PUBLICITAT

Andorra la Vella

Fiñana no té constància de la tramitació de cap querella

Jordi Cinca valora molt positivament l’actuació de les institucions pel que fa al ‘cas BPA’ dos anys després

Per Marc Solanes

Jordi Cinca, ministre portaveu, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, ahir.
Jordi Cinca, ministre portaveu, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, ahir. | SFGA / CESTEVE
Ni el director de la Unitat d’Intel·ligència Financera (Uifand) ni el propi Govern tenen cap constància de la querella contra el directiu per part dels germans Ramon i Higini Cierco, accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA), que va anunciar ahir en portada el diari Bon Dia. Segons el rotatiu, la demanda hauria estat tramitada per un seguit de fets que podrien ser constitutius dels «delictes d’ús d’informació privilegiada, revelació de secrets, omissió del deure de persecució de delictes, prevaricació, delicte de no protecció dels intervinents en el procés, coaccions i amenaces». Així doncs, el ministre portaveu, Jordi Cinca, va afirmar ahir haver-se assabentat de la notícia «per la premsa» i que, segons el que havia parlat amb Fiñana, ell tampoc havia rebut cap comunicació per part de la Batllia, la qual encara no hauria admès a tràmit la querella segons el mitjà.
 
Cinca, en resposta a les informacions publicades, va treure ferro a l’assumpte justificant que «es tracta d’una querella de part», és a dir, tramitada per la defensa i en la que no hi ha pres part cap altre organisme relacionat amb el cas. Segons el ministre, es podria tractar «d’un mecanisme de defensa per part dels accionistes», treien importància al text de la mateixa. 
 
Balanç BPA / Després d’haver-se complert dos anys des de la intervenció de BPA per les irregularitats detectades per part del Fincen, Cinca va fer un balanç positiu de com s’han desenvolupat els fet i els passos que s’han dut a terme malgrat «li quedi un sabor agredolç» pels motius que van motivar tot el procés. Segons el ministre portaveu, tot i que es va posar en perill «la plaça financera andorrana» i el país «va patir una situació d’alt risc», els resultats han estat els esperats i s’ha pogut refer sense problema la pròpia plaça financera. A més, va destacar la signatura de tractats internacional en matèria financera, així com també acords de doble imposició amb posterioritat als fets, el que demostra «que tot està avançant correctament» malgrat «caldrà continuar treballant».
 
El ministre portaveu, per altra banda, també va destacar la eficàcia amb la que es va aplicar la directiva europea en la resolució d’entitats financera, destacant Andorra com «el primer país en adoptar-la». En aquest sentit, Cinca va manifestar que s’ha aconseguit restablir la credibilitat financera del territori i que «s’ha fet un treball excel·lent en clau internacional», treballant sota les directrius imposades per parts dels organismes supranacionals. 
 
Judici / El també ministre de Finances també va lamentar que, malgrat el que considera «una magnifica actitud per part de les institucions i organismes responsables en relació al cas», l’Estat hagi de destinar tants «recursos, atenció i esforços» en el procediments judicial.

Un pas més en l’intercanvi d’informació fiscal

El Govern va aprovar ahir el projecte de Llei d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en matèria fiscal. Segons el ministre de Finances, Jordi Cinca, aquest nou projecte derogarà la llei de 2009 vigent fins el moment ja que incorpora tots els canvis proposats per l’OCDE aquests darrers anys en matèria d’intercanvi d’informació fiscal, pel que suposarà una actualització de l’anterior normativa suposant «un pas endavant en l’avenç en aquesta matèria».
 
La principal novetat pel que fa a la informació «a demanda» és la incorporació de la possibilitat de fer demandes grupals, és a dir, de diferents persones o empreses entre les que hi hagi la sospita de què existeix un patró d’actuació comú. Per altra banda, també s’incorpora l’intercanvi espontani d’informació. És a dir, a partir d’ara un país podrà comunicar informació de tipus fiscal a un altre sense que hi hagi una demanda prèvia.
 
Fins ara, l’intercanvi d’informació es duia a terme amb els països amb els quals a Andorra havia signat convenis d’intercanvi d’informació tributaria (TIEA) i Convenis per evitar la doble imposició (CDI), mentre que ara aquest es realitzarà amb els països signataris del Multilateral, que són al voltant d’un centenar.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT