Andorra la Vella
El PS proposa una baixa remunerada per cuidar de familiars ingressats
El partit presenta 68 esmenes al projecte de llei de drets i deures dels pacients centrades especialment en els drets dels pacients menors
El Partit Socialdemòcrata (PS) ha presentat fins a 68 esmenes al projecte de llei de drets i deures dels pacients, encarades sobretot a garantir els drets dels infants. De fet, els socialdemòcrates proposen agrupar tots els drets dels menors en una secció en la qual destaca la demanda perquè els infants ingressats puguin estar acompanyats dels seus pares les 24 hores del dia. Per a què això sigui possible, la formació proposa una modificació del Codi de relacions laborals que permeti la suspensió de feina en cas de l’hospitalització d’un fill. A més, la proposta també inclou una modificació de la llei de la CASS perquè les persones en aquesta situació cobrin una prestació econòmica com la que s’atorga en el cas de baixa per maternitat. Tot i estar centrada en l’acompanyament dels menors, la modificació també tindria en compte els familiars ascendents de primer grau hospitalitzats.
La consellera socialdemòcrata, Rosa Gili, acompanyada del conseller Gerard Alís, va indicar ahir que «fins ara les persones que es trobaven en aquestes situacions depenien de la bona predisposició de l’empresa». I va afegir que encara que aquesta mesura suposi un increment de les despeses de la CASS «entenem que és una base de solidaritat i que és un dret que no pot dependre de l’empresa o de la situació econòmica de les famílies».
Més incidència en el drets dels menors/ També centrat en els drets dels menors, Gili va manifestar que creuen convenient que en casos de risc imminent per a la vida dels infants els progenitors hagin d’estar presents quan se’ls informi del seu estat i decidir sobre l’actuació. Així, les esmenes presentades preveuen que en els casos de persones d’entre 14 i 16 anys puguin donar ells mateixos el consentiment per a l’actuació sanitària sempre que «el professional valori la seva competència intel·lectual i emocional per a comprendre l’abast de la intervenció sobre la seva pròpia salut i les conseqüències de la mateixa».
Únicament, van matisar, creuen adequat que un adolescents a partir dels 14 anys pugui decidir sense la necessària presència dels pares si es tracta d’un tema, per exemple, relacionat amb la llibertat sexual, quan estigui en situació de ruptura familiar o quan un possible rebuig del tractament per part dels progenitors pugui posar en perill la seva salut.
Història clínica compartida / El projecte de llei de drets i deures dels pacients inclou també la implementació de la història clínica compartida que té per objectiu principal evitar duplicitats de proves mèdiques i reduir la despesa sanitària. En aquest sentit, la reestructuració del text legislatiu proposat per part dels socialdemòcrates també preveu una major protecció de les dades dels pacients.
Així, proposen que les dades hagin d’estar de l’historial clínic hagin d’estar encriptades i que per consultar-les calgui una autorització del pacient a excepció de casos que requereixin una actuació urgent. Així mateix, volen incloure la traçabilitat obligatòria, de manera que tota persona que accedeixi a l’historial quedi registrada.
SDP estaria a favor del principi presentat pels socialdemòcrates però no amb la fórmula
La consellera socialdemòcrata, Rosa Gili, acompanyada del conseller Gerard Alís, va indicar ahir que «fins ara les persones que es trobaven en aquestes situacions depenien de la bona predisposició de l’empresa». I va afegir que encara que aquesta mesura suposi un increment de les despeses de la CASS «entenem que és una base de solidaritat i que és un dret que no pot dependre de l’empresa o de la situació econòmica de les famílies».
Més incidència en el drets dels menors/ També centrat en els drets dels menors, Gili va manifestar que creuen convenient que en casos de risc imminent per a la vida dels infants els progenitors hagin d’estar presents quan se’ls informi del seu estat i decidir sobre l’actuació. Així, les esmenes presentades preveuen que en els casos de persones d’entre 14 i 16 anys puguin donar ells mateixos el consentiment per a l’actuació sanitària sempre que «el professional valori la seva competència intel·lectual i emocional per a comprendre l’abast de la intervenció sobre la seva pròpia salut i les conseqüències de la mateixa».
Únicament, van matisar, creuen adequat que un adolescents a partir dels 14 anys pugui decidir sense la necessària presència dels pares si es tracta d’un tema, per exemple, relacionat amb la llibertat sexual, quan estigui en situació de ruptura familiar o quan un possible rebuig del tractament per part dels progenitors pugui posar en perill la seva salut.
Història clínica compartida / El projecte de llei de drets i deures dels pacients inclou també la implementació de la història clínica compartida que té per objectiu principal evitar duplicitats de proves mèdiques i reduir la despesa sanitària. En aquest sentit, la reestructuració del text legislatiu proposat per part dels socialdemòcrates també preveu una major protecció de les dades dels pacients.
Així, proposen que les dades hagin d’estar de l’historial clínic hagin d’estar encriptades i que per consultar-les calgui una autorització del pacient a excepció de casos que requereixin una actuació urgent. Així mateix, volen incloure la traçabilitat obligatòria, de manera que tota persona que accedeixi a l’historial quedi registrada.
SDP estaria a favor del principi presentat pels socialdemòcrates però no amb la fórmula
-La consellera de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Sílvia Bonet, va indicar, en relació a la proposta del PS d’introduir el dret de baixa remunerada per cuidar els familiars hospitalitzats, que «puc estar d’acord amb el principi però no en la manera de presentar-ho». I és que la progressista critica que si els socialdemòcrates volen incorporar aquest dret «haurien de presentar una proporció de llei per modificar la llei de la CASS». Al seu entendre, «no entenc que diguin que ho volen fer i no presentin una proposició de llei».
-Per la seva banda, els progressistes també van presentar una quinzena d’esmenes al projecte de llei, la majoria d’elles en la línia d’aconseguir una major seguretat dels drets dels usuaris, així com una millor precisió en els aspectes que concerneixen la salut dels menors. En aquest darrer cas, Bonet va indicar que consideraven que el text inicial presentava «certes contradiccions» en la definició dels casos en què un menor té capacitat per decidir sense el consentiment dels pares i en els que no i que «hem cregut oportú aclarir-los».
-Per la seva banda, els progressistes també van presentar una quinzena d’esmenes al projecte de llei, la majoria d’elles en la línia d’aconseguir una major seguretat dels drets dels usuaris, així com una millor precisió en els aspectes que concerneixen la salut dels menors. En aquest darrer cas, Bonet va indicar que consideraven que el text inicial presentava «certes contradiccions» en la definició dels casos en què un menor té capacitat per decidir sense el consentiment dels pares i en els que no i que «hem cregut oportú aclarir-los».