ESCALDES-ENGORDANY
Liberals critica que el cònsol d’Encamp fa «treballs particulars»
L’oposició troba «inacceptable» que Torres no exerceixi al comú a ple temps tot i que admet que és «legal»
El comitè parroquial d’Encamp de Liberals d’Andorra (Ld’A) denuncia que el cònsol major d’Encamp, Jordi Torres Arauz, es dedica a «activitats particulars en horari laboral i amb tota seguretat remunerades» ja que ha estat vist al centre d’Andorra la Vella realitzant, presumptament, treballs de topografia, que és la seva activitat professional, durant la jornada laboral. Ld’A va emetre ahir al vespre un comunicat en què lamenta que Torres «no dediqui tots els seus esforços a tirar endavant la parròquia d’Encamp». El comitè exigeix al cònsol que «demani disculpes als seus ciutadans per una acció que, tot i legal, és poc ètica i menysté el càrrec institucional que ocupa».
Davant l’acusació, el cònsol encampadà va respondre que té «la consciència molt tranquil·la» ja que no ha comès «cap il·legalitat». Torres va insistir que «la seva dedicació a la tasca del comú és total» i que, en cap cas, si puntualment realitza alguna activitat professional privada «no afecta la seva responsabilitat al capdavant del consolat».
Torres també va comentar, referint-se a l’ataca liberal, que «hem de ser conscients cap a on es va» i va lamentar que es vulguin erigir com a garants de la moralitat i l’ètica: «S’ha de predicar amb l’exemple», va concloure. Amb tot, el cònsol va rebutjar posar més llenya al foc.
Més sou, més dedicació / L’argumentació liberal també es basa en què la parròquia «passa per moments difícils, fet que sembla no preocupar el cònsol major, que tot i cobrar per estar a ple temps, prefereix dedicar-se a assumptes personals i privats». Ld’A insisteix que com a cònsol major «ja rep una remuneració superior a la resta de consellers comunals perquè el màxim responsable comunal dediqui tot el seu temps a la parròquia d’Encamp» i, per tant, insisteix que Torres actua sense ètica ni respecte.
Els liberals també asseguren que el cònsol desatén la parròquia i posen com a exemples la reclamació per a que el Túnel d’Envalira sigui gratuït i l’ús definitiu de Radio Andorra, dos temes desencallats, segons L’d’A, per la seva iniciativa.
L’article 56 de l’Ordinació de la Funció Pública del Comú d’Encamp regula les incompatibilitats del personal fix i estableix que «el funcionari, en situació de servei actiu i suspensió, no pot exercir altres activitats professionals diferents de les de la seva condició de funcionari ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les següents, sempre que es realitzin fora de l’horari laboral». Quant als càrrecs electes, però, no en precisa res.
L’opinió de Sans / Un altre conseller de l’oposició, en aquest cas del Partit Socialdemòcrata, Joan Sans, coincideix amb la crítica liberal. «La discussió no és si és legal o no, perquè no està reglamentat; el tema és que és molt trist que s’hagi d’acabar reglamentant per la poca ètica d’uns quants», va exposar ahir preguntat per la qüestió. Sans va dir que en parlaran al comitè parroquial d’Encamp del PS per prendre una posició conjunta, però va recordar que «les forquilles salarials dels cònsols es van fer perquè tinguessin dedicació plena» i que «es van augmentar el sou no per tenir més responsabilitats, sinó per aportar més dedicació al càrrec».
Sans va reiterar que el salari mensual de Torres és d’uns 5.000 euros i no entén perquè dedica la jornada laboral a activitats privades. «Entenc que tingui una empresa, però no que s’hi dediqui en horari laboral. Denota molt poca ètica», va afegir. El conseller socialdemòcrata va subratllar que «es fan moltes reunions de cònsols però no es parla d’aquest tema, i és molt trist haver-ho de reglamentar». També va posar sobre la taula l’afer Martí, és a dir, que hagi sortit a la llum que l’actual cap de Govern havia firmat projectes d’arquitectura quan era cònsol major, era legal però no ètic.
Davant l’acusació, el cònsol encampadà va respondre que té «la consciència molt tranquil·la» ja que no ha comès «cap il·legalitat». Torres va insistir que «la seva dedicació a la tasca del comú és total» i que, en cap cas, si puntualment realitza alguna activitat professional privada «no afecta la seva responsabilitat al capdavant del consolat».
Torres també va comentar, referint-se a l’ataca liberal, que «hem de ser conscients cap a on es va» i va lamentar que es vulguin erigir com a garants de la moralitat i l’ètica: «S’ha de predicar amb l’exemple», va concloure. Amb tot, el cònsol va rebutjar posar més llenya al foc.
Més sou, més dedicació / L’argumentació liberal també es basa en què la parròquia «passa per moments difícils, fet que sembla no preocupar el cònsol major, que tot i cobrar per estar a ple temps, prefereix dedicar-se a assumptes personals i privats». Ld’A insisteix que com a cònsol major «ja rep una remuneració superior a la resta de consellers comunals perquè el màxim responsable comunal dediqui tot el seu temps a la parròquia d’Encamp» i, per tant, insisteix que Torres actua sense ètica ni respecte.
Els liberals també asseguren que el cònsol desatén la parròquia i posen com a exemples la reclamació per a que el Túnel d’Envalira sigui gratuït i l’ús definitiu de Radio Andorra, dos temes desencallats, segons L’d’A, per la seva iniciativa.
L’article 56 de l’Ordinació de la Funció Pública del Comú d’Encamp regula les incompatibilitats del personal fix i estableix que «el funcionari, en situació de servei actiu i suspensió, no pot exercir altres activitats professionals diferents de les de la seva condició de funcionari ni en el sector públic ni en el sector privat, llevat de les següents, sempre que es realitzin fora de l’horari laboral». Quant als càrrecs electes, però, no en precisa res.
L’opinió de Sans / Un altre conseller de l’oposició, en aquest cas del Partit Socialdemòcrata, Joan Sans, coincideix amb la crítica liberal. «La discussió no és si és legal o no, perquè no està reglamentat; el tema és que és molt trist que s’hagi d’acabar reglamentant per la poca ètica d’uns quants», va exposar ahir preguntat per la qüestió. Sans va dir que en parlaran al comitè parroquial d’Encamp del PS per prendre una posició conjunta, però va recordar que «les forquilles salarials dels cònsols es van fer perquè tinguessin dedicació plena» i que «es van augmentar el sou no per tenir més responsabilitats, sinó per aportar més dedicació al càrrec».
Sans va reiterar que el salari mensual de Torres és d’uns 5.000 euros i no entén perquè dedica la jornada laboral a activitats privades. «Entenc que tingui una empresa, però no que s’hi dediqui en horari laboral. Denota molt poca ètica», va afegir. El conseller socialdemòcrata va subratllar que «es fan moltes reunions de cònsols però no es parla d’aquest tema, i és molt trist haver-ho de reglamentar». També va posar sobre la taula l’afer Martí, és a dir, que hagi sortit a la llum que l’actual cap de Govern havia firmat projectes d’arquitectura quan era cònsol major, era legal però no ètic.