trobar-se en una botiga amb un producte així, n’hi ha, i l’empresari té l’obligació d’informar el client. En aquest i en tots els casos.
 

Desconfiï de gangues/ Tot i que tenen l’obligació de fer-ho, no tots els comerciants posen el client en coneixement que està comprant un telèfon reciclat. La qüestió no és greu; com ja s’ha dit, el telèfon és reformat i, a més, té l’aparença de no haver estat utilitzat mai perquè no té una sola ratllada. Però no és així; no surt calent de la fàbrica. Quan no s’informa sobre la condició de reciclat, com a mínim el botiguer té la decència de posar-lo a un preu més baix que la competència. Amb tot, i ara que aquesta mena de «segona mà» ha arribat a les botigues, cal desconfiar de gangues.
 

Sol ser fàcil descobrir si es tracta o no d’un telèfon nou: únicament cal preguntar pel període de garantia que la casa li dóna. Si la resposta és dos anys (el mínim estipulat per la normativa internacional), cap problema. Si la garantia que se li ofereix malgrat estar comprant suposadament un article nou és inferior a un bienni... Mal assumpte. Els comerços d’electrònica tenen l’obligació de donar dos anys de garantia, imposada a nivell europeu. També Andorra, malgrat no pertànyer-hi. Si no és així, és una estafa.