Escaldes-Engordany
El mercat immobiliari torna a donar senyals de vida 5 anys després
La cartera de lloguer d’immobles ha desaparegut i només es treballa amb el que surt i entra cada dia
El mercat immobiliari reviu d’entre les cendres després de cinc anys d’una forta crisi que va dilapidar un sector pràctiament fins a deixar-lo tocat de mort. Segons el president de l col·legi professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Jordi Galobardes, el període 2011-2013 va ser «el més negre pel que fa a les vendes i als lloguers», mentre que durant els dos anys següents es va produir «una horitzontalització que va estabilitzar el mercat en un punt força complicat». Així doncs, Galobardes va manifestar que el 2016 «representa el primer any en que realment es pot apreciar una clara recuperació del sector». Malgrat tot, el president del col·legi va voler ser moderat pel que fa a la recuperació i va declarar que «cal ser prudents ja que ens trobem tan sols al principi».
Lloguer imbatible / Pel que fa als pisos de lloguer, Galobardes va declarar que la cartera d’immobles «ha desaparegut i actualment es treballa al dia amb els pisos que es deixen», el quals «es tornen a llogar en pocs dies». El president va afirmar a EL PERIÒDIC que «mentre el mercat de lloguer andorrà és suficientment madur, el de la compra encara està iniciant el seu procés de creixement». En referència a aquest últim, també són les parròquies centrals les que acaparen un interès major per part dels compradors, així com també les que escenifiquen un diferència més acusada entre els preus del centre i la perifèria, que poden arribar al 25% i el 30% en alguns casos, segons va informar l’AGIA.
Pel que fa als territoris amb els preus més elevats i amb més demanda, les parròquies centrals són les que se situen en primera posició amb major diferència respecte les altres. La Massana i Ordino se situarien en un terme mig, pel que fa als preus, mentre que Sant Julià, Canillo i Encamp podrien definir-se com les més econòmiques. Aquestes dades, que segueixen la tendència dels últims anys, s’han de prendre amb «cautela i sempre entenent que hi poden haver canvis i variacions», va manifestar Galobardes.
D’altra banda, el tipus d’immobles de lloguer més demandat segueix sent el que gaudeix dels requisits energètics adequats, el que té les despeses de comunitat més reduïdes i el que compta amb els millors acabats a nivell estètic, en tercer lloc.
Llei d’arrendaments / Pel que fa a la Llei d’arrendaments, Galobardes va declarar que estan completament d’acord amb les declaracions de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) de reformular-la per considerar-la «caduca» i «contrària a la flexibilitat que necessita un sector d’aquestes característiques». Actualment, els lloguers que es fixen se situen en menys de tres mesos o un mínim de cinc anys, l’incompliment dels quals pot arribar a comportar una penalització del pagament d’un mes per any incomplert, tant pel que fa als particulars com per als locals comercials. «Es tracta d’un sistema que no afavoreix ni als propietaris ni als arrendataris», va declarar Galobardes, ja que «no permet tenir la llibertat necessària a ambdues parts per arribar al millor acord possible». Un del errors més importants, segons Galobardes, resideix en el fet que es tracta d’una llei «que no s’adequa a la realitat del país, ja que la situació dels demandants, especialment de la gran quantitat de temporers que arriben al país cada any, no troba l’acomodament en cap dels dos supòsits que es proposen».
En referència a l’argument de que la mesura hauria de servir per contenir la inflació i evitar la pujada de preus dels immobles, Galobardes va expressar que «no es tracta d’una manera efectiva de fer-ho» ja que «l’increment de preu es produeix igualment, simplement que de forma més accentuada al cap de cinc anys». En comparació amb els veïns europeus, el president del col·legi també va expressar que tenen unes lleis molt més flexibles que negocien contractes a «un o dos anys com molt», una mesura que ell mateix veuria amb molt bons ulls per al Principat.
Animals domèstics / En relació a la dificultat de trobar pis per a tots aquells inquilins que tenen una mascota, Galobardes va assenyalar que es tracta d’una situació «en la que paguen justos per pecadors» ja que «hi ha persones que tenen molt ben ensinistrats els seus animals i d’altres que no». Així doncs, des de l’AGIA intenten assessorar els demandants amb assegurances que els cobreixi qualsevol destrossa que puguin ocasionar els animals, però el punt conflictiu resideix en «convèncer els propietaris que d’aquesta manera no hi haurà cap problema, una tasca cada vegada més complicada». D’altra banda, un dels motius que tiren més enrera els propietaris és el fet d’evitar el soroll que puguin fer per a «no molestar la resta de llogaters» i esquivar problemes afegits.
Dades / Pel que fa a les dades concretes, Galobardes va anunciar que un dels objectius del col·legi es construir una «base que els permeti tenir parametritzat un període de temps suficientment llarg» per poder contrastar tot tipus de dades. El president va anunciar que es tracta d’un projecte en el que s’està començant a treballar però que encara trigarà a veure la llum –recordem que anteriorment existien dades de preus que, posteriorment, es van deixar de realitzar.
Lloguer imbatible / Pel que fa als pisos de lloguer, Galobardes va declarar que la cartera d’immobles «ha desaparegut i actualment es treballa al dia amb els pisos que es deixen», el quals «es tornen a llogar en pocs dies». El president va afirmar a EL PERIÒDIC que «mentre el mercat de lloguer andorrà és suficientment madur, el de la compra encara està iniciant el seu procés de creixement». En referència a aquest últim, també són les parròquies centrals les que acaparen un interès major per part dels compradors, així com també les que escenifiquen un diferència més acusada entre els preus del centre i la perifèria, que poden arribar al 25% i el 30% en alguns casos, segons va informar l’AGIA.
Pel que fa als territoris amb els preus més elevats i amb més demanda, les parròquies centrals són les que se situen en primera posició amb major diferència respecte les altres. La Massana i Ordino se situarien en un terme mig, pel que fa als preus, mentre que Sant Julià, Canillo i Encamp podrien definir-se com les més econòmiques. Aquestes dades, que segueixen la tendència dels últims anys, s’han de prendre amb «cautela i sempre entenent que hi poden haver canvis i variacions», va manifestar Galobardes.
D’altra banda, el tipus d’immobles de lloguer més demandat segueix sent el que gaudeix dels requisits energètics adequats, el que té les despeses de comunitat més reduïdes i el que compta amb els millors acabats a nivell estètic, en tercer lloc.
Llei d’arrendaments / Pel que fa a la Llei d’arrendaments, Galobardes va declarar que estan completament d’acord amb les declaracions de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) de reformular-la per considerar-la «caduca» i «contrària a la flexibilitat que necessita un sector d’aquestes característiques». Actualment, els lloguers que es fixen se situen en menys de tres mesos o un mínim de cinc anys, l’incompliment dels quals pot arribar a comportar una penalització del pagament d’un mes per any incomplert, tant pel que fa als particulars com per als locals comercials. «Es tracta d’un sistema que no afavoreix ni als propietaris ni als arrendataris», va declarar Galobardes, ja que «no permet tenir la llibertat necessària a ambdues parts per arribar al millor acord possible». Un del errors més importants, segons Galobardes, resideix en el fet que es tracta d’una llei «que no s’adequa a la realitat del país, ja que la situació dels demandants, especialment de la gran quantitat de temporers que arriben al país cada any, no troba l’acomodament en cap dels dos supòsits que es proposen».
En referència a l’argument de que la mesura hauria de servir per contenir la inflació i evitar la pujada de preus dels immobles, Galobardes va expressar que «no es tracta d’una manera efectiva de fer-ho» ja que «l’increment de preu es produeix igualment, simplement que de forma més accentuada al cap de cinc anys». En comparació amb els veïns europeus, el president del col·legi també va expressar que tenen unes lleis molt més flexibles que negocien contractes a «un o dos anys com molt», una mesura que ell mateix veuria amb molt bons ulls per al Principat.
Animals domèstics / En relació a la dificultat de trobar pis per a tots aquells inquilins que tenen una mascota, Galobardes va assenyalar que es tracta d’una situació «en la que paguen justos per pecadors» ja que «hi ha persones que tenen molt ben ensinistrats els seus animals i d’altres que no». Així doncs, des de l’AGIA intenten assessorar els demandants amb assegurances que els cobreixi qualsevol destrossa que puguin ocasionar els animals, però el punt conflictiu resideix en «convèncer els propietaris que d’aquesta manera no hi haurà cap problema, una tasca cada vegada més complicada». D’altra banda, un dels motius que tiren més enrera els propietaris és el fet d’evitar el soroll que puguin fer per a «no molestar la resta de llogaters» i esquivar problemes afegits.
Dades / Pel que fa a les dades concretes, Galobardes va anunciar que un dels objectius del col·legi es construir una «base que els permeti tenir parametritzat un període de temps suficientment llarg» per poder contrastar tot tipus de dades. El president va anunciar que es tracta d’un projecte en el que s’està començant a treballar però que encara trigarà a veure la llum –recordem que anteriorment existien dades de preus que, posteriorment, es van deixar de realitzar.