PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El percentatge d’immigrants més baix dels últims 25 anys

La dada es contraposa als 35.000 habitants andorrans, la xifra més alta de la història

Per Marc Solanes

Infografia sobre la immigració a Andorra en els darrers 25 anys
Infografia sobre la immigració a Andorra en els darrers 25 anys | Sara Tapia Luna
Amb tan sols un 59,7% d’immigrants en relació a la població total (dades del 2015), el Principat acull el nombre de persones estrangeres més baix del darrer quart de segle. Així ho demostren les dades publicades pel Departament d’Afers Socials i Economia de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) al seu web, que recullen el nombre total d’immigrants per edat, sexe, país d’origen i país de destinació. Amb aquestes xifres, però, Andorra se situa com el segon país d’Europa –tan sols per darrere de Liechtenstein, amb un 62,6%– en relació al percentatge total d’immigrants que viuen al país, mentre que a nivell mundial ostenta la sisena posició, per darrere dels Emriats Àrabs (88,4%), Qatar (75,5%), Kuwait (73,6%) la illa de Sint Maarten (70,4%), situada al mar Carib, i del primer classificat a nivell europeu, el microestat de Liechtenstein (sense tenir en compte la Santa Seu del Vaticà en tots dues classificacions).
 
Tres de cada deu / D’aquesta manera, lluny queda el 71,4% d’immigrants que el Principat tenia l’any 1990, moment en el que tan sols tres de cada deu habitants del país tenien la nacionalitat andorrana i en què els espanyols triplicaven en nombre a la població autòctona. En nombres absoluts, la xifra total d’immigrants del 2015 (42.082) era lleugerament inferior a la de l’any 2000 (42.146) i confirma el descens de persones foranes que resideixen al país des de l’any 2010, moment en el que hi havia 10.000 immigrants més que cinc anys més tard.
 
L’explicació d’aquest fenomen té el seu origen en l’esclat de la crisi econòmica i, sobretot, en els catastròfics efectes que va tenir en el sector de la construcció, ja que bona part dels immigrants que arribaven a partir de finals del segle XX venien com a mà d’obra per treballar en aquest sector. A més, també hi juga un paper molt important el gruix d’immigrants que, després de dues dècades, van passar a ser nacionals i van abandonar el seu estatus d’estrangers.
Pel que fa a la variació del nombre total d’immigrants, l’època 2010-2015 ha estat la única des del 1990 en què s’ha registrat una disminució, concretament del -4,25%, mentre que en els altres períodes sempre s’havia registrat un augment, el més pronunciat dels quals corresponent al període 2000-2005, amb un creixement del 3,54%. Les dones immigrants, però, tan sols representen el 47,2% del total, situant Andorra entre els països que reben un percentatge més baix de dones foranes de tota Europa (un rànquing que encapçala la República Txeca amb tan sols el 42,8%).
 
Menys espanyols / Pel que fa al nombre total d’espanyols, les dades del Departament d’Estadística reflecteixen que el nombre total de persones amb la nacionalitat del país veí es troba en un dels seus moments més baixos. L’any 1983 habitaven el país gairebé 20.400 espanyols, una xifra de la que no s’havia baixat mai fins l’any 2015 (arribant a superar els 30.000 al 1996), i que amb prou feines arribava als 20.000 l’any passat.
 
Població total / El nombre total d’habitants també s’ha vist reduït des del 2010, moment de màxima esplendor en el que, segons l’estudi, habitaven el país 84.000 persones (85.000 segons les dades del Departament d’Estadística del Govern), una xifra que supera en més de 10.000 individus la població de l’any 2016. Una tendència, però, que no es reprodueix en el cas dels habitants de nacionalitat andorrana, els quals arriben al seu màxim històric amb gairebé 35.000 persones, una xifra considerable tenint en compte que l’any 2001 només hi havia 14.000 andorrans.
 
Refugiats / Pel que fa al nombre de refugiats acollits al Principat, l’ONU no en registra cap entrada des de l’any 1990. Es tracta,però, d’una xifra errònia, ja que l’any 2006 van arribar al país cinc homes d’entre 17 i 36 anys que van ser trobats a prop de Malta mentre fugien de la dictadura instaurada al seu país, Eritrea. Malgrat tot, que l’única experiència d’acollir refugiats es redueixi a aquest cas continua posant de relleu la necessitat d’un canvi legislatiu urgent al país per adaptar-se a una situació que comença a arribar a nivells alarmants.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT