Andorra la Vella
Alcobé nega haver fet de ‘lobbista’ i haver estat pressionat per Mateu
El ministre posa el càrrec a disposició del cap de Govern perquè no vol que el soroll mediàtic esquitxi la feina feta
El ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, va assegurar ahir que mai va fer de lobbista ni va ser pressionat per l’exconsellera Meritxell Mateu per tirar endavant el projecte amb Allianz i Banca Privada d’Andorra (BPA). Després dels darrers correus electrònics que han sortit a la llum i que l’implicarien en aquesta trama d’interessos privats, el ministre va afirmar que «un lobbista tinc entès que és una persona que té motius personals per impulsar un projecte. Jo puc confirmar que mai he cobrat d’Allianz ni de BPA per aquest projecte». I va afegir que «tots els cobraments que he tingut de BPA han estat pels meus treballs com a professional contractats anteriorment a l’entrada com a ministre». Pel que fa a la relació amb l’exparlamentària, Alcobé va subjectar que no va rebre pressions per part seva i que desconeixia «els seus termes contractuals» amb l’entitat bancària.
En una roda de premsa davant dels mitjans de comunicació convocada a última hora, el responsable de la cartera d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions va anunciar que posava el seu càrrec a disposició del cap de Govern «perquè en cap cas pugui aquest soroll mediàtic entorpir l’acció de Govern». «El projecte està per sobre sempre de les persones i tots som prescindibles», va argumentar. Martí, segons va assegurar el ministre, encara no s’hauria pronunciat ni a favor ni en contra de la seva dimissió.
Explicacions sobre els moviments / El ministre va considerar que havia de fer «un acte de transparència com a servidor públic» i va detallar tots els seus moviments bancaris els dies pròxims a la nota del FinCEN del 10 de març del 2015 així com la seva relació laboral amb BPA. En aquest sentit, va remarcar que va treballar per l’entitat en qualitat d’economista i va reconèixer que en un principi desconeixia l’origen d’aquests pagaments i que, per això, dilluns passat va sol·licitar dita informació a l’administrador de BPA. «Aquest matí he tingut la confirmació que cap dels abonaments rebuts als meus comptes es van efectuar des de Landstreet o des d’altres societats».
La relació laboral del ministre amb l’entitat bancària va durar des del 2006 fins el 2012, coincidint per tant més d’un any amb el seu càrrec polític. «En el moment d’entrar al Govern hi ha la necessitat d’acabar el treball en curs», va justificar. Per tant, va agregar «vaig acabar amb l’anuari del 2011 publicat el 2012 i participo també en l’anuari del 2012 que es publica posteriorment amb dades del 2011. Així, acabo durant l’any i mig següent a entrar com a ministre amb la feina d’un projecte que va començar el 2006». Respecte a la incompatibilitat de feines, Alcobé va recalcar que es tractava «d’un projecte contractat tot anteriorment a la meva entrada a Govern».
Així, el demòcrata va exposar que va tenir coneixement de la nota del FinCEN el dia 9 de març del 2015 quan el cap de Govern en va informar tots els ministres, «en cap cas abans». Alcobé va posar de relleu que dos dies després de la publicació, el 12 de març, va treure 108.000 euros d’un compte d’una societat d’inversors de la qual és titular juntament amb un altre soci. L’endemà, treu 25.000 euros del seu compte personal «per la necessitat de fer uns pagaments en aquelles dates». Tres dies més tard, quan es decideix instaurar les restriccions de reintegrament de líquid a 2.500 euros setmanals, «com a ministre em considero en el deure de restituir els fons retirats». I per tant, va deixar clar, el dia 16 de març torna a dipositar els 25.000 euros al seu compte personal i el 18 de març el seu soci integra els 108.000 euros retirats el dia 12. «Per tant, no és cert que en cap cas vaig retirar o el meu soci va retirar de la societat d’inversions cap euro abans de la nota del FinCEN», va concloure.
Jordi Alcobé també va donar explicacions sobre un canvi de divisa que va fer un mes abans de la nota del FinCEN. Concretament, va especificar que el 4 de febrer va fer un canvi de dòlars a euros en un saldo del mateix compte de la societat d’inversions. El motiu, segons va exemplificar amb l’ajuda d’un gràfic, va ser que «entre el segon semestre del 2014 i el gener del 2015 el dòlar s’apuja de forma considerable i, per tant, el benefici del canvi de prop d’un 20% va fer que decidíssim canviar els dòlars a euros». «Que jo sàpiga el risc de perdre els euros és el mateix que de perdre els dòlars perquè aquests diners es van seguir quedant al banc», va argumentar.
El projecte amb Allianz / Pel que fa al projecte amb Allianz, el ministre va manifestar que en va tenir coneixement el 30 de juny del 2011 com a ministre d’Economia en una reunió on van assistir representants de la societat Allianz internacional i el l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel. Alcobé va insistir en què el projecte «semblava interessant» però finalment un grup interministerial amb l’assessorament d’un bufet d’advocats del país va decidir rebutjar la proposta per les modificacions legals que comportava.
Tot plegat ho va atribuir, una vegada més, a una «campanya de difamacions, acusacions i manipulacions contra mi com a membre d’un Govern i que únicament pretèn desgastar i desacreditar la feina feta». Amb tot, però, va dir que no emprendria cap acció legal contra els mitjans de comunicació que han difós aquestes informacions.
Ld’A vol que Martí accepti la dimissió / L’executiva liberal va valorar el pas donat pel ministre malgrat que va recordar que els «escàndols» provocats per «les activitat pretèrites del ministre de Finances, Jordi Cinca», la vinculació de Mateu i d’Alcobé en «pràctiques irregulars, poc ètiques i menys estètiques», així com els moviments dineraris «poc convincents» del ministre Espot «posen el Govern en una situació molt complicada».Per això, Liberals d’Andorra (Ld’A) exigeix al cap de Govern que accepti la dimissió d’Alcobé.
Ld’A també es va mostrar sorprès «per la diferència de tracte que Demòcrates per Andorra, el Grup Parlamentari Demòcrata i el mateix Govern, dispensen als seus membres segons convingui». I van insistir, donant la raó a Alcobé, que el projecte demòcrata ha d’estar per sobre de les persones.
Meritxell Mateu deixa DA però segueix a ACO
- L’exconsellera general Meritxell Mateu va enviar un correu electrònic a Demòcrates per Andorra el passat diumenge dia 9 a la tarda per donar-se de baixa com a militant del partit. La seva renúncia es va fer efectiva el dilluns al matí quan l’executiva va llegir el missatge. Mateu va argumentar la decisió per no sentir-se acompanyada per DA.
En una roda de premsa davant dels mitjans de comunicació convocada a última hora, el responsable de la cartera d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions va anunciar que posava el seu càrrec a disposició del cap de Govern «perquè en cap cas pugui aquest soroll mediàtic entorpir l’acció de Govern». «El projecte està per sobre sempre de les persones i tots som prescindibles», va argumentar. Martí, segons va assegurar el ministre, encara no s’hauria pronunciat ni a favor ni en contra de la seva dimissió.
Explicacions sobre els moviments / El ministre va considerar que havia de fer «un acte de transparència com a servidor públic» i va detallar tots els seus moviments bancaris els dies pròxims a la nota del FinCEN del 10 de març del 2015 així com la seva relació laboral amb BPA. En aquest sentit, va remarcar que va treballar per l’entitat en qualitat d’economista i va reconèixer que en un principi desconeixia l’origen d’aquests pagaments i que, per això, dilluns passat va sol·licitar dita informació a l’administrador de BPA. «Aquest matí he tingut la confirmació que cap dels abonaments rebuts als meus comptes es van efectuar des de Landstreet o des d’altres societats».
La relació laboral del ministre amb l’entitat bancària va durar des del 2006 fins el 2012, coincidint per tant més d’un any amb el seu càrrec polític. «En el moment d’entrar al Govern hi ha la necessitat d’acabar el treball en curs», va justificar. Per tant, va agregar «vaig acabar amb l’anuari del 2011 publicat el 2012 i participo també en l’anuari del 2012 que es publica posteriorment amb dades del 2011. Així, acabo durant l’any i mig següent a entrar com a ministre amb la feina d’un projecte que va començar el 2006». Respecte a la incompatibilitat de feines, Alcobé va recalcar que es tractava «d’un projecte contractat tot anteriorment a la meva entrada a Govern».
Així, el demòcrata va exposar que va tenir coneixement de la nota del FinCEN el dia 9 de març del 2015 quan el cap de Govern en va informar tots els ministres, «en cap cas abans». Alcobé va posar de relleu que dos dies després de la publicació, el 12 de març, va treure 108.000 euros d’un compte d’una societat d’inversors de la qual és titular juntament amb un altre soci. L’endemà, treu 25.000 euros del seu compte personal «per la necessitat de fer uns pagaments en aquelles dates». Tres dies més tard, quan es decideix instaurar les restriccions de reintegrament de líquid a 2.500 euros setmanals, «com a ministre em considero en el deure de restituir els fons retirats». I per tant, va deixar clar, el dia 16 de març torna a dipositar els 25.000 euros al seu compte personal i el 18 de març el seu soci integra els 108.000 euros retirats el dia 12. «Per tant, no és cert que en cap cas vaig retirar o el meu soci va retirar de la societat d’inversions cap euro abans de la nota del FinCEN», va concloure.
Jordi Alcobé també va donar explicacions sobre un canvi de divisa que va fer un mes abans de la nota del FinCEN. Concretament, va especificar que el 4 de febrer va fer un canvi de dòlars a euros en un saldo del mateix compte de la societat d’inversions. El motiu, segons va exemplificar amb l’ajuda d’un gràfic, va ser que «entre el segon semestre del 2014 i el gener del 2015 el dòlar s’apuja de forma considerable i, per tant, el benefici del canvi de prop d’un 20% va fer que decidíssim canviar els dòlars a euros». «Que jo sàpiga el risc de perdre els euros és el mateix que de perdre els dòlars perquè aquests diners es van seguir quedant al banc», va argumentar.
El projecte amb Allianz / Pel que fa al projecte amb Allianz, el ministre va manifestar que en va tenir coneixement el 30 de juny del 2011 com a ministre d’Economia en una reunió on van assistir representants de la societat Allianz internacional i el l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel. Alcobé va insistir en què el projecte «semblava interessant» però finalment un grup interministerial amb l’assessorament d’un bufet d’advocats del país va decidir rebutjar la proposta per les modificacions legals que comportava.
Tot plegat ho va atribuir, una vegada més, a una «campanya de difamacions, acusacions i manipulacions contra mi com a membre d’un Govern i que únicament pretèn desgastar i desacreditar la feina feta». Amb tot, però, va dir que no emprendria cap acció legal contra els mitjans de comunicació que han difós aquestes informacions.
Ld’A vol que Martí accepti la dimissió / L’executiva liberal va valorar el pas donat pel ministre malgrat que va recordar que els «escàndols» provocats per «les activitat pretèrites del ministre de Finances, Jordi Cinca», la vinculació de Mateu i d’Alcobé en «pràctiques irregulars, poc ètiques i menys estètiques», així com els moviments dineraris «poc convincents» del ministre Espot «posen el Govern en una situació molt complicada».Per això, Liberals d’Andorra (Ld’A) exigeix al cap de Govern que accepti la dimissió d’Alcobé.
Ld’A també es va mostrar sorprès «per la diferència de tracte que Demòcrates per Andorra, el Grup Parlamentari Demòcrata i el mateix Govern, dispensen als seus membres segons convingui». I van insistir, donant la raó a Alcobé, que el projecte demòcrata ha d’estar per sobre de les persones.
Meritxell Mateu deixa DA però segueix a ACO
- L’exconsellera general Meritxell Mateu va enviar un correu electrònic a Demòcrates per Andorra el passat diumenge dia 9 a la tarda per donar-se de baixa com a militant del partit. La seva renúncia es va fer efectiva el dilluns al matí quan l’executiva va llegir el missatge. Mateu va argumentar la decisió per no sentir-se acompanyada per DA.
- Mateu però, seguirà vinculada a l’Acció Comunal d’Ordino (ACO), ja que en aquest cas considera que sí que se li ha donat suport.