Escaldes-Engordany
La llei de desconnexió a la feina no és vista com una prioritat a Andorra
La majoria d’agents creu que la norma, tal i com s’aplica a França, no és necessària ara per ara al Principat
Amb l’evolució de les tecnologies, els treballadors es veuen cada cop més lligats fora d’hores de feina a la seva empresa. Alguns països han optat per legislar al respecte i un dels casos més rellevants és el de França. Aquest primer d’any ha entrat en vigor un dels aspectes més rellevants de la nova reforma laboral francesa del 2016: l’anomenat « dret a la desconnexió» digital del treballador amb la seva empresa un cop finalitzada la jornada laboral.
A Andorra, la visió del tema és molt diferent segons el sector on es consulti. El president de la Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, opina que s’ha de diferenciar entre els nivells dels treballadors. Per exemple, el treballador «normal» ha de limitar-se a les hores de feina, no obstant «aquell que exerceix una responsabilitat a l’empresa li cal una connexió en molts casos, però no els 365 dies de l’any. També s’ha d’entendre que el salari d’uns i altres no és el mateix». Pel que fa a la necessitat d’una llei d’aquest estil al Principat, Aleix comenta que «a Andorra estem molt lluny d’algunes coses però no estaria malament aplicar-ho». Per la seva part considera que com a PIME no s’ha de fer res al respecte doncs a «Andorra s’està en total llibertat i mentre duri no direm res».
Per la seva part, Xavier Altimir, president de la Confederació Empresarial d’Andorra (CEA) no és partidari de restriccions i explica que la CEA sempre ha manifestat que els drets dels treballadors han de ser respectats: «Creiem que sempre que existeixi un acord entre l’empresa i el treballador, i l’esmentat acord no perjudiqui la salut, no s’haurien de posar restriccions que puguin impedir el desenvolupament de la feina i el compliment de l’acord».
També expressa que «creiem en mesures, que ajudin a preservar els drets i la salut dels treballadors. No considerem escaient imposar mesures que atempten contra la llibertat d’escollir horaris i eines de treball de la gent, tant d’empresaris com de treballadors». Tot i que no és partidari d’endegar cap iniciativa al respecte des de l’associació, Altimir reclama un nou Codi de Relacions Laborals i espera «que el Govern ho faci realitat i ens faci arribar un esborrany per tal de poder-ho analitzar al més aviat possible».
Des del costat sindical, Gabriel Ubach, secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), creu que «el treballador no ha d’estar lligat a la feina per cap dispositiu fora d’aquesta. Els països nòrdics ens poden donar moltes lliçons sobre productivitat sense oblidar de potenciar la vida laboral i familiar dels treballadors».
Pel que fa a l’aplicació de mesures similars al Principat opina que a Andorra falta molt de criteri sobre legislació laboral i social , però que «mentre el consell General estigui dominat pels grans empresaris i llurs famílies, veig molt difícil un canvi de mentalitat progressista». No obstant pensa que «l’acord d’associació amb la UE, pot esdevenir un escenari idoni perquè els treballadors d’Andorra se sentin una mica més europeus».
Els partits no ho veuen urgent / Els partits polítics també veuen de manera diferent la qüestió, però, en general, ningú ho veu urgent. Demòcrates per Andorra (DA), i a falta de dades concretes, consideren que convindria també diferenciar si el treballador porta un mòbil d’empresa o utilitza el seu i també si és un càrrec directiu o un altre tipus de treballador. També opinen que els perfils de les empreses i els sectors d’activitat econòmica són molt diferents que a França però que «cal saber posar límits, actuar amb sentit comú i amb responsabilitat des de totes les parts implicades. Entenem que el desenvolupament de les tasques professionals, en qualsevol sector d’activitat, han d’estar circumscrites dins uns horaris laborals prèviament pactats».
Sobre si es podrien adoptar mesures similars al Principat, DA creu que «el cas de França no es pot extrapolar a Andorra i que aquesta legislació està destinada a regular, sobretot en empreses de més de 50 treballadors». Així mateix expliquen que «no hem detectat l’existència d’una problemàtica incipient ni tampoc de casos d’abús sobre aquest tema» i que «segurament és en el marc dels reglaments interns de les pròpies empreses on s’haurien de definir les condicions».
