Escaldes-Engordany
Les declaracions de Cinca sobre l’atur «tècnic» generen divisió
PIME i CEA donen la raó al ministre sobre les xifres al Servei d’Ocupació i SAT i USdA les veuen irreals
Les declaracions de Jordi Cinca el passat dimecres referents a què 493 persones estaven inscrites al Servei d’Ocupació el setembre passat, arran de les quals el ministre portaveu va deduir que Andorra es troba en una situació «d’atur tècnic», han generat disparitat d’opinions entre les entitats de defensa al treballador i les associacions empresarials. D’una banda, l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME) i la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) van donar la raó a Cinca i van aplaudir les xifres. De l’altra banda, la Unió Sindical d’Andorra (USdA) i el Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) sostenen que les dades són irreals i que amaguen una altra realitat molt més crua.
Marc Aleix no va dubtar a apuntar: «El que diu és una realitat. Hi ha una quantitat de gent més o menys fixa que està a l’atur perquè ni volen treballar, ni els empresaris els volen». El màxim dirigent de la PIME considera que es tracta d’una xifra molt baixa. «Per sota del 5% es considera que no hi ha atur». Aleix deixa clar que només hem de mirar els països del costat per veure que maneguen «xifres esgarrifoses» i també va deixar clar que probablement hi hagi més de 500 persones en atur, però de gent que no s’inscriu al Servei d’Ocupació –al qual s’hi pot apuntar qualsevol, també els que tenen feina– «perquè s’espavilen per un altre costat» i troben un lloc de feina en lloc de deixar que li busquin. «La dada», va afegir, «d’un costat és encoratjadora perquè el mercat laboral comença a reactivar-se, però de l’altre, tampoc és per tirar coets. La situació del país és complicada, hi ha un problema estructural i per això no podem ser competitius. No podem fer ni una petita indústria i els que vénen de fora acaben marxant per estar farts de l’Administració, és molt feixuga, posa molta trava».
«Moltes empreses busquen gent» / Una opinió similar va oferir Xavier Altimir, que va apuntar que 493 persones al Servei d’Ocupació «no són res». «Per a un país amb uns 40.000 cotitzants, estem parlant del 0,1% aproximadament. Lluny de ser preocupant», va deixar clar el president de la CEA, que també apunta que hi ha un problema amb els que no treballen. «L’únic que puc dir és que hi ha moltes empreses que busquen gent. Falta personal perquè hi ha demandes a la construcció, hosteleria, comerç…». Per això proposa «identificar» a tot aquell que estigui inscrit al Servei d’Ocupació i «oferir-los medis perquè es reciclin».
Pel contrari, USdA i SAT consideren que es tracta d’una estadística maquillada i molt fora de lloc. Gabriel Ubach, que mai es mossega la llengua, va lamentar les paraules de Cinca –«se les podia haver estalviat perquè el que ha dit no té cap gràcia»– va apuntar, i va convidar el ministre «a què es mogui pel carrer i baixi a la realitat en lloc d’estar al seu pedestal». El màxim representant de l’USdA va assegurar que l’entitat està parlant «amb gent que ho està passant molt malament». «És veritat que ell no té atur, com la resta dels del seu partit, però hi ha ciutadans que tenen una vida molt diferent. Sí que hi ha atur, i molt més del que diuen. Aquest no deixa de ser un altre exemple de l’Andorra de dues cares: la de DA, on tot és fantàstic i magnífic, sobretot quan trobes 46.000 euros en uns comptes, i la dels que han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes. Hi ha qui no té feina i també qui treballa en situacions precàries i ha de buscar-se una segona per tenir un sou decent».
Al marge de tanta paraula, Ubach no va ser capaç de determinar quin número d’aturats creu l’USdA que hi ha en l’actualitat. També culpant a l’Executiu, va afirmar que és impossible saber-ho: «Fins que no es passin tots els contractes de treball pel Servei d’Ocupació i hi hagi unes condicions mínimes, no se sabrà la xifra real. La Cambra, el CEA i el SAT sempre ho hem reclamat, però no ens fan cas. No els interessa perquè el Consell General defensa els seus interessos, mai els del poble, que no té cap representació allà».
La intervenció de Guillem Fornieles conté un missatge similar. Directe i amb bala: «Hi ha una cançó que diu: Qué vida más diferente la suya que la mía, señor presidente. Cinca és el portaveu, la culpa no la té només ell, és el Govern el que no funciona. Viuen als llimbs. Es pensen que controlen la situació a través d’estadístiques, però hi ha molts més aturats».
S’utilitza el terme atur tècnic quan es refereix a persones que estan en un procés de canvi de feina, però el president del SAT creu que en el cas d’Andorra es tracta de persones «en una situació crònica». Per edat, desconeixement de la matèria o altres motius. «Aquesta gent no es compta i no és un col·lectiu tan petit com el que tenen registrat a Ocupació».
