ESCALDES-ENGORDANY
Cirurgia estètica per a Sant Serni
La intervenció al retaule barroc de la Puríssima Sang ha recuperat la seva policromia original
Després d’uns retocs (a fons), el retaule barroc de la Puríssima Sang de l’església de Sant Serni de Canillo està com nou. Les restauradores de Patrimoni Cultural han fet una feina minuciosa per recuperar l’aspecte original de la peça, datada de la primera meitat del segle XVIII. El retaule presentava «una capa general de brutícia que l’enfosquia totalment i que impedia veure la riquesa de la seva policromia». Diumenge que ve, dia 19, la nova fesomia de la Puríssima Sang es presentarà a les 12 del migdia. Les responsables de la restauració explicaran l’interès del retaule, la seva iconografia i els treballs de restauració efectuats.
Patrimoni Cultural ha explicat que «en el curs de la restauració s’ha constatat que el retaule havia estat àmpliament modificat, ja que en un moment determinat s’hi van afegir un cert nombre de peces de factura ben diferent de les originals, que van desnaturalitzar el conjunt de l’obra. Les peces noves van ser inserides probablement a l’inici de la segona meitat del segle XVIII, amb la finalitat de fer el retaule més gran, al mateix moment en què s’amplia considerablement l’edifici original».
«La policromia del segle XVIII va ser repintada (probablement a principi del segle XX) amb pintura de colors pastel, per amagar un ennegriment de la superfície (vernís oxidat o brutícia difícil de netejar)», s’aclareix. Els repintats també es van aplicar en algunes de les peces originals, com el cas plafó de fons del Crist en el qual ja s’entreveia «la riquesa del cel estelat amb el sol i la lluna sota».
En un primer moment, els historiadors de l’art i els conservadors restauradors van intentar mantenir els afegits incorporats durant la segona meitat del XVIII, però, segons han explicat, «les dificultats tècniques a l’hora de restituir la policromia original han motivat el replantejament d’aquest tema».
Les peces d’origen es van poder extreure amb molta facilitat i se n’ha pogut recuperar la policromia original «en perfecte estat de conservació». Amb tot, «els repintats aplicats a les peces afegides són gairebé impossibles de treure i revelen una pintura en molt mal estat de conservació». Finalment, l’equip de restauració ha retrobat la unitat i la coherència estètica i formal que els seus autors li van donar al inici del segle XVIII.
Patrimoni Cultural ha explicat que «en el curs de la restauració s’ha constatat que el retaule havia estat àmpliament modificat, ja que en un moment determinat s’hi van afegir un cert nombre de peces de factura ben diferent de les originals, que van desnaturalitzar el conjunt de l’obra. Les peces noves van ser inserides probablement a l’inici de la segona meitat del segle XVIII, amb la finalitat de fer el retaule més gran, al mateix moment en què s’amplia considerablement l’edifici original».
«La policromia del segle XVIII va ser repintada (probablement a principi del segle XX) amb pintura de colors pastel, per amagar un ennegriment de la superfície (vernís oxidat o brutícia difícil de netejar)», s’aclareix. Els repintats també es van aplicar en algunes de les peces originals, com el cas plafó de fons del Crist en el qual ja s’entreveia «la riquesa del cel estelat amb el sol i la lluna sota».
En un primer moment, els historiadors de l’art i els conservadors restauradors van intentar mantenir els afegits incorporats durant la segona meitat del XVIII, però, segons han explicat, «les dificultats tècniques a l’hora de restituir la policromia original han motivat el replantejament d’aquest tema».
Les peces d’origen es van poder extreure amb molta facilitat i se n’ha pogut recuperar la policromia original «en perfecte estat de conservació». Amb tot, «els repintats aplicats a les peces afegides són gairebé impossibles de treure i revelen una pintura en molt mal estat de conservació». Finalment, l’equip de restauració ha retrobat la unitat i la coherència estètica i formal que els seus autors li van donar al inici del segle XVIII.