ESCALDES-ENGORDANY
Proposta perquè els constructors dels ginys d'Arcalís financin el projecte
Secnoa pagaria en funció dels usuaris de la infraestructura
El master pla per a Arcalís, que preveu una inversió de més de 23 milions d’euros (podeu veure el cost de cada actuació a la taula adjunta), proposa un finançament per a les grans partides –les relatives als ginys mecànics– a través de la figura de Project Finance. Aquest mètode funciona de la següent manera: el constructor del giny mecànic (o una entitat de finançament) finança l’obra i el propietari –en aquest cas Secnoa– retribueix a aquest en funció dels visitants que utilitzen la infraestructura.
D’aquesta manera, en cas de major afluència de la prevista, la inversió es rendibilitza més ràpidament, però en cas que la utilització sigui més baixa que la considerada és el constructor qui ha de suportar eventuals costos financers, en allargar-se el termini de pagament. Segons s’especifica en el document presentat, s’ha escollit aquesta figura financera perquè la capacitat d’endeutament que permet la llei de finances comunals actual «és pràcticament nul·la».
Quant al repartiment anual de les inversions, tal com es pot observar en el segon gràfic, la major quantitat es preveu al segon any i al cinquè any, arribant a gairebé set milions d’euros en el primer cas i prop dels 5,5 milions d’euros en el segon.
10,8 milions d’ingressos / El finançament de les inversions en ginys variarà doncs en funció dels ingressos que aquests generin. En el compte de resultats presentat es preveu que els ingressos passin dels 6,4 milions d’euros actuals a 10,8 milions en un horitzó a 17 anys vista. Els ingressos es generen, bàsicament, de la venda de forfets, de la restauració, de l’escola d’esquí, de la venda i de lloguer d’esquís i dels ingressos addicionals d’estiu previstos pel nou telecabina de la Coma.
De forma desglossada, es preveu passar de 3,7 milions d’euros d’ingressos a través dels remuntadors en temporada d’esquí a 5,4 milions d’euros l’any 17 des de la posada en marxa del Pla director. Per aquest càlcul es tenen en compte dos increments substancials del preu mitjà del forfet al llarg d’aquest període: un 5% l’any de construcció del telecabina i un altre 5% l’any posterior, i un altre 5% l’any de remodelació dels telecadires Basera i Abarsetar. També es fa tenint en compte la previsió d’un creixement de fins al 35% del domini esquiable.
Quant als ingressos provinents de la restauració s’espera passar d’1,18 milions d’euros a 2,4 milions en el període esmentat, preveient una despesa mitjana de 10,32 euros per esquiador l’any 17. Aquest creixement es considera a partir d’un creixement constant de la despesa mitjana per usuari del 2%. Segons el pla, «un augment raonable compte tingut que en l’actualitat el servei no és suficient per al volum de clientela i és més que probable que una part de la demanda quedi desatesa per una oferta insuficient».
L’increment d’ingressos provinents de l’escola d’esquí també s’han calculat partint de la hipòtesi d’una pujada del 2% de la despesa mitjana per esquiador. Un increment que «es considera totalment viable amb la millora i reorganització de l’acollida de l’edifici de l’Hortell». Així, es passaria dels 415 mil euros actuals a 650 mil euros l’any 17.
En el cas dels ingressos de botiga i lloguer d’esquís es considera un augment anual de la despesa mitjana del 3%, passant de 362 mil euros a 729 mil euros. En els darrers tres casos –restauració, escola d’esquí i botiga i lloguers d’esquí– el càlcul s’ha fet sense que Secnoa disposi d’una comptabilitat analítica que permeti desagregar els costos d’explotació dels apartats esmentats, per la qual cosa el pla preveu marges de fins un 30% en les xifres exposades.
Finalment, pel que fa als ingressos d’estiu –com es detalla en la primera plana– passen de 289.597 euros a 1,6 milions. L’increment en el cas dels ingressos d’hivern són més moderats amb una pujada d’1,6 milions d’euros, passant de 3,7 a 5,4 milions.
Si tenim en compte els guanys nets –un cop descomptats els costos financers, amortitzacions, etcètera– l’evolució passaria dels 1,7 milions actuals negatius a 1,09 milions positius l’any 17.
D’aquesta manera, en cas de major afluència de la prevista, la inversió es rendibilitza més ràpidament, però en cas que la utilització sigui més baixa que la considerada és el constructor qui ha de suportar eventuals costos financers, en allargar-se el termini de pagament. Segons s’especifica en el document presentat, s’ha escollit aquesta figura financera perquè la capacitat d’endeutament que permet la llei de finances comunals actual «és pràcticament nul·la».
Quant al repartiment anual de les inversions, tal com es pot observar en el segon gràfic, la major quantitat es preveu al segon any i al cinquè any, arribant a gairebé set milions d’euros en el primer cas i prop dels 5,5 milions d’euros en el segon.
10,8 milions d’ingressos / El finançament de les inversions en ginys variarà doncs en funció dels ingressos que aquests generin. En el compte de resultats presentat es preveu que els ingressos passin dels 6,4 milions d’euros actuals a 10,8 milions en un horitzó a 17 anys vista. Els ingressos es generen, bàsicament, de la venda de forfets, de la restauració, de l’escola d’esquí, de la venda i de lloguer d’esquís i dels ingressos addicionals d’estiu previstos pel nou telecabina de la Coma.
De forma desglossada, es preveu passar de 3,7 milions d’euros d’ingressos a través dels remuntadors en temporada d’esquí a 5,4 milions d’euros l’any 17 des de la posada en marxa del Pla director. Per aquest càlcul es tenen en compte dos increments substancials del preu mitjà del forfet al llarg d’aquest període: un 5% l’any de construcció del telecabina i un altre 5% l’any posterior, i un altre 5% l’any de remodelació dels telecadires Basera i Abarsetar. També es fa tenint en compte la previsió d’un creixement de fins al 35% del domini esquiable.
Quant als ingressos provinents de la restauració s’espera passar d’1,18 milions d’euros a 2,4 milions en el període esmentat, preveient una despesa mitjana de 10,32 euros per esquiador l’any 17. Aquest creixement es considera a partir d’un creixement constant de la despesa mitjana per usuari del 2%. Segons el pla, «un augment raonable compte tingut que en l’actualitat el servei no és suficient per al volum de clientela i és més que probable que una part de la demanda quedi desatesa per una oferta insuficient».
L’increment d’ingressos provinents de l’escola d’esquí també s’han calculat partint de la hipòtesi d’una pujada del 2% de la despesa mitjana per esquiador. Un increment que «es considera totalment viable amb la millora i reorganització de l’acollida de l’edifici de l’Hortell». Així, es passaria dels 415 mil euros actuals a 650 mil euros l’any 17.
En el cas dels ingressos de botiga i lloguer d’esquís es considera un augment anual de la despesa mitjana del 3%, passant de 362 mil euros a 729 mil euros. En els darrers tres casos –restauració, escola d’esquí i botiga i lloguers d’esquí– el càlcul s’ha fet sense que Secnoa disposi d’una comptabilitat analítica que permeti desagregar els costos d’explotació dels apartats esmentats, per la qual cosa el pla preveu marges de fins un 30% en les xifres exposades.
Finalment, pel que fa als ingressos d’estiu –com es detalla en la primera plana– passen de 289.597 euros a 1,6 milions. L’increment en el cas dels ingressos d’hivern són més moderats amb una pujada d’1,6 milions d’euros, passant de 3,7 a 5,4 milions.
Si tenim en compte els guanys nets –un cop descomptats els costos financers, amortitzacions, etcètera– l’evolució passaria dels 1,7 milions actuals negatius a 1,09 milions positius l’any 17.