Repressions als treballadors / Segons Fornieles també hi ha gent afectada per contractes amb canvis radicals de condicions i d’altres tipus de repressions contra els treballadors, que accepten per necessitats econòmiques, «i a ells no els importa el més mínim». Una frase que va ser l’aperitiu a la crítica ferotge contra el poder: «Qui dóna suport a aquest Govern? Patronat, sector de la banca… Però els ciutadans tenen dificultats per viure, estan cada vegada més apurats. Per tant, això no és governar per a tots i com no hi ha cap llei de responsabilitat política, fan el que volen».
Marc Aleix no va dubtar a apuntar: «El que diu és una realitat. Hi ha una quantitat de gent més o menys fixa que està a l’atur perquè ni volen treballar, ni els empresaris els volen». El màxim dirigent de la PIME considera que es tracta d’una xifra molt baixa. «Per sota del 5% es considera que no hi ha atur». Aleix deixa clar que només hem de mirar els països del costat per veure que maneguen «xifres esgarrifoses» i també va deixar clar que probablement hi hagi més de 500 persones en atur, però de gent que no s’inscriu al Servei d’Ocupació –al qual s’hi pot apuntar qualsevol, també els que tenen feina– «perquè s’espavilen per un altre costat» i troben un lloc de feina en lloc de deixar que li busquin. «La dada», va afegir, «d’un costat és encoratjadora perquè el mercat laboral comença a reactivar-se, però de l’altre, tampoc és per tirar coets. La situació del país és complicada, hi ha un problema estructural i per això no podem ser competitius. No podem fer ni una petita indústria i els que vénen de fora acaben marxant per estar farts de l’Administració, és molt feixuga, posa molta trava».
«Moltes empreses busquen gent» / Una opinió similar va oferir Xavier Altimir, que va apuntar que 493 persones al Servei d’Ocupació «no són res». «Per a un país amb uns 40.000 cotitzants, estem parlant del 0,1% aproximadament. Lluny de ser preocupant», va deixar clar el president de la CEA, que també apunta que hi ha un problema amb els que no treballen. «L’únic que puc dir és que hi ha moltes empreses que busquen gent. Falta personal perquè hi ha demandes a la construcció, hosteleria, comerç…». Per això proposa «identificar» a tot aquell que estigui inscrit al Servei d’Ocupació i «oferir-los medis perquè es reciclin».
Pel contrari, USdA i SAT consideren que es tracta d’una estadística maquillada i molt fora de lloc. Gabriel Ubach, que mai es mossega la llengua, va lamentar les paraules de Cinca –«se les podia haver estalviat perquè el que ha dit no té cap gràcia»– va apuntar, i va convidar el ministre «a què es mogui pel carrer i baixi a la realitat en lloc d’estar al seu pedestal». El màxim representant de l’USdA va assegurar que l’entitat està parlant «amb gent que ho està passant molt malament». «És veritat que ell no té atur, com la resta dels del seu partit, però hi ha ciutadans que tenen una vida molt diferent. Sí que hi ha atur, i molt més del que diuen. Aquest no deixa de ser un altre exemple de l’Andorra de dues cares: la de DA, on tot és fantàstic i magnífic, sobretot quan trobes 46.000 euros en uns comptes, i la dels que han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes. Hi ha qui no té feina i també qui treballa en situacions precàries i ha de buscar-se una segona per tenir un sou decent».
Al marge de tanta paraula, Ubach no va ser capaç de determinar quin número d’aturats creu l’USdA que hi ha en l’actualitat. També culpant a l’Executiu, va afirmar que és impossible saber-ho: «Fins que no es passin tots els contractes de treball pel Servei d’Ocupació i hi hagi unes condicions mínimes, no se sabrà la xifra real. La Cambra, el CEA i el SAT sempre ho hem reclamat, però no ens fan cas. No els interessa perquè el Consell General defensa els seus interessos, mai els del poble, que no té cap representació allà».
La intervenció de Guillem Fornieles conté un missatge similar. Directe i amb bala: «Hi ha una cançó que diu: Qué vida más diferente la suya que la mía, señor presidente. Cinca és el portaveu, la culpa no la té només ell, és el Govern el que no funciona. Viuen als llimbs. Es pensen que controlen la situació a través d’estadístiques, però hi ha molts més aturats».
S’utilitza el terme atur tècnic quan es refereix a persones que estan en un procés de canvi de feina, però el president del SAT creu que en el cas d’Andorra es tracta de persones «en una situació crònica». Per edat, desconeixement de la matèria o altres motius. «Aquesta gent no es compta i no és un col·lectiu tan petit com el que tenen registrat a Ocupació».
Repressions als treballadors / Segons Fornieles també hi ha gent afectada per contractes amb canvis radicals de condicions i d’altres tipus de repressions contra els treballadors, que accepten per necessitats econòmiques, «i a ells no els importa el més mínim». Una frase que va ser l’aperitiu a la crítica ferotge contra el poder: «Qui dóna suport a aquest Govern? Patronat, sector de la banca… Però els ciutadans tenen dificultats per viure, estan cada vegada més apurats. Per tant, això no és governar per a tots i com no hi ha cap llei de responsabilitat política, fan el que volen».