Escaldes-Engordany
La UE donarà al tabac i a la circulació de persones una transició de 10 anys
Andorra haurà de fer propostes per a la resta de productes
La Unió Europea està disposada a atorgar un termini transitori de 10 anys per al tabac i la lliure circulació de persones. En resum, aquest és el principal missatge que el cap de Govern, Toni Martí, va transmetre dijous als representants dels tres grups parlamentaris de l’oposició per informar personalment de l’evolució de les converses amb Europa sobre la negociació de l’Acord d’Associació.
Martí es va reunir primer amb els consellers generals de Liberals d’Andorra, Josep Pintat, Joan Carles Camp i Carles Naudi. Posteriorment ho va fer amb els parlamentaris de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi i Sílvia Bonet, i finalment amb el conseller general del Partit Socialdemòcrata Pere López.
Segons van explicar ahir alguns dels polítics que van acudir a la trobada, el cap de Govern es va mostrar optimista i va remarcar que el negociador de la Unió Europea per a l’Acord d’Associació amb Andorra, Thomas Mayr-Harting, va oferir durant la seva estada a Andorra –el dia 24 del mes passat– una transició de 10 anys per al tabac i per a la lliure circulació de persones. La resta de productes que actualment gaudeixen d’un tracte especial –que van del capítol 1 al 23 en la llista de l’Acord Duaner del 1991– quedarien fora d’aquest termini d’adaptació, encara que Brussel·les està oberta a escoltar les propostes que es facin des d’Andorra. Dins d’aquests capítols estan els productes d’alimentació, el cafè i l’alcohol.
Aquesta dècada de transició ha de ser considerada com una postura generosa per part de la Comissió Europea, que s’havia fixat en principi un termini de cinc anys –a molt estirar, set– per a l’Acord Duaner.
Tanmateix, a aquest ball de temps s’hi han d’afegir els mesos que es trigui en tancar la negociació i esperar després l’aprovació de tots els països membres de la Unió Europa, que poden presentar objeccions a l’acord i, per tant, evitar la seva ratificació.
Martí, segons va comentar als representants de l’oposició, treballa amb un tempo que situaria el final de les negociacions en la propera legislatura. Per tant, haurà de ser un altre Govern que tanqui l’acord i el sotmeti a un referèndum perquè siguin els andorrans els que es pronunciïn. Si les negociacions s’allarguen uns cinc anys, Andorra disposarà de 15 anys per treballar en una transformació de l’economia i buscar fonts d’ingressos alternatives al tabac.
les quatre llibertats / També s’haurà de preparar per a la lliure circulació de persones, una de les línies vermelles. L’acord que està negociant Andorra amb la UE té com una de les principals característiques el reconeixement de les quatre llibertats: lliure circulació de mercaderies, de serveis, de persones i de capitals. Són les contrapartides que Brussel·les exigeix perquè les empreses andorranes puguin accedir al mercat interior europeu. En la pràctica, la lliure circulació de persones suposarà la desaparició del sistema de quotes d’immigració pel qual el Govern regula l’entrada de mà d’obra al país. En aquest punt hi ha opinions diverses. El catedràtic de la Universitat de Barcelona i coordinador de l’Observatori de les Relacions Unió Europea-Amèrica Llatina, Ramon Torrent, assegura que no veu possible que Andorra aconsegueixi fer valer les seves especificitats en matèria de lliure circulació de persones.
Per la seva banda, l’expert Víctor Pou assenyala que reconeix que «a Andorra no li convé que vingui un allau de personal i ens escombri, ni un allau de capital que ho compri tot», però assenyala que la Unió Europea ja entén això. En aquest cas, considera que Liechtenstein és un model d’inspiració a tenir en compte. Allà s’ha limitat la lliure circulació de persones amb un sistema de quotes que és el que pensa que es podria establir a Andorra «per ser dominants geogràficament».
Martí trasllada a l’oposició la voluntat de la UE d’escoltar les propostes andorranes
En la reunió de dijous, el cap de Govern va reiterar als parlamentaris que el posicionament del Govern en aquesta negociació és defensar davant Europa la preservació de les especificitats d’Andorra. En aquest sentit, el cap de Govern va recordar que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Jüncker li va expressar la voluntat de la Unió Europea d’escoltar les propostes d’Andorra, alhora que es va mostrar especialment sensible per valorar les especificitats que defensa el país en la negociació.
El cap de Govern va voler explicar de primera mà com s’està desenvolupant l’Acord d’Associació amb la UE després de la seva reunió a Brussel·les (el 6 d’octubre) amb Jüncker, i amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk, i de les reunions posteriors amb el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i el copríncep francès, François Hollande, els 24 i 25 d’octubre respectivament. Martí també va remarcar el suport manifestat per Hollande, així com el seu posicionament en respectar les particularitats per arribar a un acord.
Martí es va reunir primer amb els consellers generals de Liberals d’Andorra, Josep Pintat, Joan Carles Camp i Carles Naudi. Posteriorment ho va fer amb els parlamentaris de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi i Sílvia Bonet, i finalment amb el conseller general del Partit Socialdemòcrata Pere López.
Segons van explicar ahir alguns dels polítics que van acudir a la trobada, el cap de Govern es va mostrar optimista i va remarcar que el negociador de la Unió Europea per a l’Acord d’Associació amb Andorra, Thomas Mayr-Harting, va oferir durant la seva estada a Andorra –el dia 24 del mes passat– una transició de 10 anys per al tabac i per a la lliure circulació de persones. La resta de productes que actualment gaudeixen d’un tracte especial –que van del capítol 1 al 23 en la llista de l’Acord Duaner del 1991– quedarien fora d’aquest termini d’adaptació, encara que Brussel·les està oberta a escoltar les propostes que es facin des d’Andorra. Dins d’aquests capítols estan els productes d’alimentació, el cafè i l’alcohol.
Aquesta dècada de transició ha de ser considerada com una postura generosa per part de la Comissió Europea, que s’havia fixat en principi un termini de cinc anys –a molt estirar, set– per a l’Acord Duaner.
Tanmateix, a aquest ball de temps s’hi han d’afegir els mesos que es trigui en tancar la negociació i esperar després l’aprovació de tots els països membres de la Unió Europa, que poden presentar objeccions a l’acord i, per tant, evitar la seva ratificació.
Martí, segons va comentar als representants de l’oposició, treballa amb un tempo que situaria el final de les negociacions en la propera legislatura. Per tant, haurà de ser un altre Govern que tanqui l’acord i el sotmeti a un referèndum perquè siguin els andorrans els que es pronunciïn. Si les negociacions s’allarguen uns cinc anys, Andorra disposarà de 15 anys per treballar en una transformació de l’economia i buscar fonts d’ingressos alternatives al tabac.
les quatre llibertats / També s’haurà de preparar per a la lliure circulació de persones, una de les línies vermelles. L’acord que està negociant Andorra amb la UE té com una de les principals característiques el reconeixement de les quatre llibertats: lliure circulació de mercaderies, de serveis, de persones i de capitals. Són les contrapartides que Brussel·les exigeix perquè les empreses andorranes puguin accedir al mercat interior europeu. En la pràctica, la lliure circulació de persones suposarà la desaparició del sistema de quotes d’immigració pel qual el Govern regula l’entrada de mà d’obra al país. En aquest punt hi ha opinions diverses. El catedràtic de la Universitat de Barcelona i coordinador de l’Observatori de les Relacions Unió Europea-Amèrica Llatina, Ramon Torrent, assegura que no veu possible que Andorra aconsegueixi fer valer les seves especificitats en matèria de lliure circulació de persones.
Per la seva banda, l’expert Víctor Pou assenyala que reconeix que «a Andorra no li convé que vingui un allau de personal i ens escombri, ni un allau de capital que ho compri tot», però assenyala que la Unió Europea ja entén això. En aquest cas, considera que Liechtenstein és un model d’inspiració a tenir en compte. Allà s’ha limitat la lliure circulació de persones amb un sistema de quotes que és el que pensa que es podria establir a Andorra «per ser dominants geogràficament».
Martí trasllada a l’oposició la voluntat de la UE d’escoltar les propostes andorranes
En la reunió de dijous, el cap de Govern va reiterar als parlamentaris que el posicionament del Govern en aquesta negociació és defensar davant Europa la preservació de les especificitats d’Andorra. En aquest sentit, el cap de Govern va recordar que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Jüncker li va expressar la voluntat de la Unió Europea d’escoltar les propostes d’Andorra, alhora que es va mostrar especialment sensible per valorar les especificitats que defensa el país en la negociació.
El cap de Govern va voler explicar de primera mà com s’està desenvolupant l’Acord d’Associació amb la UE després de la seva reunió a Brussel·les (el 6 d’octubre) amb Jüncker, i amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk, i de les reunions posteriors amb el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, i el copríncep francès, François Hollande, els 24 i 25 d’octubre respectivament. Martí també va remarcar el suport manifestat per Hollande, així com el seu posicionament en respectar les particularitats per arribar a un acord.