PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Què comporta la nova llei d’intercanvi?

Nom i cognom, número d’identificació fiscal o la direcció i la data de naixement dels contribuents residents a l’estranger amb compte al país

Per Marc Solanes

Edifici administratiu del Govern d'Andorra.
Edifici administratiu del Govern d'Andorra. | EL PERIÒDIC
La llei d’intercanvi automàtic d’informació fiscal ha estat la protagonista durant el darrer anys als principals mitjans del país per l’enorme repercussió que tindrà després de tants anys de secret bancari i d’opacitat en l’àmbit financer andorrà. Malgrat tot, sabem a què estaran obligats els països que formin part de l’acord? 
 
Entre les principals novetats, la informació que estarà obligat a facilitar el Govern d’Andorra a les autoritats fiscals dels altres països europeus són el número de compte corrent, número d’identificació fiscal, nom i cognoms, direcció i data de naixement dels contribuents residents a l’estranger amb compte al país, tipologia de les rendes (interessos i dividends, majoritàriament) i els ingressos derivats de la venda o transmissió d’actius i el saldo del compte, entre d’altres. 
 
Els afectats per la normativa, a més, no només seran les persones físiques, sinó que també s’engloba a les persones jurídiques (societats i, fins i tot, fundacions). 
 
El Conveni Multilateral entre Autoritats Competents sobre Intercanvi Automàtic d’Informació de Comptes Financers (MCAA) va signar-se l’any 2014 per més de 50 països, fins arribar a l’actual xifra de gairebé un centenar. Entre els països que, a partir del passat 1 de gener (malgrat els primers intercanvi d’informació no es produeixin fins al setembre de 2018), passaran a aplicar aquesta nova llei al seu territori figuren molts Estats qualificats com a paradisos fiscals fins el moment, entre els que figuren Liechtenstein, Luxemburg, Maurici, San Marino,  illes Fèroe, l’illa de Man, Jersey, Bermudes, Gibraltar, illes Caimà, illes Turques i Caicos, illes Verges Britàniques o Montserrat. 
 
Malgrat tot, no és tot tan positiu com podria semblar a primer cop d’ull. Els països signants, tot i que es comprometen a intercanviar informació de tipus fiscal sense necessitat d’un requeriment individualitzat d’un altre Estat per un cas concret, poden decidir no fer-ho amb tots els països inclosos dins de l’acord. És a dir, es podria arribar a produir el cas que els paradisos fiscals només intercanviessin informació entre ells, cosa que amenaçaria l’efectivitat de la llei. Caldrà ser prudents i esperar a veure quins són els resultats finals de l’ambiciós projecte. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT