Escaldes-Engordany
Una democràcia vella
Els partits polítics de l’oposició veuen un desconeixement de la lluita pel vot i un desinterès en els joves per exercir el seu dret
Sembla que la democràcia del Principat s’ha quedat vella. Els joves votants cada cop opten més per exercir menys el seu dret i inflar més el sac de les abstencions. Quin serà el futur del país si a més aquests joves segueixen sense votar un cop es van fent grans?
El darrer estudi presentat pel Departament d’Estadística del Govern sobre l’abstenció mostra que les generacions joves que s’introdueixen al cens electoral del país cada cop voten menys, tant a les eleccions comunals com a les generals. Així com que aquests joves abstencionistes segueixen sense votar un cop van sorgint noves eleccions. Aquest és, al parer d’alguns, un gran problema. Doncs qui votarà d’aquí a uns –bastants– anys?
La preocupació s’ha traslladat també als partits polítics de l’oposició, que veuen aquesta informació com un toc d’atenció que mostra que alguna cosa no va bé. Des del Partit Socialdemòcrata (PS), Rosa Gili destaca que aquest resultat «no és una sorpresa». Doncs la separació entre els joves i la política «ja l’estàvem veient». Tot i això, «ara és hora de mirar que podem fer per solucionar-ho, perquè la democràcia és molt important, i d’aquí poc la societat serà dels joves, i si no s’hi impliquen, no se després fins a quin punt es podran queixar».
Gili creu que una actuació per intentar posar remei a aquesta situació podria ser l’educació democràtica cap als joves. «Perquè ells potser no valoren del tot el que significa poder votar i tenir democràcia, els qui en el seu moment van lluitar perquè això fos així sí que segurament ho tenen més present». Per tant, «hauríem de donar a conèixer la importància del vot i tot el que s’ha hagut de lluitar per aconseguir-lo».
Des de Liberals d’Andorra, Judith Pallarès exposa que l’abstenció no és un fenomen únic del Principat. Malgrat que aquí «sí tenim un tret característic del país que ens pot ajudar a millorar aquesta situació: la proximitat política». Pallarès destaca que a Andorra és fàcil accedir als polítics, perquè és un país petit i són més tractables que en un territori de majors dimensions. Per tant, aprofitant aquesta qualitat, Pallarès creu que cal realitzar propostes «més engrescadores per als joves i escoltar als electors sempre, no només quan vénen eleccions».
En l’estudi del Departament d’Estadística també es denota que els qui han nascut al Principat voten menys que els qui, sent de fora, han obtingut la nacionalitat. Pallarès puntualitza que això pot ser degut al fet que els «qui han nascut al país i no tenen interès en la política ja no voten, en canvi, els qui agafen la nacionalitat se suposa que és perquè volen participar en el país, i en conseqüència, tenen més ganes o interès en donar la seva veu perquè fins aleshores no l’havien pogut donat».
El darrer estudi presentat pel Departament d’Estadística del Govern sobre l’abstenció mostra que les generacions joves que s’introdueixen al cens electoral del país cada cop voten menys, tant a les eleccions comunals com a les generals. Així com que aquests joves abstencionistes segueixen sense votar un cop van sorgint noves eleccions. Aquest és, al parer d’alguns, un gran problema. Doncs qui votarà d’aquí a uns –bastants– anys?
La preocupació s’ha traslladat també als partits polítics de l’oposició, que veuen aquesta informació com un toc d’atenció que mostra que alguna cosa no va bé. Des del Partit Socialdemòcrata (PS), Rosa Gili destaca que aquest resultat «no és una sorpresa». Doncs la separació entre els joves i la política «ja l’estàvem veient». Tot i això, «ara és hora de mirar que podem fer per solucionar-ho, perquè la democràcia és molt important, i d’aquí poc la societat serà dels joves, i si no s’hi impliquen, no se després fins a quin punt es podran queixar».
Gili creu que una actuació per intentar posar remei a aquesta situació podria ser l’educació democràtica cap als joves. «Perquè ells potser no valoren del tot el que significa poder votar i tenir democràcia, els qui en el seu moment van lluitar perquè això fos així sí que segurament ho tenen més present». Per tant, «hauríem de donar a conèixer la importància del vot i tot el que s’ha hagut de lluitar per aconseguir-lo».
Des de Liberals d’Andorra, Judith Pallarès exposa que l’abstenció no és un fenomen únic del Principat. Malgrat que aquí «sí tenim un tret característic del país que ens pot ajudar a millorar aquesta situació: la proximitat política». Pallarès destaca que a Andorra és fàcil accedir als polítics, perquè és un país petit i són més tractables que en un territori de majors dimensions. Per tant, aprofitant aquesta qualitat, Pallarès creu que cal realitzar propostes «més engrescadores per als joves i escoltar als electors sempre, no només quan vénen eleccions».
En l’estudi del Departament d’Estadística també es denota que els qui han nascut al Principat voten menys que els qui, sent de fora, han obtingut la nacionalitat. Pallarès puntualitza que això pot ser degut al fet que els «qui han nascut al país i no tenen interès en la política ja no voten, en canvi, els qui agafen la nacionalitat se suposa que és perquè volen participar en el país, i en conseqüència, tenen més ganes o interès en donar la seva veu perquè fins aleshores no l’havien pogut donat».