Andorra la Vella
Els partits, preocupats per la separació de poders en el ‘cas BPA’
Baró està en contra de la declaració de Miquel sense una normativa que reguli la relació entre legislatiu i judicial
La demanda de la Batllia al síndic general, Vicenç Mateu, per disposar de les gravacions de la declaració d’Higini Cierco i Jaume Bartumeu a la comissió BPA ha generat «preocupació» entre els consellers generals de tots els grups parlamentaris. I és que, al seu entendre, que la petició rebi una resposta afirmativa pot afectar la separació de poders entre el sistema legislatiu i el judicial, ja que els dos implicats van facilitar informació del cas en seu parlamentària i en cap cas pensant que aquesta podria arribar davant d’un batlle. De moment, Mateu encara no ha pres una decisió al respecte, ja que espera els resultats de l’informe que ha demanat i que ha d’incloure legislació comparada.
En aquest sentit, el president de la comissió BPA i també del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, va declarar ahir que «nosaltres som especialment cautelosos amb tot el que són les relacions entre una comissió d’investigació i el poder judicial». Per Baró, la demanda de les gravacions pot comportar «una contaminació d’un poder cap a l’altre». «Una comissió d’investigació té una naturalesa de control polític i el poder judicial està portant altres qüestions. Quan aquestes se solapen, és molt difícil que el control polític no interfereixi de cap manera en l’activitat jurisdiccional», va argumentar.
Per això, des del grup demòcrata defensen que cal «la creació d’un mecanisme que permeti els dos treballs en paral·lel» sempre i quan «quedi molt ben fixat i les garanties jurisdiccionals quedin molt ben assegurades».
Des de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi va opinar que «es podria arribar en una situació en què no hi hauria separació de poders perquè són unes gravacions fetes en seu parlamentària». Al seu entendre, aquest seria un problema realment greu si l’INAF i la Uifand «haguessin respost sense al·legar motius de confidencialitat, sense embuts» i si també hagués comparegut Joan Pau Miquel. Vist, però, «que la comissió no està acabant de funcionar i que tampoc hi ha una informació que sigui rellevant», SDP creu que «no hi ha d’haver problema per passar la informació a la Batllia».
Per la seva banda, el conseller socialdemòcrata, Pere López, va indicar que estan a l’espera de l’informe demanat pel síndic però que «no puc amagar una certa preocupació sobre el fet que això pugui suposar una eliminació de les fronteres entre els diferents poders». És a dir, va aclarir, «penso que la intenció de les compareixences que es fan al Consell General es fan amb una vocació de visió política de l’assumpte» i, per tant, «penso que és molt important que s’analitzi molt bé aquesta demanda, que fins allà on sabem, és la primera en aquest sentit». I això, va concloure, «pot ser un precedent important». En tot cas, va reiterar que un cop disposin dels informes «donarem la nostra opinió d’una manera més clara i completa».
Un document al qual també va fer referència el president del Grup Parlamentari Liberal, Josep Pintat, que va manifestar que «en tot cas per part nostra no hi haurà cap entorpiment per a la Justícia». A parer seu, aquesta qüestió en concret no ha de portar problemes amb la separació de poders, malgrat que va deixar clar que dividir sistema legislatiu i judicial «és clau».
Finlament, el síndic general, Vicenç Mateu, va remarcar que des del seu punt de vista «no crec que hi hagi un problema de separació de poders» sinó «simplement que ens trobem davant d’una situació nova i per això cal esperar el resultat de l’informe». En un principi, va dir, «jo no veia cap problema per tramitar la informació» però «ens hem d’assegurar que «no hi ha un conflicte entre els drets dels que es van manifestar davant la comissió, que és secreta, i el dret del batlle d’obtenir informació».
La compareixença de Miquel / La línia que separa el poder judicial i el legislatiu no és la primera vegada que genera debat dins de la comissió BPA. La petició perquè l’exconseller delegat de l’entitat bancària, Joan Pau Miquel, comparegués davant dels consellers generals ja va generar diferents opinions al respecte.
En aquest sentit, i vist que ja que s’ha posat sobre la taula la necessitat de crear una normativa per afrontar els casos on els dos poders se solapen, Baró va deixar clar que DA pensa que «no seria prou prudent fer comparèixer el senyor Joan Pau Miquel fins a disposar d’aquest reglament». La solució, va opinar, «és doble». «O la comissió d’investigació s’inhibeix davant del tema que està en l’àmbit jurisdiccional o bé hi ha una normativa molt clara de cara a garantir els drets dels compareixents. Com que no hi és, de moment des de DA hem demanat l’opinió a les diferents instàncies jurisdiccionals sobre com creuen ells que hauria de ser aquesta normativa».
Coincidia en aquest cas també el síndic general afirmant que cal veure «si tenim llacunes en el nostre ordenament jurídiques en el cas també, per exemple, de la demanda de compareixença de Joan Pau Miquel».
Del contrari, Víctor Naudi afirmava que «la justícia no hauria de posar traves al fet que vingués Joan Pau Miquel a la comissió i més ara que ja s’ha tancat la instrucció».
En aquest sentit, el president de la comissió BPA i també del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, va declarar ahir que «nosaltres som especialment cautelosos amb tot el que són les relacions entre una comissió d’investigació i el poder judicial». Per Baró, la demanda de les gravacions pot comportar «una contaminació d’un poder cap a l’altre». «Una comissió d’investigació té una naturalesa de control polític i el poder judicial està portant altres qüestions. Quan aquestes se solapen, és molt difícil que el control polític no interfereixi de cap manera en l’activitat jurisdiccional», va argumentar.
Per això, des del grup demòcrata defensen que cal «la creació d’un mecanisme que permeti els dos treballs en paral·lel» sempre i quan «quedi molt ben fixat i les garanties jurisdiccionals quedin molt ben assegurades».
Des de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Víctor Naudi va opinar que «es podria arribar en una situació en què no hi hauria separació de poders perquè són unes gravacions fetes en seu parlamentària». Al seu entendre, aquest seria un problema realment greu si l’INAF i la Uifand «haguessin respost sense al·legar motius de confidencialitat, sense embuts» i si també hagués comparegut Joan Pau Miquel. Vist, però, «que la comissió no està acabant de funcionar i que tampoc hi ha una informació que sigui rellevant», SDP creu que «no hi ha d’haver problema per passar la informació a la Batllia».
Per la seva banda, el conseller socialdemòcrata, Pere López, va indicar que estan a l’espera de l’informe demanat pel síndic però que «no puc amagar una certa preocupació sobre el fet que això pugui suposar una eliminació de les fronteres entre els diferents poders». És a dir, va aclarir, «penso que la intenció de les compareixences que es fan al Consell General es fan amb una vocació de visió política de l’assumpte» i, per tant, «penso que és molt important que s’analitzi molt bé aquesta demanda, que fins allà on sabem, és la primera en aquest sentit». I això, va concloure, «pot ser un precedent important». En tot cas, va reiterar que un cop disposin dels informes «donarem la nostra opinió d’una manera més clara i completa».
Un document al qual també va fer referència el president del Grup Parlamentari Liberal, Josep Pintat, que va manifestar que «en tot cas per part nostra no hi haurà cap entorpiment per a la Justícia». A parer seu, aquesta qüestió en concret no ha de portar problemes amb la separació de poders, malgrat que va deixar clar que dividir sistema legislatiu i judicial «és clau».
Finlament, el síndic general, Vicenç Mateu, va remarcar que des del seu punt de vista «no crec que hi hagi un problema de separació de poders» sinó «simplement que ens trobem davant d’una situació nova i per això cal esperar el resultat de l’informe». En un principi, va dir, «jo no veia cap problema per tramitar la informació» però «ens hem d’assegurar que «no hi ha un conflicte entre els drets dels que es van manifestar davant la comissió, que és secreta, i el dret del batlle d’obtenir informació».
La compareixença de Miquel / La línia que separa el poder judicial i el legislatiu no és la primera vegada que genera debat dins de la comissió BPA. La petició perquè l’exconseller delegat de l’entitat bancària, Joan Pau Miquel, comparegués davant dels consellers generals ja va generar diferents opinions al respecte.
En aquest sentit, i vist que ja que s’ha posat sobre la taula la necessitat de crear una normativa per afrontar els casos on els dos poders se solapen, Baró va deixar clar que DA pensa que «no seria prou prudent fer comparèixer el senyor Joan Pau Miquel fins a disposar d’aquest reglament». La solució, va opinar, «és doble». «O la comissió d’investigació s’inhibeix davant del tema que està en l’àmbit jurisdiccional o bé hi ha una normativa molt clara de cara a garantir els drets dels compareixents. Com que no hi és, de moment des de DA hem demanat l’opinió a les diferents instàncies jurisdiccionals sobre com creuen ells que hauria de ser aquesta normativa».
Coincidia en aquest cas també el síndic general afirmant que cal veure «si tenim llacunes en el nostre ordenament jurídiques en el cas també, per exemple, de la demanda de compareixença de Joan Pau Miquel».
Del contrari, Víctor Naudi afirmava que «la justícia no hauria de posar traves al fet que vingués Joan Pau Miquel a la comissió i més ara que ja s’ha tancat la instrucció».