PUBLICITAT

Andorra la Vella

Dos models, un «tarannà positiu»

Els parlamentaris es retreuen intencions «inviables» malgrat apostar tots per una «cobertura total»

Per marisa da costa

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, en el torn de rèpliques al debat que ahir va acollir el Consell General.
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, en el torn de rèpliques al debat que ahir va acollir el Consell General. | ana / m.f.
Acusacions contínues de pertinença a la «dreta» i «menysteniment» de necessitats socials apressants per part d’uns i d’apostar en favor de mesures «inviables» i poc «realistes» per part dels altres. I, per contra, malgrat la prevalença de «dos models diferents», tots es van manifestar delerosos d’assolir una estructura de polítiques socials i una seguretat social que garanteixi una «cobertura total». Tanmateix, no haver arribat a una postura consensuada i divergir en aspectes claus en la matèria abordada en el si del Consell General, no va impedir el titular governamental que encapçala la branca a emfasitzar el «tarannà positiu» pel qual, sota la seva consideració, es va caracteritzar el debat d’orientació política celebrat ahir al parlament. 
L’optimista punt de vista del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, no obstant, va ser discutit per altres parlamentaris interventors: «El tarannà ha estat positiu», va coincidir el conseller general socialdemòcrata Pere Lòpez en la rèplica amb què concloïa la seva aparició en una sessió de vuit hores , «però l’important seria tirar endavant propostes», va etzibar. 
Per al president del Grup Parlamentari Mixt –el més directe antagonista amb qui es va haver d’enfrontar Espot en el decurs de defensa dels diferents posicionaments polítics presents al Consell en l’àmbit sanitari –, tot plegat va resultar «clarificador», sí. Però perquè es va demostrar que poques «esperances» cal dipositar en la possibilitat d’arribar a un «acord». En les seves conclusions, López va lamentar que la defensa d’idees no es tradueixi en «la capacitat d’aportar solucions» al reguitzell de modificacions que es van anar desgranant al llarg de la jornada. 
«Guardi les tisores»
 
Va ser el conseller demòcrata Carles Jordana qui, en la seva única intervenció d’escassos minuts al final de tot del debat, qui va bifurcar la postura política d’Andorra en temàtica social en «dos clars models». Mentre la majoria representada per Antoni Martí és «ajustada a la realitat», va dir, la de l’oposició s’instal·la en un sistema «inviable». Amb tot, no va voler baixar de l’estrada sense demanar a López que «guardi les tisores», al·ludint a les reiterades acusacions al Govern per part del segon de retallar en polítiques socials. 
 
Les retallades van ser precisament un dels punts més destacables de la sessió al Consell, que avui a les deu del matí es reprendrà amb les propostes dels diferents grups parlamentaris per millorar el conjunt d’inversions públiques necessàries per garantir l’Esta de Benestar. Pere López, que va retreure a la majoria l’empra d’eufemismes per amagar les «retallades» efectuades en polítiques socials, entre els quals «reajustament», «adaptació», «replantejar» o «matisar», va replicar a la majoria que són ells qui han de guardar les tisores i «tenir una calculadora a prop». 
 
Apuntant encara als ajustos, el representant del Partit Socialdemòcrata (PS) al Consell va retreure al ministre la quantitat de xifres desglossades al llarg del dia. Unes dades amb les que, va opinar, se situa en el «negacionisme». En aquest punt, va instar l’equip executiu a reconèixer d’una vegada per totes que els diferents ajuts que es destinen als qui necessiten una aportació per poder fer-se, per exemple, «una analítica» així com «les pensions», són més magres des que el taronja capitaneja el Govern. «Les grans dades només maregen», va assegurar, per afegir posteriorment que «el que cal és identificar mancances» i posar-hi remei, i no negar evidències.  

Cal finançament / Al seu torn, Espot, que va demanar a López no caure en «l’alarmisme», va retreure a l’exministre de finances que no permeti a «la majoria governar des de la responsabilitat». Tot assegurant que des de l’Administració s’advoca per «una postura clara» que és la de «no deixar ningú en l’estacada», va tornar a «estendre la mà» a la col·laboració. Així, va dir que tot el proposat pel conseller a l’oposició sona ideal, però cal ser «realistes»; totes les mesures proposades en favor d’augmentar el benestar social, va dir, són bones si es té la via per a finançar-les. La nova proposta en favor de l’actuació conjunta va arribar en demanar, precisament, aquest canal per córrer amb les despeses. 
 
El ministre va fonamentar-se en la definició abans referida i emesa  per part del seu company de files, Carles Jordana, tot diferenciant dos models socials. Així, corroborant la idea de la diferència constatada en plantejaments i renegant la catal·logació del seu grup com a dreta, va parlar de la posició de Demòcrates d’Andorra com una actitud de «centre» i «reformista», «on tenen cabuda progressistes, democristians i liberals». 
 
La cartera de serveis, llesta / Davant de les acusacions, per part dels grups parlamentaris a l’oposició, d’inacció així com de no respondre a les necessitats socials de tota la opblació, Xavier Espot es va veure forçat a tirar de la carta de la carpeta de serveis, que va assegurar enllestida. Així doncs, es va comprometre a presentar dita cartera en el decurs de la setmana entrant davant de la Comissió de Participació de les Entitats Cíviques. 
 
Malgrat que el debat va destacar en bona mesura pels retrets entre Espot i López, cal parlar també de la referència als autònoms o a la necessitat de tirar endavant els supòsits de la carta social europea per part dels parlamentaris socialdemòcrates. O, d’altra banda, de la urgència d’agilitzar la dació d’ajuts socials, defensada per l’agrupació liberal. Aquestes són només algunes de les propostes que avui es podran tornar a sentir al Consell General i que els parlamentaris, però sobretot la societat, espera veure propsperar que no s’estanquin en la postura d’intenció. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT