PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Denunciat el Comú de Canillo per llançar la neu del carrer al riu

La queixa s’agreuja després que el Departament de Medi Ambient eximeixi responsabilitats

Per MARC SOLANES / J. R. BAIGES

Fotografia de l’avocament de la neu als rius de Mascaró i Valira Oriental, adjuntades a la queixa.
Fotografia de l’avocament de la neu als rius de Mascaró i Valira Oriental, adjuntades a la queixa. | EL PERIÒDIC
J. B., ciutadà canillenc de nacionalitat andorrana, va denunciar «l’abocament de la neu retirada dels carrers i places de la parròquia de Canillo», que estaria barrejada amb potassa i altres deixalles recollides, als rius de Mascaró i Valira Oriental. Tal com consta en l’exposició dels fets que es relaten a la denúncia, a la que ha tingut accés EL PERIÒDIC, l’administració comunal hauria «posat en perill la salut de l’home i dels animals en veure’s alterada l’aigua amb fins de consum i l’ecosistema» en general. Pel que fa al riu de Mascaró, situat a tan sols uns metres de la habitatge del denunciant, aquest manifesta que en un dels moments de major retirada de neu «la seva llera va quedar literalment tancada i encegada» per una enorme quantitat de neu, tal com s’aprecia a les fotografies adjuntades a la demanda.

Del Govern al comú / Aquests fets, segons s’exposa, serien responsabilitat del Govern, el qual ha de «vetllar pel manteniment de l’estat natural de les aigües superficials, evitant tota mena de pol·lució que pugui posar en perill la salut de l’home i dels animals», tal com queda establert a l’article 38 de la Llei de Policia i Protecció de les Aigües. Malgrat la contundència del text, el Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat va derviar la demanda al Comú de Canillo, per considerar que «és aquest qui té la competència en la gestió correcta de la neu quan aquesta és retirada dels carrers de la parròquia», tal com queda reflexat a la carta adreçada a J.B. per part del mateix departament, eximint qualsevol responsabilitat acollint-se al que diu l’article 113 del Codi de l’Administració. Amb això, Medi Ambient decidia traslladar la denúncia al mateix òrgan governamental (en aquest cas el mateix Comú de Canillo) que havia comès la suposada «infracció», al·ludint motius d’incompetència de la sol·licitud en qüestió.

Des del novembre / La resposta, emesa a finals de novembre de l’any passat (15 dies després de que es tramités la denuncia), no va convèncer el denunciant que, a banda de considerar que els fets s’havien «agreujat i reproduït» arran de les repetides nevades del mes de gener, va considerar que la competència de vetllar per la qualitat de les aigües i la salut dels ciutadans i de l’ecosistema en particular era del Departament de Medi Ambient i, per tant, del Govern, deixant de banda l’organisme comunal.

La part denunciant, en aquest sentit, fa referència a l’article 32 del Reglament de Control de les Aigües Residuals i de Protecció de les Aigües Superficials, que especifica que «el Govern, per mitjà del Departament de Medi Ambient, controla l’estat de les aigües superficials», i destaca que es tracta d’una «infracció greu», tal com es reflexa en el punt 2.1. de l’article 34 del mateix reglament, que diu: «l’incompliment de qualsevol dels requisits, de les condicions, de les obligacions o de les prohibicions establertes en el present Reglament, quan comportin un risc o un dany per a la salut humana o dels animals i no afectin l’ecosistema o la bellesa del paisatge, ja sigui de forma deliberada o per abandonament de la diligència exigible en cada cas».

Expedient sancionador / Amb tot, el ciutadà denunciant va decidir dies enrere reiterar la seva queixa –i demanar la instrucció de l’escaient expedient administratiu sancionador– afegint tots els motius anteriorment exposats i manifestant que «ni el Ministeri ni el Govern» es poden considerar incompetents en aquesta qüestió, i que «ni el comú ni les empreses eventualment responsables» poden acollir-se a l’article 36 de la mateixa normativa, que estableix «la prescripció de les infraccions al cap de dos anys» des del dia en què s’ha comès. 

El conflicte de competències entre dues autoritats governamentals i el codi regulador

En la denúncia que s’exposa, el Departament de Medi Ambient (que depèn del ministeri) es desvincula de qualsevol responsabilitat per resoldre el conflicte al·ludint a motius «d’incompetència» pel que fa a la problemàtica en qüestió. Aquesta posició la pren fent referència a l’article 113 del Codi de l’Administració, que diu: «quan una autoritat es consideri incompetent per a entendre en una sol·licitud rebuda, la traslladarà a l’autoritat que consideri competent tot informant l’interessat d’aquest trasllat». El denunciant, però, considera que sí que ha d’assumir-ne la responsabilitat i prendre les accions escaients, pel que es produeix una situació de «conflicte d’atribucions», tal com s’especifica en el següent paràgraf del mateix article. En aquest cas, ens dirigeix directament a l’article 28 del mateix codi, que explica que «els conflictes d’atribucions que oposin el Consell Executiu i les autoritats d’una o de diverses Parròquies, [...] seran resolts pel Consell General sense perjudici de recurs als Coprínceps». Sembla, doncs, que serà la via per acabar de discernir qui n’assumeix la responsabilitat d’actuació si procedeix la demanda.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT