Escaldes-Engordany
La Plataforma demanda Vall Banc per falta de corresponsals
L’entitat confirma que no té corresponsals per operar amb dòlars i desconeix quan els tindrà
La Plataforma d’afectats de Banca Privada d’Andorra (BPA) liderada per les advocades Anna Solé i Gema Martínez emprendrà accions legals contra Vall Banc per mantenir bloquejats els clients que tenen productes financers fora de balanç a causa de la falta de corresponsals de l’entitat. Segons recorden les lletrades, l’11 de maig el banc va dir que «la renda variable i la renda fixa estaria en funcionament de forma imminent i a dia d’avui seguim igual». Aquest fet se li suma que «els clients ni tan sols tenen una data, una garantia, de quan podran operar amb total normalitat, també amb els productes financers fora de balanç, i de si serà abans de finals d’any».
Per la seva banda i segons van confirmar a EL PERIÒDIC fonts properes a l’entitat, Vall Banc segueix sense corresponsals per poder operar amb dòlars. Malgrat aquest fet, les mateixes fonts indiquen que «no podem operar directament amb dòlars, és a dir, transferir, però sí que podem comprar productes amb dòlars». Amb tot, van admetre que els clients no regularitzats que disposin de productes financers fora de balanç es trobaran amb «un camí complicat» però, van assegurar, «es trobaran solucions». Les fonts consultades no van poder avançar tampoc en quina data disposaran ja de corresponsals amb dòlars ni tampoc si serà abans del 31 de desembre d’enguany.
Una data rellevant / La data és especialment important en aquest aspecte perquè, tal com va informar la pròpia entitat en un comunicat intern la setmana passada, a partir de l’1 de gener del 2017 tots aquells clients que no tinguin el seu capital regularitzat al seu país de residència fiscal no podran treure diners en efectiu, únicament podran moure els diners a través de transferències bancàries, xecs nominatius o similars.
En el cas dels clients que no disposen d’efectiu però sí de productes financers fora de balanç la situació es complica perquè, segons detallen les advocades, la falta de corresponsals de l’entitat no els permet vendre els productes en qüestió i, per tant, no poden obtenir líquid per poder-lo declarar a la jurisdicció que els pertoca. Així, en aquest darrer cas, a partir de l’1 de gener de l’any vinent –si abans el banc no disposa de corresponsals i sempre segons la Plataforma d’afectats– els clients no regularitzats no podran tampoc extreure líquid i quedaran també restringits a transferències, xecs o similars «sense poder regularitzar la situació».
En el cas dels usuaris que sí que estiguin regularitzats, i des de la mateixa data, podran treure un màxim de 250.000 euros anuals, mesura instaurada en tots els bancs del Principat.
Demanda també contra l’AREB / Segons van explicar les dues advocades, la manca de corresponsals «és culpa» de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), per la qual cosa la demanda també l’ampliaran contra aquest organisme. En aquest sentit, Solé va argumentar que «els corresponsals no confien en Vall Banc perquè encara hi ha prop de 2.000 clients bloquejats a BPA». I «prendre la decisió de portar-los a la Batllia o bé de passar-los a Vall Banc correspon a l’AREB, no al banc».
Per tant, a l’entendre de les advocades, fins que l’AREB no decideixi quina acció emprèn amb els clients encara bloquejats a BPA, Vall Banc no tindrà corresponsals i els clients no regularitzats que disposin de productes financers no podran vendre ni solucionar la seva situació. «Els corresponsals necessiten estar segurs que operen amb comptes bons en la seva totalitat, no només una part», van exposar. Això provoca, denunciava Solé, que l’entitat «no opera plenament perquè no té l’estructura per fer-ho i això perjudica els seus clients».
Accions contra L’INAF I l’ABA / Martínez va subratllar que també emprendran accions legals contra l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) perquè entenen que Vall Banc «ha actuat de forma unilateral» quant als terminis en què els clients han de regularitzar els seus diners. I és que segons el conveni d’intercanvi automàtic d’informació, els clients disposen fins a finals de l’any que ve o finals del 2018 –depenen de les quantitats– per solucionar la seva situació. Per això, Martínez va apuntar que «Vall Banc s’allunya dels criteris homogenis de totes les altres entitats bancàries del país». «Els que han passat la tria i estan a Vall Banc es troben ara amb altres restriccions que són diferents de la resta de bancs que no tindran cap tipus de restricció a partir de l’1 de gener del 2017», va remarcar.
Reclamen, en aquest sentit, que l’ABA i l’INAF es posicionin perquè totes les entitats bancàries del Principat segueixin el mateix criteri i que les diferències no vagin en detriment dels usuaris de cada entitat bancària.
D’altra banda, les fonts properes a Vall Banc consultades van exposar que «tard o d’hora ho hauran de fer tots els bancs perquè entrarà en vigor l’intercanvi d’informació automàtic». Per això, van afegir, «donarem tota la informació necessària perquè els clients puguin regularitzar la seva situació abans de la data marcada».
Per la seva banda i segons van confirmar a EL PERIÒDIC fonts properes a l’entitat, Vall Banc segueix sense corresponsals per poder operar amb dòlars. Malgrat aquest fet, les mateixes fonts indiquen que «no podem operar directament amb dòlars, és a dir, transferir, però sí que podem comprar productes amb dòlars». Amb tot, van admetre que els clients no regularitzats que disposin de productes financers fora de balanç es trobaran amb «un camí complicat» però, van assegurar, «es trobaran solucions». Les fonts consultades no van poder avançar tampoc en quina data disposaran ja de corresponsals amb dòlars ni tampoc si serà abans del 31 de desembre d’enguany.
Una data rellevant / La data és especialment important en aquest aspecte perquè, tal com va informar la pròpia entitat en un comunicat intern la setmana passada, a partir de l’1 de gener del 2017 tots aquells clients que no tinguin el seu capital regularitzat al seu país de residència fiscal no podran treure diners en efectiu, únicament podran moure els diners a través de transferències bancàries, xecs nominatius o similars.
En el cas dels clients que no disposen d’efectiu però sí de productes financers fora de balanç la situació es complica perquè, segons detallen les advocades, la falta de corresponsals de l’entitat no els permet vendre els productes en qüestió i, per tant, no poden obtenir líquid per poder-lo declarar a la jurisdicció que els pertoca. Així, en aquest darrer cas, a partir de l’1 de gener de l’any vinent –si abans el banc no disposa de corresponsals i sempre segons la Plataforma d’afectats– els clients no regularitzats no podran tampoc extreure líquid i quedaran també restringits a transferències, xecs o similars «sense poder regularitzar la situació».
En el cas dels usuaris que sí que estiguin regularitzats, i des de la mateixa data, podran treure un màxim de 250.000 euros anuals, mesura instaurada en tots els bancs del Principat.
Demanda també contra l’AREB / Segons van explicar les dues advocades, la manca de corresponsals «és culpa» de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB), per la qual cosa la demanda també l’ampliaran contra aquest organisme. En aquest sentit, Solé va argumentar que «els corresponsals no confien en Vall Banc perquè encara hi ha prop de 2.000 clients bloquejats a BPA». I «prendre la decisió de portar-los a la Batllia o bé de passar-los a Vall Banc correspon a l’AREB, no al banc».
Per tant, a l’entendre de les advocades, fins que l’AREB no decideixi quina acció emprèn amb els clients encara bloquejats a BPA, Vall Banc no tindrà corresponsals i els clients no regularitzats que disposin de productes financers no podran vendre ni solucionar la seva situació. «Els corresponsals necessiten estar segurs que operen amb comptes bons en la seva totalitat, no només una part», van exposar. Això provoca, denunciava Solé, que l’entitat «no opera plenament perquè no té l’estructura per fer-ho i això perjudica els seus clients».
Accions contra L’INAF I l’ABA / Martínez va subratllar que també emprendran accions legals contra l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) perquè entenen que Vall Banc «ha actuat de forma unilateral» quant als terminis en què els clients han de regularitzar els seus diners. I és que segons el conveni d’intercanvi automàtic d’informació, els clients disposen fins a finals de l’any que ve o finals del 2018 –depenen de les quantitats– per solucionar la seva situació. Per això, Martínez va apuntar que «Vall Banc s’allunya dels criteris homogenis de totes les altres entitats bancàries del país». «Els que han passat la tria i estan a Vall Banc es troben ara amb altres restriccions que són diferents de la resta de bancs que no tindran cap tipus de restricció a partir de l’1 de gener del 2017», va remarcar.
Reclamen, en aquest sentit, que l’ABA i l’INAF es posicionin perquè totes les entitats bancàries del Principat segueixin el mateix criteri i que les diferències no vagin en detriment dels usuaris de cada entitat bancària.
D’altra banda, les fonts properes a Vall Banc consultades van exposar que «tard o d’hora ho hauran de fer tots els bancs perquè entrarà en vigor l’intercanvi d’informació automàtic». Per això, van afegir, «donarem tota la informació necessària perquè els clients puguin regularitzar la seva situació abans de la data marcada».