Gairebé vuit milions de persones han visitat Andorra el darrer any. Si en aquest transcurs i per la seva condició d’atemporals Caldea i Naturlandia són els productes estrella, els centenars de milers de turistes que des del passat juny i fins a l’actualitat han traspassat les fronteres en sentit entrada arriben cercant altres atraccions. Els encarregats de donar-se-les a conèixer són les desenes de treballadors que cada institució local posa a disposició dels forans i que, segons comenten, són interrogats sobre qualsevol informació al respecte d’Andorra; des d’activitats en parcs fins a sortides amb un caràcter més cultural, passant per aspectes menys positius com la imposició de reclamacions.
 

Si internet posa pràcticament tota la informació a l’abast del consumidor i tots els atractius turístics del país són conscients de la importància de ser a les xarxes, el cara a cara segueix sent el mètode de coneixement preferit. I sobre què s’interessen? Doncs... Per tot. Els ja esmentats pacs de Caldea i Naturlàndia són les activitats a què més es recorre, tal com s’informa des de les diferents oficines de Turisme del país consultades. 

 

Grandvalira i Vallnord a l’estiu/ Ja fa dies que s’ha fos i encara falten uns mesos pel retorn de la neu, però Grandvalira i Vallnord no perden el seu atractiu un cop closa l’hivern: el Family Park a les valls d’orient i el Mountanin Park a les del nord, ocupen com a mínim mitja de les jornades que es turistes dediquen al Principat.
 

Al rànquing d’activitats preferides, les lúdiques empaten amb les esportives. La muntanya és igualment un dels principals motius d’atracció pel turista, segons informen els guies i es pot comprendre de l’esforç esmerçats per l’administració en els recorreguts de senderisme. Tot i que una mica enrere, segons constaten els encarregats de l’atenció al visitant, no es pot deixar d’esmentar el romànic i els museus. El passaport que engloba les diferents opcions, juntament amb les llicències de pesca, es troben al top cinc de peticions. I, després, la cosa varia en funció de la parròquia en què el turista s’allotja.