PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’INAF hauria buscat diners dels Pujol a BPA Panamà ja el 2014

L’última demanda del Grup Cierco apunta que Cosan hauria demanat al seu homòleg panameny informació

Per LÍDIA RAVENTÓS

L’expresident català, Jordi Pujol, i la seva dona, Marta Ferrusola, surten del seu domicili, a Barcelona.
L’expresident català, Jordi Pujol, i la seva dona, Marta Ferrusola, surten del seu domicili, a Barcelona. | DANNY CAMINAL
La darrera demanda interposada per diverses societats i persones físiques del Grup Cierco contra el Govern, l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) afirma que la directora de l’INAF, Maria Cosan, va demanar el setembre del 2014 al seu homòleg panameny, en aquell moment responsable de la Superintendencia, Juan Manuel Martans Sánchez, que portés a terme una inspecció a les oficines de Banca Privada d’Andorra (BPA) de Panamà per saber si la família Pujol hi tenia fons o valors. Una acció que estaria relacionada amb la coneguda Operació Catalunya, una trama secreta espanyola per trobar casos de corrupció que impliquessin dirigents de partits catalans independentistes amb l’objectiu de frenar el procés sobiranista i que, segons els germans Cierco, seria el motiu de les presumptes pressions per part d’Espanya per rebre informació bancària de l’expresident català i que haurien acabat amb la publicació de la nota del FinCEN el març del 2015.

Segons explica la demanda, Cosan hauria coincidit amb Martans el 29 de setembre del 2014 a la 39a reunió anual de l’Organització Internacional de Comissions de Valors (IOSCO) que va tenir lloc a Brasil. El 18 de novembre del mateix any, la Superintendencia del Mercado de Valores de Panamà va iniciar la inspecció. En el mateix document s’assegura que BPA va comunicar degudament a l’INAF sobre dita inspecció, en la qual no es va trobar cap compte dels Pujol.

A la querella s’exposa que Martans està disposat a declarar «sempre i quan sigui citat i preguntat per aquest Tribunal de Batlles mitjançant comissió rogatòria en mà, qual còpia sigui lliurada a aquesta part, als efectes que en faci entrega al tribunal competent de Panamà davant del qual contestarà i confirmarà el que s’acaba d’exposar». Així doncs, els citats demanen al tribunal que promogui dita comissió rogatòria cap a les autoritats judicials panamenyes perquè prenguin declaració a Martans i proposen, almenys, dues preguntes: que confirmi la seva assistència a la reunió anual de l’IOSCO a Brasil on hauria coincidit amb la directora de l’INAF; i que ratifiqui que Cosan es va interessar per si la família Pujol tenia diners a BPA Panamà.

Sobre Fiñana/ La mateixa demanda posa de relleu que el cap de la Uifand, Carles Fiñana, coneixia els moviments que s’estaven fent al voltant de BPA argumentant que com a mínim un ciutadà andorrà hauria estat advertit la tardor del 2014 per ell que el banc «tindria problemes molt importants i cauria». Com a prova de l’exposat, s’annexa una acta notarial de l’explicació que fa dit resident, que hauria recorregut a Fiñana per exposar-li una situació personal difícil. El cap de la Uifand li hauria respost que el banc «en els següents mesos tindria problemes molt importants i cauria i que, per tant, no havia de patir pel deute que tenia amb aquesta entitat [...] perquè els danys que tindria BPA no tindrien remei». Dit ciutadà també estaria disposat a declarar.

La demanda/ La demanda interposada el passat 26 de novembre i formalitzada per totes les societat del grup Cierco i les persones que en són accionistes davant la secció administrativa del Tribunal de Batlles reclama els danys i perjudicis causat pel bloqueig bancari dels seus comptes a BPA. En aquest sentit, demanen que se’ls reintegrin els imports derivats de la suma dels fons dineraris i el valor dels títols dipositats en cadascun dels comptes en la data de la intervenció del banc. 

23 exempleats de BPA imputats per blanqueig

- Fins a 23 exdirectius i exgestors de Banca Privada d’Andorra han estat citats a declarar entre els dies 22 de desembre i 11 de gener, per estar relacionats amb un delicte d’aixecament de béns i de blanqueig. Entre ells hi ha l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, i l’exdirectiu Santiago de Rosselló. La batlle els vincula amb les accions dutes a terme per l’empresa espanyola Redder, en fallida a Espanya i que hauria creat una societat panamenya paral·lela per tal de seguir cobrant i pagant. 
 
- Segons van informar fonts properes al cas a l’ANA, s’haurien mogut prop de 42 milions d’euros en un període d’entre 3 i 4 anys i els extreballadors haurien col·laborat mitjançant un sistema de compensacions. 

Nova migració de clients de BPA a Vall Banc, demà

L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) va confirmar ahir una nova migració de clients de BPA a Vall Banc per demà, segons s’exposa en una resolució publicada ahir al Butlletí Oficial del Principat (BOPA). En el document no s’especifica ni el nombre de clients que seran traspassats ni quan es farà efectiu el canvi. 
 
Com és habitual, la resolució recorda que BPA ha de notificar als seus clients el resultat de l’actualització de l’anàlisi dels comptes i, per tant, si la seva condició ha passat a ser de «nou client traspassable» o si, del contrari, manté la categoria de «client no traspassable». La comunicació s’ha d’efectuar «mitjançant una comunicació individualitzada». A més, «informarà els clients que hauran de posar-se en contacte amb BPA o els seus gestors respectius per obtenir més informació». També Vall Banc haurà de notificar als traspassats la seva nova condició. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT