PUBLICITAT

La multa per frau quadruplicarà la quantitat de diners evadida

No es podran fer compres superiors a 30.000 euros en efectiu, per evitar el blanqueig

Jordi Cinca i Albert Hinojosa durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministre d’ahir.
Jordi Cinca i Albert Hinojosa durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministre d’ahir. | SFGA / CESTEVE
El frau fiscal estarà tipificat per primera vegada a la història com a delicte penal al Principat, després que el Govern aprovés ahir al Consell de Ministres una modificació del Codi Penal en aquest sentit. Segons va explicar el ministre portaveu, Jordi Cinca, els delictes fiscals es dividiran en dues tipologies diferents: ordinari i agreujat. En el primer cas, que engloba les evasions que superin els 50.000 euros, estarà penada amb entre tres mesos i tres anys de presó, amb una multa que pot anar des de pagar la suma de diners defraudada fins a quatre vegades aquesta quantitat. En el segon cas, es preveuen els fraus que superin la quantitat de 150.000 euros, que per la seva quantia serien subjacents a un delicte de blanqueig de capitals, les penes de presó aniran d’un a cinc anys i una multa de fins a quatre vegades la quantitat evadida. Segons Cinca, els llindars s’han establert atenent les especificitats del país, ja que el fet de «no tenir un gran nombre d’empreses que declarin milions d’euros, com passa a Espanya, fa que puguem establir dos límits de frau diferents».
 
D’altra banda, la modificació del Codi Penal amplia la consideració del delicte de contraban a qualsevol tipus de mercaderies, i no només a les mercaderies sensibles com fins ara. A més, es tipifiquen com a delictes de blanqueig el finançament il·legal dels partits, la malversació de fons públic, les insolvències punibles i el defraudament a la CASS. A més, també es modifiquen els articles relatius al terrorisme i finançament del terrorisme, amb l’objectiu de perseguir aquest tipus d’accions. 
 
Blanqueig i terrorisme / D’altra banda, Cinca també va anunciar l’aprovació del projecte de Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Es tracta d’un text que amplia aspectes que es regulaven en el títol dos de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig (LCPI) de l’any 2000. Entre les novetats que incorpora, es troba l’aplicació de mesures reforçades a les persones políticament exposades (PEP) nacionals, la informació dels beneficiaris efectius d’entitats jurídiques andorranes, l’obligatorietat d’identificar el beneficiari de les transferència de fons, la prohibició d’efectuar o rebre pagaments en efectiu per un import igual o superior a 30.000 euros i el deure dels comerciants de registrar qualsevol transacció superior als 10.000 euros.
 
Estàndards internacionals / Tal com va expressar Cinca, juntament amb la Llei d’assegurances (aprovada) i la modificació de la Llei d’informació a la demanda (a tràmit parlamentari) l’objectiu d’aquestes reformes és adaptar-se als estàndards internacional fixats per l’OCDE, així com també a les recomanacions internacionals de prevenció del terrorisme proposades per la Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI). Segons Cinca, es tracta «d’aplicar els mateixos estàndards que els que tenen els països amb què cooperem» amb l’objectiu de lluitar contra el frau i el terrorisme de forma més eficaç a nivell internacional.

L’Agència Tributària Nacional funcionarà a partir de 2018
 
Segons el ministre, el conjunt de les modificacions també s’implementen de cara a la cinquena avaluació que realitzarà l’entitat de prevenció del blanqueig de capitals i del terrorisme Moneyval al Principat enguany. Així doncs, per primer vegada no només s’avaluaran les accions i les mesures que es duran a terme per lluitar contra aquests delictes, sinó que també s’avaluaran les que s’han implementat amb anterioritat i el seu resultat.

El desenvolupament de l’Agència Tributària Nacional és l’objectiu més important del programa anual del Departament de Tributs i Fronteres, tal com va expressar ahir el seu director general, Albert Hinojosa. Tot i que no es van avançar els passos concrets a seguir ni el pressupost, Hinojosa va destacar que ja s’estan sospesant els mitjans humans i logístics que seran necessaris, així com també el seu emplaçament físic. El director general de Tributs i Fronteres va manifestar, però, que «no suposarà un augment gaire significatiu del pressupost que té actualment el departament» i que funcionarà a partir de 2018.
 
Entre els altres objectius del pla anual, cal destacar la generalització dels embargaments per satisfer els deutes tributaris, així com la incorporació de l’embargament a salaris, vehicles, crèdits i béns immobles. En aquest àmbit, es va transmetre l’objectiu de consolidar el disseny d’una eina informàtica que automatitzi el procediment, ja que fins ara es feia manualment.
 
Per altra banda, també es posa sobre la taula la gestió efectiva de l’impost sobre les persones físiques (IRPF). En el seu segon exercici d’obligació declarativa, els membres del departament van expressar la prioritat de millorar l’accés a l’oficina virtual per a que tots els ciutadans puguin fer-ho des de casa, i es van marcar com a objectiu arribar al 40% de les gestions en línia, pel 20% de l’any passat.
 
El Decret del Pla de Control Fiscal d’aquest any centrarà els esforços en augmentar el control de la correcta recaptació de l’impost general indirecte (IGI), l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals (IRNR), l’impost sobre societats (IS) i sobre la renda de les activitats econòmiques (IAE) i l’IRPF.

PUBLICITAT
PUBLICITAT