ANDORRA LA VELLA
El no del PS obliga a pagar als comuns els 63 milions d’euros
Els vots en contra de l’oposició descongelen les transferències que estaven estancades en 54,6 milions
De poc o res li va servir a Toni Martí la reunió de dimecres, a última hora, amb el Partit Socialdemòcrata (PS) per fer-lo canviar d’opinió i que votés el sí a la congelació de les transferències, el focus principal de l’aprovació del pressupost 2017, que preveu una despesa de 440 milions d’euros i un dèficit de 25. Era la clau perquè es produís la majoria qualificada que el Govern tenia garantida a les llistes parroquials, però no a les nacionals. Però Pere López va pujar a l’estrada i va dir allò que el cap de Govern no volia sentir: no.
Només van faltar els tambors de fons. L’expectació generada al Consell General era enorme després d’una jornada eterna prèvia a la sessió extraordinària sobre el debat del pressupost del 2017. López va començar el seu discurs desenfundant la seva espasa per recordar al líder de l’Executiu i el seu equip tot allò que el PS no comparteix amb el Govern: que si política d’inversions, residus, retallades socials, increment del dèficit sociosanitari, un projecte de pressupost «que no genera il·lusió», d’altres que han estat incapaços d’executar, incompliments de terminis i calendaris... Difícil de retenir al cap tot el que va criticar. Al cap de tres minuts de xarrera va arribar, per fi, la decisió del PS que avui ja sap tothom però que ahir va mantenir en suspens la sala i els que van veure l’escena en directe per Andorra Televisió: «Votarem que no a la congelació».
Martí ni es va immutar en el moment, però després, a cada intervenció de l’oposició, reaccionava negant amb el cap o xiuxiuejant frases inaudibles amb cara de pocs amics. Cosa humana, val a dir, després del frenesí que ha viscut els darrers dies per aconseguir el 8-7 en les votacions nacionals que al final s’han quedat en 5-9 i que obliguen el Govern a d’engordir la cartera i repartir als comuns els 63 milions d’euros que diu la llei i no els 54,6 que pretenia si aconseguia amb la congelació.
López, una vegada dit el no, va guardar-se el fuet per donar algunes carícies al Govern: «Valorem que el cap de Govern ho ha intentat fins el final, però l’esforç arriba massa tard. Per responsabilitat, el nostre vot no pot ser cap altre», va valorar el conseller socialdemòcrata.
Víctor Naudi va refermar el no de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) recordant que «fa dos anys es va signar la fi a les limitacions dels comuns. Votarem que no. No ens enganyaran més». Per part dels liberals, Gallardo també va donar la seva negativa recordant que la presentació de la llei del pressupost «és una cursa d’incompliments. L’any passat es va superar la data límit d’entrega i en aquest no compleix ni les transferències ni la Regla d’Or. No es reflecteixen els números reals». I per acabar la postura dels partits polítics, el conseller demòcrata Marc Ballestà va tirar un cable als taronges en afirmar: «Aquest pressupost consolida la transformació d’Andorra cap a la modernització amb reformes claus com l’acord d’associació».
Martí, després de rebre per tot arreu, va insistir en què la llei de transferència als comuns «s’ha de canviar» i va avisar que properament mourà peça: «En un temps vindré amb un projecte consensuat amb els cònsuls i espero comptar amb vostès, però no s’hi val no tenir alternatives». Pulla que va replicar López: «Nosaltres tenim una proposta clara i vostè la sap. No un full en blanc com diu».
D’on treurà ara el Govern els 8,4 milions que falten del pressupost –per cert, tancat i aprovat, com s’esperava, per un ajustat 14-13 gràcies a la majoria demòcrata al Consell– és la gran qüestió de la sessió. Cinca, que havia estat el primer a intervenir en el moment de parlar del tema estrella, ja havia avançat que si es descongelaven les transferències el Govern tenia tres alternatives: demanar un crèdit extraordinari, suplements de crèdit o treure els euros d’altres partides pressupostàries. «No volem endeutament», va afirmar amb rotunditat. «Amb 54,6, 60 o 50, el pressupost és legal i està perfectament quadrat. La quantitat que s’haurà d’incrementar a la transferència no es decidirà fins que no s’hagi aprovat la liquidació», va sentenciar el ministre de Finances. Liquidació, per cert, referent al 2016 i que no es farà fins el primer trimestre del 2018. Afirmació, no obstant, sobre la qual discrepen els liberals, que, fins i tot, han arribat a dir que mediten denunciar la situació.
Només van faltar els tambors de fons. L’expectació generada al Consell General era enorme després d’una jornada eterna prèvia a la sessió extraordinària sobre el debat del pressupost del 2017. López va començar el seu discurs desenfundant la seva espasa per recordar al líder de l’Executiu i el seu equip tot allò que el PS no comparteix amb el Govern: que si política d’inversions, residus, retallades socials, increment del dèficit sociosanitari, un projecte de pressupost «que no genera il·lusió», d’altres que han estat incapaços d’executar, incompliments de terminis i calendaris... Difícil de retenir al cap tot el que va criticar. Al cap de tres minuts de xarrera va arribar, per fi, la decisió del PS que avui ja sap tothom però que ahir va mantenir en suspens la sala i els que van veure l’escena en directe per Andorra Televisió: «Votarem que no a la congelació».
Martí ni es va immutar en el moment, però després, a cada intervenció de l’oposició, reaccionava negant amb el cap o xiuxiuejant frases inaudibles amb cara de pocs amics. Cosa humana, val a dir, després del frenesí que ha viscut els darrers dies per aconseguir el 8-7 en les votacions nacionals que al final s’han quedat en 5-9 i que obliguen el Govern a d’engordir la cartera i repartir als comuns els 63 milions d’euros que diu la llei i no els 54,6 que pretenia si aconseguia amb la congelació.
López, una vegada dit el no, va guardar-se el fuet per donar algunes carícies al Govern: «Valorem que el cap de Govern ho ha intentat fins el final, però l’esforç arriba massa tard. Per responsabilitat, el nostre vot no pot ser cap altre», va valorar el conseller socialdemòcrata.
Víctor Naudi va refermar el no de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) recordant que «fa dos anys es va signar la fi a les limitacions dels comuns. Votarem que no. No ens enganyaran més». Per part dels liberals, Gallardo també va donar la seva negativa recordant que la presentació de la llei del pressupost «és una cursa d’incompliments. L’any passat es va superar la data límit d’entrega i en aquest no compleix ni les transferències ni la Regla d’Or. No es reflecteixen els números reals». I per acabar la postura dels partits polítics, el conseller demòcrata Marc Ballestà va tirar un cable als taronges en afirmar: «Aquest pressupost consolida la transformació d’Andorra cap a la modernització amb reformes claus com l’acord d’associació».
Martí, després de rebre per tot arreu, va insistir en què la llei de transferència als comuns «s’ha de canviar» i va avisar que properament mourà peça: «En un temps vindré amb un projecte consensuat amb els cònsuls i espero comptar amb vostès, però no s’hi val no tenir alternatives». Pulla que va replicar López: «Nosaltres tenim una proposta clara i vostè la sap. No un full en blanc com diu».
D’on treurà ara el Govern els 8,4 milions que falten del pressupost –per cert, tancat i aprovat, com s’esperava, per un ajustat 14-13 gràcies a la majoria demòcrata al Consell– és la gran qüestió de la sessió. Cinca, que havia estat el primer a intervenir en el moment de parlar del tema estrella, ja havia avançat que si es descongelaven les transferències el Govern tenia tres alternatives: demanar un crèdit extraordinari, suplements de crèdit o treure els euros d’altres partides pressupostàries. «No volem endeutament», va afirmar amb rotunditat. «Amb 54,6, 60 o 50, el pressupost és legal i està perfectament quadrat. La quantitat que s’haurà d’incrementar a la transferència no es decidirà fins que no s’hagi aprovat la liquidació», va sentenciar el ministre de Finances. Liquidació, per cert, referent al 2016 i que no es farà fins el primer trimestre del 2018. Afirmació, no obstant, sobre la qual discrepen els liberals, que, fins i tot, han arribat a dir que mediten denunciar la situació.