Liberals d’Andorra (LdA), per la seva banda, creuen que «primer de tot caldria fer estudis per poder valorar si els treballadors estan massa «lligats» a la feina a través del mòbil i altres dispositius. Tot i això, considerem que si s’aplica el sentit comú, disposar del telèfon d’un treballador en moments puntuals i excepcionals no hauria de ser un problema, més aviat un avantatge tant per a l’empresari com per a l’assalariat».
També indiquen que a Andorra no caldrien mesures similars: «Si no és necessari, no. S’haurà d’observar l’evolució de la societat ara que els individus podem estar les 24 hores del dia connectats amb l’oficina, amb la família o els amics». D’aquesta manera, manifesten que de moment no tenen res previst al respecte.
Des del Partit Socialdemòcrata (PS) entenen que «als treballadors andorrans els afecta d’igual manera que el què pugui passar als països veïns. Evidentment no totes les feines queden afectades de la mateixa manera i la comunicació pot comportar «intromissions» més fàcils per part de patrons i superiors en la vida personal dels seus assalariats».
Així mateix creuen que «aquesta situació té conseqüències negatives en molts treballadors que cauen en síndrome de burnout. El dret al descans és un dret reconegut en la Declaració Universal dels Drets de l’Home. Així, no tenim cap dubte en que podríem adoptar mesures similars a Andorra. A més, seria més aviat un acord d’intencions ja que pel que sabem no s’han previst sancions especifiques a França en cas d’incompliment». Inicialment no tenen prevista cap acció al respecte, tot i que no descarten fer-ho més endavant i en tot cas «seguirem de prop la qüestió».
Finalment, des de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) veuen la qüestió com «un problema que es planteja arreu i que té a veure amb la conciliació entre la vida laboral i la familiar. La legislació francesa és pionera en la matèria creant un nou dret pels treballadors de desconnectar. En la mesura que és un dret que protegeix el treballador, si ell s’hi vol acollir, hi estem completament d’acord». Així mateix pensen que es podrien adoptar mesures similars però no iguals que les que planteja la llei francesa, i sempre adaptant-la a la realitat d’Andorra. A França aquesta mesura es planteja per a empreses de més de 50 treballadors, que són molt minoritàries a Andorra».
D’altra banda ara mateix no tenen cap acció prevista al respecte «ja que tenim mancances en la legislació laboral molt més urgents a resoldre que aquesta, com per exemple la regulació del dret de vaga. Però veuríem bé de que es plantegés en una reforma més amplia de la legislació laboral».
A Andorra, la visió del tema és molt diferent segons el sector on es consulti. El president de la Petita i Mitjana Empresa (PIME), Marc Aleix, opina que s’ha de diferenciar entre els nivells dels treballadors. Per exemple, el treballador «normal» ha de limitar-se a les hores de feina, no obstant «aquell que exerceix una responsabilitat a l’empresa li cal una connexió en molts casos, però no els 365 dies de l’any. També s’ha d’entendre que el salari d’uns i altres no és el mateix». Pel que fa a la necessitat d’una llei d’aquest estil al Principat, Aleix comenta que «a Andorra estem molt lluny d’algunes coses però no estaria malament aplicar-ho». Per la seva part considera que com a PIME no s’ha de fer res al respecte doncs a «Andorra s’està en total llibertat i mentre duri no direm res».
Per la seva part, Xavier Altimir, president de la Confederació Empresarial d’Andorra (CEA) no és partidari de restriccions i explica que la CEA sempre ha manifestat que els drets dels treballadors han de ser respectats: «Creiem que sempre que existeixi un acord entre l’empresa i el treballador, i l’esmentat acord no perjudiqui la salut, no s’haurien de posar restriccions que puguin impedir el desenvolupament de la feina i el compliment de l’acord».
També expressa que «creiem en mesures, que ajudin a preservar els drets i la salut dels treballadors. No considerem escaient imposar mesures que atempten contra la llibertat d’escollir horaris i eines de treball de la gent, tant d’empresaris com de treballadors». Tot i que no és partidari d’endegar cap iniciativa al respecte des de l’associació, Altimir reclama un nou Codi de Relacions Laborals i espera «que el Govern ho faci realitat i ens faci arribar un esborrany per tal de poder-ho analitzar al més aviat possible».
Des del costat sindical, Gabriel Ubach, secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), creu que «el treballador no ha d’estar lligat a la feina per cap dispositiu fora d’aquesta. Els països nòrdics ens poden donar moltes lliçons sobre productivitat sense oblidar de potenciar la vida laboral i familiar dels treballadors».
Pel que fa a l’aplicació de mesures similars al Principat opina que a Andorra falta molt de criteri sobre legislació laboral i social , però que «mentre el consell General estigui dominat pels grans empresaris i llurs famílies, veig molt difícil un canvi de mentalitat progressista». No obstant pensa que «l’acord d’associació amb la UE, pot esdevenir un escenari idoni perquè els treballadors d’Andorra se sentin una mica més europeus».
Els partits no ho veuen urgent / Els partits polítics també veuen de manera diferent la qüestió, però, en general, ningú ho veu urgent. Demòcrates per Andorra (DA), i a falta de dades concretes, consideren que convindria també diferenciar si el treballador porta un mòbil d’empresa o utilitza el seu i també si és un càrrec directiu o un altre tipus de treballador. També opinen que els perfils de les empreses i els sectors d’activitat econòmica són molt diferents que a França però que «cal saber posar límits, actuar amb sentit comú i amb responsabilitat des de totes les parts implicades. Entenem que el desenvolupament de les tasques professionals, en qualsevol sector d’activitat, han d’estar circumscrites dins uns horaris laborals prèviament pactats».
Sobre si es podrien adoptar mesures similars al Principat, DA creu que «el cas de França no es pot extrapolar a Andorra i que aquesta legislació està destinada a regular, sobretot en empreses de més de 50 treballadors». Així mateix expliquen que «no hem detectat l’existència d’una problemàtica incipient ni tampoc de casos d’abús sobre aquest tema» i que «segurament és en el marc dels reglaments interns de les pròpies empreses on s’haurien de definir les condicions».
Liberals d’Andorra (LdA), per la seva banda, creuen que «primer de tot caldria fer estudis per poder valorar si els treballadors estan massa «lligats» a la feina a través del mòbil i altres dispositius. Tot i això, considerem que si s’aplica el sentit comú, disposar del telèfon d’un treballador en moments puntuals i excepcionals no hauria de ser un problema, més aviat un avantatge tant per a l’empresari com per a l’assalariat».
També indiquen que a Andorra no caldrien mesures similars: «Si no és necessari, no. S’haurà d’observar l’evolució de la societat ara que els individus podem estar les 24 hores del dia connectats amb l’oficina, amb la família o els amics». D’aquesta manera, manifesten que de moment no tenen res previst al respecte.
Des del Partit Socialdemòcrata (PS) entenen que «als treballadors andorrans els afecta d’igual manera que el què pugui passar als països veïns. Evidentment no totes les feines queden afectades de la mateixa manera i la comunicació pot comportar «intromissions» més fàcils per part de patrons i superiors en la vida personal dels seus assalariats».
Així mateix creuen que «aquesta situació té conseqüències negatives en molts treballadors que cauen en síndrome de burnout. El dret al descans és un dret reconegut en la Declaració Universal dels Drets de l’Home. Així, no tenim cap dubte en que podríem adoptar mesures similars a Andorra. A més, seria més aviat un acord d’intencions ja que pel que sabem no s’han previst sancions especifiques a França en cas d’incompliment». Inicialment no tenen prevista cap acció al respecte, tot i que no descarten fer-ho més endavant i en tot cas «seguirem de prop la qüestió».
Finalment, des de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) veuen la qüestió com «un problema que es planteja arreu i que té a veure amb la conciliació entre la vida laboral i la familiar. La legislació francesa és pionera en la matèria creant un nou dret pels treballadors de desconnectar. En la mesura que és un dret que protegeix el treballador, si ell s’hi vol acollir, hi estem completament d’acord». Així mateix pensen que es podrien adoptar mesures similars però no iguals que les que planteja la llei francesa, i sempre adaptant-la a la realitat d’Andorra. A França aquesta mesura es planteja per a empreses de més de 50 treballadors, que són molt minoritàries a Andorra».
D’altra banda ara mateix no tenen cap acció prevista al respecte «ja que tenim mancances en la legislació laboral molt més urgents a resoldre que aquesta, com per exemple la regulació del dret de vaga. Però veuríem bé de que es plantegés en una reforma més amplia de la legislació laboral».