PUBLICITAT

Andorra la Vella

El Govern haurà de pagar entre 50 i 100 milions el 2022 per les pensions

Els consellers reclamen a la CASS que avaluï les diferents mesures per evitar que el fons entri en crisi

Per LÍDIA RAVENTÓS

Delgado i Rascagneres juntament amb els tècnics francesos exposen les conclusions de l’informe davant dels consellers generals, ahir.
Delgado i Rascagneres juntament amb els tècnics francesos exposen les conclusions de l’informe davant dels consellers generals, ahir. | EMILIO PRENAS
El 2022 les pensions que s’estaran pagant seran superiors als ingressos per cotització. Així ho afirma l’estudi actuarial que han realitzat experts francesos i que ahir el president del consell d’administració de la CASS, Jean Michel Rascagneres, i el president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, Josep Delgado, van presentar davant dels consellers generals. De produir-se aquest escenari, el Govern haurà de destinar entre 50 i 100 milions d’euros al fons de reserva de jubilació de la seguretat social per tal de complir la llei que marca que la reserva no pot estar per sota de 1.000 milions i garantir el pagament de les pensions. Una xifra difícil d’assumir si es té en compte que els pressupostos anuals de l’Executiu ronden els 400 milions d’euros.

Així mateix, l’estudi també posa en relleu que, de no imposar-se cap mesura, el 2037 s’hauran esgotat els fons. Una data que s’ha allargat sis anys gràcies a l’augment de la cotització que va entrar en vigor el 2015. En aquest sentit, Rascagneres va manifestar que «més enllà de les dates el que és interessant és que les mesures provoquen un efecte».

Amb la intenció de posar fre a aquesta tendència, els tècnics han plantejat diferents escenaris entre els quals canviar el factor de conversió dels punts, augmentar les cotitzacions o allargar l’edat de jubilació fins els 67 anys. Sigui com sigui, Rascagneres va opinar que «cal anar implantant mesures que siguin socialment suportables».

reclamen propostes concretes / Amb tot, els consellers generals van reclamar als responsables de la parapública que presentin un estudi que reflecteixi l’impacte de les diferents mesures esmentades per tal que cada grup parlamentari després pugui debatre els pros i els contres de cada una. Aquest va ser un dels punts que va generar debat ahir al parlament, ja que malgrat tota la informació numèrica aportada per l’estudi, no presenta propostes concretes ni tampoc les calendaritza.

El més dur dels consellers presents a la comissió davant d’aquest aspecte va ser el socialdemòcrata Pere López que va recordar que la CASS s’havia compromès en seu parlamentària a presentar aquestes mesures, així com el moment adient per posar-les en marxa. Tot i entendre que la decisió correspon únicament als polítics, López va deixar clar que «la iniciativa de presentar les mesures escaients i de dir l’efecte de cada una és vostra [dels responsables de la CASS]».

També en la mateixa línia es va expressar la consellera per Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Sílvia Bonet, que va deixar clar que «la CASS ens ha de dir exactament les diferents opcions i a partir d’aquí i en funció de la ideologia política, cada grup les podrà complementar». Així mateix, va afegir que «es parla de mesures que l’únic que fan és endarrerir aquest estrès del sistema de pensions però no reverteixen la tendència negativa».

Per la seva banda, el conseller liberal Carles Naudi va destacar que «s’ha constatat que a mitjà termini hi ha un problema greu al fons de reserva» i, a partir d’aquí, «cal posar-se a treballar». «Cap de les persones d’aquesta sala pot defugir que a partir de l’any 2030 Andorra té un problema i hem de treballar per solucionar-lo», va remarcar.

Finalment, el conseller de Demòcrates per Andorra (DA), Carles Jordana, va opinar que «la situació és clara» i que no hi ha «grans marges de maniobra». Al seu entendre, «queda clar que no es pot pretendre fer una única reforma que solventi per sempre més la situació», sinó que caldrà fer «reformes successives». 
PUBLICITAT
PUBLICITAT